Per què és mala idea justificar un text a la web?

Tot i que el text digital ja fa temps que ens acompanya, els nostres hàbits sobre com volem que sigui el text encara vénen del món imprès.

El mite que justificar el text és el «correcte» prové de l'estàndard de la lectura en paper, però aquest estàndard no s'ha de complir necessàriament a la web.
Val la pena recordar-ho, perquè crec que és crucial entendre d'on ve el mite de la justificació universal del text, que dificulta molt la lectura tant en llocs web petits com en grans portals de notícies.

A més, és important destacar que les WCAG ja recullen aquest fet, i obliguen que el text no estigui justificat en el criteri «Presentació visual (AAA)». Tot i que és un criteri de nivell avançat («AAA»), recomanem tenir-lo en compte en qualsevol projecte.

Veurem els diferents tipus d'alineació, els seus avantatges i inconvenients, i acabarem explicant per què el text justificat a la web és una mala idea

Alineació o justificació del text

El text d'una columna es pot alinear de quatre maneres:

1. Alineat a l'esquerra
2. Centrat
3. Alineat a la dreta
4. Amb tots dos marges iguals (justificació completa)

Alineació al marge esquerre (alineat a l'esquerra)

L'alineació a l'esquerra és la que es fa servir sempre per defecte en les llengües que es llegeixen d'esquerra a dreta. És la més fàcil d'aplicar en tots dos casos, tant en l'escriptura a mà (abans que arribessin els ordinadors) com en l'escriptura amb ordinador. 
Consisteix a escriure les paraules des del costat esquerre de la columna, mantenint el mateix espai entre paraules, fins al costat dret. Les paraules que no caben a la línia passen senceres a la línia següent, on es repeteix el procés des del principi. Val la pena saber que aquest procés és molt eficaç avui dia, ja que fem servir molts dispositius digitals; fins i tot els lectors de llibres electrònics amb poca potència de càlcul el fan servir constantment.
Tingueu en compte la distinció del paràgraf anterior: «S'ha de mantenir el mateix espai entre dues paraules». Això és molt important i ens serà útil més endavant.

Centrat

El text centrat es fa servir poc. A causa de les línies desiguals, el text centrat no hauria de superar les 2-3 línies. Quan llegim un paràgraf més llarg és fàcil perdre's, perquè els ulls s'han d'esforçar per trobar la línia següent, ja que no hi ha un punt d'ancoratge comú. Quan és una opció, aquest format? L'alineació centrada és útil per a textos que han de cridar l'atenció o per a peces gràfiques senzilles amb poc text. 
Un exemple interessant són les targetes de visita en format vertical en què totes les dades estan centrades. Les imatges a les xarxes socials també poden dur una signatura o una crida a l'acció al centre. Tanmateix, cal recordar que aquest text no s'ha de col·locar al costat d'altres elements importants, perquè el text centrat en desviarà l'atenció de l'usuari. En l'alineació centrada, la moderació és important: com menys text, més efecte.

Alineació al marge dret (alineat a la dreta)

És l'equivalent de l'alineació a l'esquerra per a les llengües que es llegeixen de dreta a esquerra, com l'àrab o l'hebreu. En les llengües que es llegeixen d'esquerra a dreta, l'alineació «a la dreta» es fa servir molt poc. S'utilitza sobretot com a complement del text principal o en algunes taules en què la columna de l'esquerra sol tenir títols i a la dreta s'hi sol posar la informació corresponent. Per exemple, si parlem dels diferents tipus de fruita i dels seus components, els tipus de fruita anirien a l'esquerra (títol) i els components, explicats a la dreta.

Justificació completa

La justificació completa sembla una idea genial. Per què pensar a quin costat alinear el text, si ho pots alinear tot amb un sol clic?
Només hi ha un petit problema: si forcem uns marges uniformes, alguna cosa s'ha d'estirar. 
En aquest cas, el que s'estira és l'espaiat, que és fonamental per a la llegibilitat del text. Normalment, els programes d'edició com Word  poden afrontar aquest repte força bé (en la versió anglesa; en altres llengües, com el català o el castellà, funciona força pitjor), amb diverses tècniques per optimitzar l'espai entre paraules, com ara:

• Diccionaris avançats amb control total i partició de paraules (si els espais són massa variables i es noten a primer cop d'ull, es pot aplicar una partició de paraules més agressiva).
• Algoritmes que ajusten paràgrafs sencers en lloc de cada línia per separat (els lectors de llibres electrònics no tenen prou potència de càlcul perquè aquest procés sigui invisible per a l'usuari i, a més, provocaria retards considerables en escriure amb portàtils).
• Possibilitat de reduir o augmentar lleugerament (un 2-3%) l'espai entre lletres (imperceptible per al lector) per obtenir un espai entre paraules més uniforme i satisfactori. Els navegadors d'internet, els lectors de llibres electrònics i els dispositius IoT (pantalles de cotxes, rentadores, neveres, rellotges intel·ligents i altres dispositius portàtils) no ho poden fer. Potser algun dia n'aprendran, i editors de text com Microsoft Word i Google Docs incorporaran les funcions avançades de composició pròpies de les aplicacions d'autoedició. Malauradament, això no passarà en un futur pròxim. 

He esmentat expressament els processadors de text perquè no s'escapen d'aquest problema. Si escrius una carta de presentació o un treball de màster sense cap programari especial de composició i justifiques el text a tots dos marges, el fas menys llegible. Una solució molt millor és alinear el text a l'esquerra.

El procés de lectura

Si el que volem és transmetre informació, per què fem el procés més difícil?
Un espai excessiu entre lletres o paraules trenca el ritme. Com que els intervals són variables i imprevisibles, els ulls han de fer més esforç per llegir el text. Com a resultat, entendre el contingut és més difícil i requereix més temps.

Que tots dos marges siguin uniformes no és important per a la llegibilitat dels textos. A més, el marge dret gairebé no intervé en el procés de lectura: quan arribem al final de la línia, passem a la següent. 
El punt de descans és important, i és bo que sigui previsible per als ulls. Per això no és encertat alinear un text llarg de manera centrada o justificada. És important que el lloc on enfoquem l'atenció sigui previsible per als ulls. 
Si no t'acabes d'acostumar als llibres electrònics i no saps ben bé per què, prova de canviar el format a text alineat a l'esquerra i augmenta l'interlineat i la mida de la lletra: els teus ulls t'ho agrairan.

Text llegible a internet: com aconseguir-lo?

Hi ha diversos mètodes per donar format al text a internet, molts inspirats en les pràctiques de la impremta. Però no cal ser tipògraf professional per facilitar la lectura; n'hi ha prou amb unes quantes regles senzilles:

1. Lletra gran i interlineat clarament llegible.

El text de 12 píxels ja és història. De la resolució per defecte de 1024 × 768 píxels hem passat a 1920 × 1080 i, gràcies a les tecnologies mòbils, hem arribat a densitats de pantalla de 400 punts per polzada, superiors als estàndards de les publicacions impreses.
Actualment, es considera que el mínim absolut per al text base dels llocs web és de 16 píxels, tot i que en molts casos no val la pena baixar dels 18 píxels.

Llegir un text en pantalla sol ser menys còmode que fer-ho en paper. És útil donar als lectors prou espai entre línies per facilitar la lectura.
Alhora, recorda que un text tan gran pot no veure's gaire bé als dispositius mòbils. Val la pena definir un estil propi i comprovar la llegibilitat del text a la pràctica.

2. Marges entre paràgrafs.

Els sagnats entre paràgrafs que es fan servir a la impremta no funcionen a internet. És millor deixar entre paràgrafs un espai d'almenys una línia d'alçada. Això, combinat amb una mida de text i un interlineat òptims, millorarà la llegibilitat general i permetrà al públic saber millor en quina part de l'article es troba.

3. Text alineat a l'esquerra.

La justificació completa del text l'aconsegueixen els professionals de l'autoedició, que tenen a l'abast programes complexos de composició de textos, anys d'experiència i els coneixements necessaris. Si crees un text digital que es mostrarà a internet o fas servir editors de text, opta per l'alineació a l'esquerra.
Així evitaràs espais desiguals entre paraules i situacions estranyes en columnes estretes amb paraules escampades pels marges, i el text serà automàticament previsible per als ulls sigui quin sigui el nombre de paraules de cada línia.
Recorda que el marge dret del text no és important per a la llegibilitat: la vista funciona igual tant si és uniforme com si no.

4. Amplada de línia.

Una línia del text principal hauria de tenir entre 9 i 11 paraules. Aquesta quantitat permet una lectura fluida sense que l'ull s'hagi de moure d'un costat a l'altre de la pantalla.
Recorda que aquestes pràctiques s'apliquen a columnes i blocs de text. Això no vol dir que el lloc web no pugui tenir elements a pantalla completa. Simplement, el text principal ha de tenir una amplada limitada. 

5. Destacats en el text.

Potser tens un grup molt especial de lectors que llegeixen amb entusiasme els textos de principi a fi, però malauradament les estadístiques són dures i diuen una cosa: els textos de les pàgines web no els llegim, sinó que els escanegem. Si vols transmetre una idea clau en un paràgraf o en una secció de diversos paràgrafs, destaca el fragment clau del text. Així els lectors podran «captar» la part important llegint una frase en negreta mentre escanegen el contingut de la pàgina.
Ara bé, recorda que posar en negreta més del 50% del text ja no és destacar res. Si necessites destacar una part tan gran, planteja't si el 50% restant és realment necessari. És bona idea guiar els lectors cap al contingut important, però l'excés de negretes no cal.
És molt important posar títols adequats als paràgrafs. Pot ser una salutació o un resum del contingut que ve a continuació. També és habitual escriure els títols en forma de pregunta, perquè es puguin trobar fàcilment els temes interessants mentre es navega pel lloc web.

6. Contrast.

En lloc de text negre sobre fons blanc, pensa en text gris fosc sobre fons gris clar. El paper, a diferència de les pantalles LCD, no brilla, és a dir, té un contrast més baix (més «natural» per a nosaltres). Experimenta amb diferents nivells de gris: d'entrada, pots triar un gris del 90% per al text i un gris del 5% per al fons. Valors diferents poden donar un efecte millor o pitjor segons la composició de la pàgina i les tipografies triades. 
Malauradament, poca gent es preocupa de calibrar bé la pantalla, i la configuració per defecte dels telèfons deixa molt a desitjar pel que fa a la protecció dels ulls, ja que tendeix als colors brillants. Pots reduir aquest efecte disminuint el contrast general del text de la teva pàgina.

7. Pics.

Si pots escriure alguna cosa en forma de llista amb pics, fes-ho. A diferència d'un text llarg, els punts són finits i solen contenir molta informació valuosa en poc espai. És molt probable que amb el contingut de la llista animis els lectors a llegir la resta del text.

Resum

Vivim en un soroll informatiu constant (és molt fàcil trobar informació a internet, però no totes les fonts són fiables). Fem servir diverses tècniques per seleccionar la informació rellevant entre els centenars de missatges que ens arriben cada dia. Busquem informació contrastada entre diferents pàgines web. La competència és ferotge.
És bona idea preparar el text perquè sigui llegible. Pots pensar que és exagerat, però per a un lector potencial és tot un repte arribar per si mateix a una informació concreta. Ha d'agafar el telèfon, escriure la cerca, lliscar el dit per la pantalla, llegir, processar, pensar... És molta feina, tenint en compte que tothom fa moltes coses semblants al llarg del dia.
La línia entre «Sí, he trobat el que buscava, de seguida ho tindré clar» i «és impossible llegir això, buscaré en un altre lloc» és molt prima.

Ceferino Salazar Lopez