Què fa accessible un PDF: etiquetes, ordre de lectura, idioma, títol i marcadors

Un PDF és, en essència, una descripció de com pintar traços i glifs sobre una pàgina. Res d'aquest model no diu què és un títol, què és una taula o en quin ordre s'ha de llegir el text. Perquè un lector de pantalla o la redistribució en un mòbil funcionin, el fitxer necessita una capa addicional d'estructura lògica. Aquesta lliçó explica quins són els elements d'aquesta capa i com es relacionen amb les WCAG 2.2, l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova) i la norma ISO 14289 (PDF/UA).

L'arbre d'etiquetes: la columna vertebral

L'estructura lògica d'un PDF s'emmagatzema a l'arbre d'etiquetes (tag tree). Cada fragment de contingut s'associa a un element d'estructura amb un tipus: Document, H1–H6, P, L/LI/Lbl/LBody per a llistes, Table/TR/TH/TD, Figure, Link, Form, Note, TOC, etc. És l'equivalent del DOM en HTML: sense ell, el lector de pantalla rep un raig de text sense jerarquia, sense salts entre cel·les i sense manera de saltar per encapçalaments.

Els elements d'estructura s'han d'imbricar correctament: una llista conté LI, cada LI conté un Lbl (la vinyeta o el número) i un LBody; una taula conté TR, i cada fila, cel·les TH o TD. Un encapçalament H3 després d'un H1 sense cap H2 intermedi és un error a PDF/UA-1, igual que un P solt dins d'una taula fora de qualsevol cel·la.

Artefactes: el que no s'ha de llegir

Tot el que és decoratiu o repetitiu (capçaleres i peus de pàgina, números de pàgina, línies de separació, fons, marques d'aigua) s'ha de marcar com a artefacte. Un artefacte queda fora de l'arbre i el lector de pantalla l'ignora. L'error contrari és molt comú: documents on cada pàgina interromp la lectura amb «Memòria anual 2025 — pàgina 14 de 120».

Ordre de lectura i ordre visual

L'arbre d'etiquetes defineix l'ordre lògic de lectura, que no ha de coincidir necessàriament amb l'ordre en què es van dibuixar els objectes a la pàgina ni amb l'ordre visual d'un disseny a diverses columnes. Això respon al criteri 1.3.2 Seqüència significativa. Un fullet a tres columnes amb un requadre destacat s'ha de llegir columna per columna i el requadre on tingui sentit, no barrejat línia a línia entre columnes, que és el que passa quan el PDF s'ha generat sense estructura i el lector «endevina» l'ordre per la posició.

Acrobat manté, a més, un ordre de contingut (tauler Ordre), que és el que es fa servir per a la redistribució i per algunes tecnologies de suport antigues. A la pràctica convé que l'arbre d'etiquetes i l'ordre de contingut coincideixin.

Idioma, títol i metadades

• Idioma del document (/Lang al catàleg): necessari perquè el sintetitzador de veu faci servir la pronunciació correcta. Correspon a 3.1.1 Idioma de la pàgina. Un PDF en castellà llegit amb veu anglesa és pràcticament inintel·ligible.
• Canvis d'idioma en fragments (atribut Lang sobre un element d'estructura): correspon a 3.1.2 Idioma de les parts, per exemple una cita en català dins d'un informe en castellà.
• Títol: el camp dc:title de les metadades XMP ha d'estar emplenat i l'opció de vista inicial ha de mostrar el títol del document, no el nom del fitxer (DisplayDocTitle). És l'equivalent de 2.4.2 Pàgina titulada. «informe_final_v3_DEF.pdf» no és un títol.
• Identificació PDF/UA: si el document declara conformitat, porta a l'XMP l'entrada pdfuaid:part amb el valor 1 o 2.

Marcadors, enllaços i navegació

Els marcadors (bookmarks) són l'índex navegable que apareix al tauler lateral dels visors. En documents llargs són la manera més ràpida de moure's tant per a persones amb lector de pantalla com per a qualsevol usuari; els marcadors són una tècnica documentada de les WCAG (PDF2) i alguns validadors avisen quan un document llarg no en té; la bona pràctica és incloure'ls sempre que hi hagi encapçalaments. Han de reflectir la jerarquia real de títols.

Els enllaços han d'estar etiquetats com a Link amb la seva anotació associada i tenir un text que n'indiqui el propòsit (2.4.4 Propòsit dels enllaços (en context)). Un URL llarg imprès com a text es llegeix caràcter per caràcter; és preferible un text descriptiu o, si l'URL s'ha de veure, un text alternatiu a l'element Link.

Text, fonts i figures

Perquè el text sigui extraïble, cada glif ha de tenir una correspondència amb Unicode (taula ToUnicode) i les fonts han d'estar incrustades. Un PDF escanejat sense OCR és una imatge: no té text, i falla l'1.1.1 i tota la resta. Un PDF amb fonts sense mapa Unicode produeix lectures del tipus «■■■» o caràcters canviats (lligadures «fi» que desapareixen).

Les figures han de portar text alternatiu (/Alt) o marcar-se com a artefacte si són decoratives (1.1.1 Contingut no textual). Per a gràfics complexos, l'alt breu es pot complementar amb una descripció al cos del document. El contrast de color (1.4.3) i l'ús del color (1.4.1) s'avaluen igual que al web.

PDF/UA: la norma específica

PDF/UA (ISO 14289) és l'estàndard que defineix què ha de complir un fitxer PDF perquè les tecnologies de suport hi puguin accedir. PDF/UA-1 (ISO 14289-1:2014) es basa en PDF 1.7; PDF/UA-2 (ISO 14289-2:2024) es basa en PDF 2.0 i en el seu nou conjunt d'etiquetes. PDF/UA no substitueix les WCAG: PDF/UA garanteix que l'estructura és tècnicament correcta i completa, però no jutja si el text alternatiu és bo, si el contrast és suficient o si el llenguatge és clar. L'EN 301 549, al capítol 10, aplica als documents no web els criteris WCAG de nivell A i AA; en un plec públic o una auditoria s'avalua normalment respecte de l'EN i es fa servir PDF/UA com a referència tècnica.

Resum

• L'accessibilitat d'un PDF viu en la seva estructura lògica: un arbre d'etiquetes correcte i ben imbricat, i artefactes per al que és decoratiu.
• L'ordre lògic de lectura ha de reflectir el sentit del contingut, no la posició a la pàgina (1.3.2).
• L'idioma del document, el títol a les metadades amb DisplayDocTitle, els marcadors i els enllaços descriptius són obligatoris a la pràctica.
• Text amb mapa Unicode i fonts incrustades; figures amb alt o com a artefacte.
• PDF/UA (ISO 14289) defineix la correcció tècnica; el capítol 10 de l'EN 301 549 i les WCAG defineixen l'accessibilitat del contingut. Calen totes dues.