Audiodescripció i transcripcions (1.2.1, 1.2.3, 1.2.5)

Els subtítols resolen l'accés al que se sent. Falta l'accés al que es veu: un gràfic que apareix en pantalla mentre algú diu «com poden observar aquí», un tutorial on es mostra on cal prémer sense dir-ho, una escena sense diàleg. L'audiodescripció i les transcripcions cobreixen aquesta part i, a més, fan el contingut accessible a persones sordcegues, cercable i indexable. Aquesta lliçó explica què exigeix cada criteri, quan cal audiodescripció i com redactar-la, i què ha de contenir una bona transcripció.

Els criteris de la pauta 1.2 per a contingut enregistrat

Un matís essencial de l'1.2.3 i l'1.2.5: l'audiodescripció només és necessària si el vídeo conté informació visual que no és ja a l'àudio. Un vídeo d'una persona parlant a càmera, on es diu tot el que és rellevant, compleix sense audiodescripció. Un tutorial que mostra en pantalla passos que no es verbalitzen, o un vídeo institucional amb rètols i gràfics, en necessita. Per això la manera més barata de complir és enregistrar-hi pensant: verbalitzar el que es mostra.

Què és l'audiodescripció i com es fa

L'audiodescripció és una narració afegida que descriu la informació visual rellevant (personatges, escenaris, accions, gestos, text en pantalla) aprofitant els silencis de l'àudio original. A Espanya la regula la norma UNE 153020:2005 «Audiodescripción para personas con discapacidad visual». Principis:

• Descriu, no interpretis: «Arrufa les celles i aparta la mirada», no «Està enfadada».
• Respon a què, qui, com, on i quan, en aquest ordre de prioritat segons el temps disponible.
• No trepitgis diàlegs ni sons significatius; fes servir els buits. Si no hi ha prou buits, és un cas per a audiodescripció ampliada (1.2.7) o per a una alternativa textual.
• Llegeix el text en pantalla: rètols, noms de ponents, xifres de gràfics, adreces web.
• Llenguatge clar, present d'indicatiu, veu neutra i diferent de les veus del vídeo.
• Lliura-la com a pista d'àudio alternativa (l'espectador l'activa) o com a versió del vídeo amb l'audiodescripció mesclada. En HTML5, l'element <track kind="descriptions"> permet una pista de descripcions en text que alguns reproductors llegeixen amb veu sintètica.

Transcripcions

La transcripció és el text complet del que es diu i, si és descriptiva, també del que es veu. Serveix per complir l'1.2.1 (només àudio i només vídeo), per a l'alternativa de l'1.2.3 en nivell A i per a l'1.2.8 en AAA. Però el seu valor va més enllà de la conformitat:

• Per a moltes persones sordcegues és l'única via d'accés: la llegeixen amb línia braille.
• Permet cercar dins del contingut, citar-lo i traduir-lo.
• És indexable pels cercadors: millora el SEO del vídeo o pòdcast.
• Moltes persones prefereixen llegir que mirar un vídeo de 20 minuts.

Una bona transcripció:

1. Identifica cada parlant: «Presentadora:», «Dr. Ruiz:».
2. Inclou els sons rellevants entre claudàtors: [aplaudiments], [sona el telèfon].
3. Si és descriptiva, inclou el que és visual i rellevant en paràgrafs diferenciats: [En pantalla: gràfic de barres amb el pressupost per àrees; Educació és la més gran, amb 12 milions].
4. Està estructurada amb encapçalaments per seccions o marques de temps si el contingut és llarg.
5. Es publica en HTML al costat del vídeo (desplegable o a sota), no només com a PDF descarregable, i s'enllaça des del reproductor.

Igual que els subtítols, la transcripció pot partir del reconeixement automàtic de veu, però s'ha de revisar. De fet, un bon fitxer de subtítols revisat és la base de la transcripció: n'hi ha prou de treure els temps i unir les frases.

Decidir què cal

1. És només àudio? Transcripció (1.2.1).
2. És només vídeo, sense àudio? Transcripció descriptiva o pista d'àudio (1.2.1).
3. És vídeo amb àudio? Subtítols (1.2.2) sempre. Després: hi ha informació visual que no es diu? Si no n'hi ha, no cal audiodescripció. Si n'hi ha, audiodescripció (1.2.5 en AA) o, com a mínim en A, transcripció descriptiva (1.2.3).
4. És una alternativa a un text que ja existeix (un vídeo que explica el mateix que la pàgina) i està etiquetat com a tal? Aleshores l'1.2.2, l'1.2.3 i l'1.2.5 no s'apliquen, tot i que els subtítols continuen sent molt recomanables.

Resum

• 1.2.1 (A): transcripció per a només àudio; transcripció descriptiva o pista d'àudio per a només vídeo.
• 1.2.3 (A): audiodescripció o alternativa textual completa; 1.2.5 (AA): audiodescripció obligatòria si hi ha informació visual que no és a l'àudio.
• L'audiodescripció descriu sense interpretar, en els buits de l'àudio, llegeix els textos en pantalla i segueix la UNE 153020.
• Una bona transcripció identifica parlants, inclou sons i descripcions visuals, s'estructura i es publica en HTML al costat del vídeo.
• Decideix segons el tipus de contingut i, sempre que puguis, enregistra verbalitzant el que és visual per no necessitar audiodescripció.