Multimèdia comprensible: llenguatge, so, idiomes i llengua de signes

Un vídeo pot tenir uns subtítols impecables i audiodescripció i, tot i així, no entendre's: deu minuts de jerga sense estructura, una música que tapa la veu, rètols que desapareixen abans de poder llegir-los o un únic idioma en una comunitat bilingüe. Les lliçons anteriors van resoldre l'accés al que se sent i al que es veu. Aquesta tracta que el contingut es comprengui: l'estructura i el llenguatge, la qualitat del so per a persones amb hipoacúsia, els idiomes i la llengua de signes.

Vídeos que s'entenen: estructura i llenguatge clar

Les persones amb discapacitat intel·lectual, amb dificultats d'atenció o de memòria, les persones grans i les que no dominen l'idioma necessiten el mateix que qualsevol altra, però amb menys marge: saber de què va el vídeo, poder-lo seguir al seu ritme i tornar a una part concreta. El que vas aprendre al curs N2-C1 sobre llenguatge clar s'aplica igual al guió d'un vídeo:

• Anuncia el contingut al principi: «En aquest vídeo veuràs, en 3 minuts, com demanar cita prèvia en tres passos». És la versió parlada d'un bon títol.
• Una idea per bloc, amb frases curtes, vocabulari conegut i les sigles explicades la primera vegada que apareixen.
• Ritme pausat a la locució i al muntatge: els talls molt ràpids dificulten seguir el contingut i a més redueixen els buits disponibles per a l'audiodescripció.
• Resum final amb l'essencial: el termini, l'enllaç, el telèfon. És el que la persona recordarà.
• Durada raonable. Si un tutorial dura 15 minuts, probablement són cinc vídeos de 3.

Capítols i navegació

Dividir un vídeo llarg en capítols permet anar directament a la part que interessa sense haver d'arrossegar la barra de progrés, cosa especialment difícil per a qui fa servir el teclat, un lector de pantalla o té poca precisió amb el ratolí. A YouTube, els capítols es creen escrivint a la descripció una llista de marques de temps que comenci per 00:00. En un reproductor propi, WebVTT admet una pista de capítols (<track kind="chapters">), tot i que no tots els reproductors la mostren; en aquest cas, publica les marques de temps com a enllaços o com a índex de la transcripció.

Text en pantalla

Els rètols i les diapositives també es llegeixen, i no tothom llegeix igual de ràpid. Mantén cada rètol en pantalla com a mínim el temps que trigaries a llegir-lo dues vegades en veu alta, no el posis alhora que un subtítol llarg i digues-lo també a la locució. Així serveix a qui llegeix a poc a poc, a qui no hi veu i a qui no hi sent.

So: la veu al davant

Moltes persones amb hipoacúsia, amb audiòfon o amb implant coclear hi senten, però els costa separar la veu del soroll. La música de fons que a tu et sembla suau pot fer la veu inintel·ligible per a aquestes persones. El criteri 1.4.7 So de fons baix o inexistent (nivell AAA) recull aquest problema per a l'àudio enregistrat que és principalment veu: no hi ha d'haver so de fons, o s'ha de poder desactivar, o ha d'estar com a mínim 20 decibels per sota de la veu (equival aproximadament a fer que la veu soni quatre vegades més forta), llevat de sons ocasionals d'un o dos segons. És AAA, però aplicar-lo no costa res si es decideix a la mescla:

• Sense música sota la locució en vídeos informatius i tutorials; si es vol música, a l'entrada i a la sortida.
• Una veu cada vegada, micròfon a prop de qui parla i sala sense ressò.
• Veu sintètica, si se'n fa servir, clara, amb pauses i pronunciació revisada de noms i sigles.
• Res d'important en un sol canal estèreo. Les persones amb pèrdua auditiva en una orella solen activar l'àudio mono del sistema o escolten amb un únic auricular; si la veu d'una entrevista només sona pel canal esquerre, la poden perdre.

Idiomes: subtítols, pistes i transcripcions

Els subtítols que exigeix l'1.2.2 són els de l'idioma que es parla al vídeo. Els subtítols en altres llengües són traducció: molt útils, però una altra capa. A Espanya hi ha dues situacions habituals:

• Webs bilingües (administracions de comunitats amb llengua cooficial, universitats, empreses amb clients en diverses comunitats): si el web es publica en castellà i en català, gallec o basc, el raonable és que els seus vídeos ofereixin subtítols en totes dues llengües, cadascuna a la seva pista, amb el seu nom en el seu propi idioma al menú («Castellano», «Català», «Galego», «Euskara»).
• Vídeos amb fragments en un altre idioma (un ponent que parla en anglès en una jornada): se subtitulen en l'idioma del vídeo i s'indica el canvi, per exemple «(En anglès)», seguit de la traducció si se n'ofereix.

A la transcripció publicada en HTML, els fragments en un altre idioma s'han de marcar amb l'atribut lang perquè el lector de pantalla els pronunciï correctament: ho exigeix el 3.1.2 Idioma de les parts (AA). Per exemple: <p lang="en">Thank you for having me.</p>.

Llengua de signes: quan els subtítols no són suficients

Per a moltes persones sordes signants, la llengua de signes és la seva llengua materna i el castellà escrit, una segona llengua que llegeixen amb més esforç. Per a aquestes persones, uns subtítols ràpids amb vocabulari tècnic no equivalen a una explicació en la seva llengua. La Llei 27/2007 reconeix la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana, i les entitats de persones sordes en reclamen la presència en la informació pública.

• A les WCAG, la interpretació en llengua de signes és el criteri 1.2.6 Llengua de signes (enregistrat), de nivell AAA: no és obligatòria per a la conformitat AA, però és una bona pràctica d'alt impacte.
• On prioritzar-la: informació d'emergències i salut, explicacions de tràmits i drets, campanyes adreçades a la ciutadania i actes institucionals.
• Com presentar-la: en una finestra prou gran i que no quedi tapada pels subtítols ni per altres elements, amb bona il·luminació i fons llis darrere de la persona intèrpret; la UNE 139804 dona pautes per al seu ús en xarxes informàtiques. Un vídeo signat no substitueix mai els subtítols, perquè no totes les persones sordes coneixen la llengua de signes.

La producció de vídeos signats, la finestra d'intèrpret i els directes amb interpretació es tracten a fons al curs N6-C5 «Multimèdia avançada i esdeveniments».

El W3C explica el criteri de la mescla de so a Understanding 1.4.7 Low or No Background Audio.

Resum

• Aplica el llenguatge clar al guió: anunciar el contingut, una idea per bloc, ritme pausat, resum final i durada raonable.
• Divideix els vídeos llargs en capítols i mantén els rètols el temps suficient, dient-los també en veu alta.
• 1.4.7 So de fons baix o inexistent (AAA): sense música sota la veu o com a mínim 20 dB per sota; res d'essencial en un sol canal estèreo.
• Subtítols en l'idioma del vídeo (1.2.2) i, en webs bilingües, una pista per llengua; marca amb lang els fragments en un altre idioma de la transcripció (3.1.2).
• La llengua de signes (1.2.6, AAA) és la llengua de moltes persones sordes: prioritza-la en la informació essencial i no la facis servir com a substitut dels subtítols.