Produir i encarregar multimèdia accessible: del guió a la publicació

Al final de la lliçó «Directes, pòdcasts i xarxes socials» vas veure un flux de treball en sis passos. Aquesta lliçó el converteix en un procediment d'organització: què decidir al guió per no haver de fer pedaços després, com enregistrar i editar, quins lliurables ha de tenir un vídeo accessible, què demanar quan s'encarrega a una productora o a una empresa de subtitulació, com revisar abans de publicar i què fer amb l'arxiu de vídeos antics. És la lliçó més útil per a qui coordina comunicació, gestiona contractes o és responsable d'un web.

Preproducció: l'accessibilitat es decideix al guió

El més car de l'accessibilitat multimèdia és afegir-la a un vídeo que no es va pensar per a ella: una audiodescripció que no hi cap perquè no hi ha silencis, uns subtítols que tapen rètols, uns flaixos que obliguen a tornar a muntar. Gairebé tot això s'evita al guió.

• Guió a dues columnes: a l'esquerra el que es veu, a la dreta el que se sent. Revisa fila per fila: si una informació només és a la columna d'imatge (una dada en un gràfic, el botó que cal prémer, el nom de qui apareix), passa-la a la columna d'àudio.
• Que cada persona es presenti quan parli per primera vegada («Soc Luis Pérez, cap del servei d'Esports») i que s'anomeni qui intervé després. Resol alhora la identificació als subtítols i a l'audiodescripció.
• Deixa respiracions: uns segons sense locució entre blocs donen lloc a l'audiodescripció si arriba a caldre i ajuden a seguir el contingut.
• Preveu les versions des de l'inici: horitzontal per al web, vertical per a xarxes, amb subtítols oberts i sense, amb finestra de llengua de signes si se n'ha d'oferir. Enquadrar-hi pensant evita retallar després.

Enregistrament i edició

• Àudio: micròfon a prop de qui parla (de solapa o de mà), una veu cada vegada, sala sense ressò i res de música sota la veu, com vas veure a la lliçó de multimèdia comprensible. Un bon àudio millora tant la comprensió com la precisió dels subtítols automàtics.
• Rètols: tipografia sense gràcies, mida generosa, contrast alt amb el fons (com a referència, el 4,5:1 que vas estudiar al curs N2-C3) i fora del terç inferior de la imatge, que és on aniran els subtítols. Si un rètol ha d'anar a baix, els subtítols es pugen mentre és visible.
• Muntatge: transicions suaus, sense efectes estroboscòpics ni més de tres flaixos per segon (2.3.1); a les plantilles d'edició sovint vénen de sèrie. Si hi ha dubtes, s'analitza el muntatge amb PEAT abans d'exportar.
• Exportació: desa sempre un màster net (sense subtítols incrustats), del qual surten totes les versions. Tornar a subtitular un vídeo que ja porta subtítols cremats és gairebé impossible sense que se superposin.

Infografia · Procés

Del guió a la publicació: sis passos per a un vídeo accessible

L'accessibilitat més barata és la que es planifica abans d'enregistrar

1. 1Pas 1: Guió a dues columnesTot el que es veu es diu, inclosos noms i rètols
2. 2Pas 2: Enregistrament amb bon àudioMicròfon a prop, una veu cada vegada i música baixa o inexistent
3. 3Pas 3: Edició seguraRètols fora de la zona de subtítols, sense flaixos i màster net
4. 4Pas 4: Subtítols i transcripcióEsborrany automàtic, correcció humana i fitxers WebVTT i SRT
5. 5Pas 5: Audiodescripció si calNomés si queda informació visual que no és a l'àudio
6. 6Pas 6: Revisió i publicacióProva sense so i amb els ulls tancats; res no sona sol

Llegeix la infografia com a text

Procés de sis passos en seqüència. Pas 1, guió a dues columnes: tot el que es veu es diu, inclosos noms i rètols. Pas 2, enregistrament amb bon àudio: micròfon a prop, una veu cada vegada i música baixa o inexistent. Pas 3, edició segura: rètols llegibles fora de la zona de subtítols, sense flaixos i amb un màster net sense subtítols incrustats. Pas 4, subtítols i transcripció: esborrany automàtic, correcció humana i fitxers WebVTT i SRT. Pas 5, audiodescripció si cal: només quan queda informació visual que no és a l'àudio. Pas 6, revisió i publicació: prova sense so i amb els ulls tancats, i reproductor sense àudio automàtic.

Els lliurables d'un vídeo accessible

Un vídeo accessible no és un fitxer, és un paquet. Això és el que hauria d'existir, i arxivar-se al costat del màster, abans de donar un vídeo per acabat:

Lliurable	Per a què serveix	Criteri relacionat
Màster net i versions (web, xarxes)	Publicar a cada canal sense perdre qualitat ni refer subtítols	Base de tota la resta
Subtítols revisats en WebVTT i SRT	Pista tancada al web i a les plataformes	1.2.2
Versió amb subtítols oberts	Xarxes que no admeten pista o l'amaguen	1.2.2 en aquests canals
Transcripció en HTML (descriptiva si escau)	Persones sordcegues, lectura, cerca i alternativa de nivell A	1.2.1, 1.2.3, 1.2.8
Audiodescripció (pista o versió), si hi ha informació visual no verbalitzada	Persones cegues o amb baixa visió	1.2.3, 1.2.5
Títol, descripció i durada	Identificar el vídeo abans de reproduir-lo	1.1.1

Encarregar a una productora o a una empresa de subtitulació

Quan el vídeo el produeix un proveïdor, l'accessibilitat ha d'estar escrita a l'encàrrec o al plec; si no, no es lliura, i afegir-la després costa més. Una clàusula útil és concreta: diu què es lliura, amb quina norma i com es comprovarà.

A més del text, facilita la feina al proveïdor: un glossari amb els noms propis, càrrecs, sigles i termes que hi apareixen; el guió definitiu; i un termini realista per a la revisió. En el sector públic, el que es veu al curs N5-C4 sobre contractació pública accessible s'aplica igual a aquests contractes.

Revisar en deu minuts abans de publicar

No cal una auditoria per detectar el que és greu. Una revisió ràpida de cada peça:

1. Sense so, només amb subtítols: s'entén tot, inclosos parlants i sons?
2. Amb els ulls tancats, només amb l'àudio (i l'audiodescripció, si n'hi ha): s'entén tot el que es mostra?
3. Una mostra de subtítols: noms, xifres i velocitat (15 cps com a màxim).
4. A la pàgina publicada: no arrenca amb so, el reproductor funciona amb teclat, la transcripció és al costat del vídeo i el títol diu què és.

Posar-se al dia amb l'arxiu de vídeos

La majoria d'organitzacions tenen desenes o centenars de vídeos antics sense subtitular. No es resol tot alhora, però sí amb un pla:

• Inventari: on és cada vídeo (web, YouTube, xarxes), data de publicació, durada, visualitzacions i si és necessari per a un tràmit.
• Prioritat: primer el que és necessari per fer gestions i la informació de salut, seguretat o drets; després el més vist i el més recent; al final, la resta. Retira el que és obsolet: és la correcció més barata.
• Exclusions: en el sector públic, el multimèdia enregistrat publicat abans del 20 de setembre de 2018, data d'entrada en vigor del RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova), està exclòs de les seves obligacions, però si algú sol·licita aquesta informació en format accessible pel mecanisme de comunicació, cal donar-li resposta. I un vídeo que es torna a editar i publicar ja no és contingut antic.
• Regla d'or: no es publica res de nou sense el seu paquet accessible. Així l'arxiu pendent deixa de créixer.

El W3C ofereix una guia pràctica de planificació a Making Audio and Video Media Accessible.

Resum

• Escriu el guió a dues columnes i passa a l'àudio tota la informació visual; que cada persona es presenti i deixa respiracions.
• Enregistra amb bon àudio, col·loca els rètols fora del terç inferior, evita els flaixos i desa un màster sense subtítols incrustats.
• Un vídeo accessible és un paquet: subtítols WebVTT i SRT, versió amb subtítols oberts, transcripció, audiodescripció si escau i títol descriptiu.
• Als encàrrecs, especifica lliurables, normes (WCAG 2.2 AA, EN 301 549, UNE 153010, UNE 153020) i revisió, i aporta un glossari.
• Revisa cada peça sense so i amb els ulls tancats; aborda l'arxiu antic amb inventari i prioritats.