Subtítols (1.2.2, 1.2.4): bones pràctiques i formats

Els subtítols són la mesura d'accessibilitat multimèdia més coneguda i, tot i així, la que més sovint es fa malament: subtítols automàtics sense revisar, línies de 60 caràcters, text que desapareix abans de poder llegir-lo, cap rastre de la música o de qui parla. A Espanya hi ha més d'un milió de persones amb discapacitat auditiva, i els subtítols també els fan servir persones que aprenen l'idioma, que miren vídeos sense so al transport o que són en entorns sorollosos. Aquesta lliçó explica què exigeixen les WCAG, què distingeix uns bons subtítols i quins formats hi ha.

Què exigeixen les WCAG

• 1.2.2 Subtítols (enregistrat), nivell A: tot contingut de vídeo amb àudio enregistrat té subtítols, llevat que el vídeo sigui una alternativa a un text i estigui clarament identificat com a tal.
• 1.2.4 Subtítols (en directe), nivell AA: tot contingut de vídeo amb àudio en directe té subtítols.

La EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova) afegeix requisits tècnics al reproductor en el capítol 7: que pugui mostrar els subtítols (7.1.1), que estiguin sincronitzats (7.1.2), que es conservin en transmetre o convertir el vídeo (7.1.3), que es puguin personalitzar (7.1.4) i, en la versió 3.2.1 vigent, que es puguin convertir en veu (7.1.5, subtítols parlats).

Subtítols per a persones sordes, no només traducció

Hi ha una diferència important entre els subtítols de traducció, pensats per a qui hi sent però no entén l'idioma, i els subtítols per a persones sordes i amb discapacitat auditiva (en anglès, closed captions). Aquests últims han d'incloure, a més dels diàlegs:

• Identificació de qui parla, quan no és evident: amb colors assignats a cada personatge principal (la UNE 153010 proposa groc, verd, cian i magenta, i blanc per a la resta), amb guions o amb el nom entre claudàtors.
• Efectes sonors rellevants: (Timbre), (Tret), (Rialles), (Música tensa). La UNE 153010 recomana situar-los entre parèntesis a la part superior dreta de la pantalla.
• Informació suprasegmental: to, accent, ironia, xiuxiuejos, quan aporten significat: (Irònic), (Cridant), (En francès).
• Música i cançons: títol i intèrpret si són rellevants; lletra si es canta i forma part del contingut.

Bones pràctiques de la UNE 153010:2012

La norma espanyola «Subtitulado para personas sordas y personas con discapacidad auditiva» és la referència de qualitat a Espanya. Les seves recomanacions més pràctiques:

Hem de presentar la sol·licitud abans de
divendres o perdrem la subvenció completa.

Hem de presentar la sol·licitud
abans de divendres.

(Sospira)
O perdrem la subvenció completa.

Subtítols automàtics: punt de partida, no d'arribada

YouTube, Teams, Zoom i la majoria de plataformes generen subtítols automàtics per reconeixement de veu. Amb bon àudio en castellà la precisió és alta, però fallen en noms propis, sigles, xifres, termes tècnics i quan parlen diverses persones. No identifiquen qui parla ni descriuen sons, i la segmentació és arbitrària. Per complir l'1.2.2 amb garanties, els subtítols automàtics s'han de revisar i corregir sempre. És una feina molt més ràpida que transcriure des de zero: l'eina fa la major part i una persona corregeix la resta.

Formats

• SRT (SubRip): el més estès i senzill: número, temps i text. L'accepten gairebé totes les plataformes. Amb prou feines admet estils ni posicionament, i només amb extensions no estàndard que no tots els reproductors respecten.
• WebVTT (.vtt): l'estàndard del W3C per a HTML5, usat amb l'element <track>. Permet posició, alineació, estils i veus (<v Marta>). És el format que cal fer servir en reproductors web propis.
• TTML / DFXP i EBU-STL: formats professionals de televisió i plataformes de vídeo a la carta.
• SBV: format simple de YouTube.
• Subtítols incrustats (oberts, open captions): «cremats» a la imatge. No es poden desactivar ni personalitzar i no els llegeix la tecnologia de suport, però són l'única opció en plataformes sense suport de subtítols (algunes xarxes socials). L'ideal és oferir-los tots dos: pista de subtítols tancats i versió amb subtítols oberts on no hi hagi alternativa.

<video controls>
  <source src="charla.mp4" type="video/mp4">
  <track kind="captions" src="charla-es.vtt" srclang="es" label="Español" default>
  <track kind="descriptions" src="charla-ad.vtt" srclang="es" label="Audiodescripción">
</video>

Com comprovar-ho

• Reprodueix el vídeo sense so i amb subtítols: entens tot el que passa, inclòs qui parla i quins sons hi ha?
• Comprova la velocitat: si no tens temps de llegir cada subtítol còmodament, supera els 15 caràcters per segon.
• Verifica noms, xifres i sigles amb el guió o la presentació.
• Confirma que els subtítols es poden activar i desactivar des del reproductor i que el botó té nom accessible.

Resum

• L'1.2.2 Subtítols (enregistrat) és de nivell A; l'1.2.4 Subtítols (en directe) és de nivell AA. La EN 301 549 (cap. 7) afegeix requisits al reproductor.
• Els subtítols per a persones sordes inclouen identificació de parlants, efectes sonors i informació de to, no només els diàlegs.
• UNE 153010: màxim 2 línies de 37 caràcters, 15 caràcters per segon, sincronia, segmentació per unitats de sentit.
• Els subtítols automàtics s'han de revisar sempre, especialment noms, xifres i sigles.
• SRT per a distribució general, WebVTT per a reproductors web (<track>), subtítols oberts on la plataforma no admeti pista.