L’autenticació accessible és menys segura?
Com afecta l’accessibilitat a la seguretat quan iniciem sessió en una web, i quines pautes cal seguir segons les WCAG 2.2.
Una comparativa completa de tres tecnologies que permeten accedir a la informació dels productes, però que no ofereixen la mateixa capacitat per trobar-los, identificar-los i fer-los servir sense ajuda
Imaginem un prestatge amb vint capses de cereals.
Totes tenen una forma semblant. Una porta xocolata, una altra fruits secs i una altra és la varietat que una persona compra habitualment. En algun lloc de l'envàs hi ha un codi que permet consultar els ingredients, els al·lèrgens, la informació nutricional o les instruccions de reciclatge.
Sobre el paper, sembla una solució accessible.
Ara imaginem que la persona que és davant d'aquest prestatge no pot veure les capses.
Abans de consultar cap ingredient, ha de resoldre una cosa molt més bàsica:
On és el codi? A quina cara de l'envàs? Cap on ha d'apuntar el telèfon? El codi detectat és de la capsa que està tocant o de la del costat?
Aquest és el problema que moltes presentacions comercials sobre packaging accessible passen per alt.
La tecnologia se sol avaluar a partir del moment en què el codi ja ha entrat al camp de la càmera. Per a una persona cega, però, la barrera principal pot ser precisament aconseguir que això passi.
Per això no n'hi ha prou de preguntar si un codi es pot llegir.
Cal analitzar el recorregut complet:
Quan s'estudien aquestes sis etapes, apareix una conclusió clara:
No totes les tecnologies que s'anuncien com a codis accessibles ofereixen el mateix nivell d'autonomia.
En aquest article comparem tres solucions que solen aparèixer sota conceptes semblants, tot i que tècnicament són molt diferents:
Totes tres milloren d'alguna manera l'experiència respecte a un QR convencional. Tanmateix, no estan dissenyades amb la mateixa prioritat, no ofereixen el mateix marge de detecció i no deixen la mateixa quantitat de feina en mans de la persona usuària.
Tenint en compte l'arquitectura de cada tecnologia, les prestacions publicades i el tipus de tasca que intenta resoldre, la jerarquia és la següent:
Aquesta conclusió no prové d'una prova feta en igualtat de condicions.
No hem trobat cap estudi públic que compari les tres tecnologies fent servir:
Per tant, les xifres que donen els fabricants no es presenten aquí com a resultats científics independents .
Sí que hi ha prou informació per respondre una pregunta essencial:
Quin problema resol cada tecnologia i quant d'esforç continua exigint a una persona cega?
Les pàgines comercials fan servir sovint expressions com detectar , llegir , escanejar o reconèixer . El problema és que aquestes paraules poden descriure accions diferents.
El telèfon reconeix que hi ha algun codi dins del camp de la càmera.
L'aplicació informa que el codi pertany, per exemple, a un producte d'alimentació, de neteja o de cura personal.
L'aplicació comunica el nom exacte, la variant, el format o la mida de la referència.
La persona pot accedir als ingredients, als al·lèrgens, a les instruccions, a les advertències, a la informació nutricional o a contingut addicional.
Una solució pot detectar des de certa distància que hi ha un codi, però exigir que la persona s'hi acosti molt més per saber a quin producte pertany.
En un prestatge amb deu referències semblants, la distància a la qual s'identifica el producte concret sol ser més important que la distància a la qual s'anuncia una categoria genèrica .
Aquesta distinció és especialment rellevant quan es comparen NaviLens i Zappar, perquè les xifres publicades no sempre es refereixen a la mateixa fase del procés.
El codi QR tradicional no es va dissenyar específicament per a persones cegues.
Per fer-lo servir de la manera habitual, cal:
Una persona que hi veu corregeix aquests passos mirant la pantalla. Si apunta massa amunt, abaixa el telèfon. Si el QR està desenfocat, s'hi acosta o se n'allunya.
Una persona cega no té aquesta referència visual.
Pot moure la càmera al voltant de l'envàs esperant una resposta sonora o una vibració, però no sap si el codi és a la cara oposada, a prop de la base, tapat per un altre producte o a l'envàs del costat.
Per això, un QR que porta a una pàgina accessible no és necessàriament un codi accessible .
La web de destinació pot complir perfectament les WCAG i funcionar amb lectors de pantalla. Si la persona no pot trobar el codi que obre aquesta pàgina, la cadena d'accessibilitat es trenca abans de començar.
L'accessibilitat ha de començar abans de l'escaneig.
El codi NaviLens original és un marcador visual multicromàtic. No conté un QR convencional al centre.
El seu disseny combina:
Tota la seva superfície es dedica a una mateixa funció:
Ser detectat ràpidament, a distància, en moviment i sense que la persona hagi de saber prèviament on és.
NaviLens declara que el marcador es pot llegir fins a dotze vegades més lluny que un QR convencional, en una fracció de segon, sense necessitat d'enfocar i des d'angles de fins a 160 graus.
La distància màxima depèn de la mida. Un marcador gran utilitzat en senyalització pot superar els trenta metres, mentre que un de petit col·locat en un envàs es detecta a distàncies considerablement menors.
Consulta la documentació tecnològica de NaviLens
El principal avantatge del codi NaviLens original no és només que pugui reproduir informació amb veu.
La seva aportació més gran arriba abans.
L'aplicació pot comunicar:
L'RNIB explica que n'hi ha prou d'orientar el telèfon cap a una zona general. La persona no necessita enfocar el marcador ni saber exactament on és.
La informació es pot presentar amb veu, senyals visuals i resposta hàptica. El sistema també pot donar indicacions de direcció i distància.
Consulta la guia de l'RNIB sobre NaviLens
Això transforma l'experiència de compra.
Sense una tecnologia de localització, el recorregut pot ser aquest:
Amb un marcador que es pot detectar mentre el producte encara és al lineal, el recorregut s'acosta més a aquest:
No és només accés a la informació. És accés al producte.
L'RNIB i Kellogg’s van provar NaviLens en capses de cereals el 2020.
Durant aquella prova pilot, el telèfon podia detectar el marcador a una distància de fins a tres metres quan la persona apuntava en la direcció general de la capsa. L'aplicació permetia accedir als ingredients, als al·lèrgens i a la informació de reciclatge.
La importància del projecte no era només llegir l'etiqueta. L'RNIB va destacar que la tecnologia permetia a una persona amb poca visió o sense visió localitzar un producte al prestatge i consultar-ne la informació de manera independent .
Consulta la informació de l'RNIB sobre la prova pilot de Kellogg’s
El desplegament no es va limitar a una prova aïllada.
Més endavant, Kellanova va incorporar els codis als envasos de Kellogg’s, Pringles i Cheez-It a Europa. L'RNIB va informar que s'havien superat els dos mil milions d'envasos accessibles impresos.
Consulta la informació de l'RNIB sobre el desplegament de Kellanova
Això demostra que un marcador visualment reconeixible i amb més presència es pot integrar en processos industrials a gran escala.
La indústria no està obligada a triar sempre la solució que menys es veu. També pot adaptar el disseny a l'autonomia de les persones.
Aquest és un dels avantatges més importants de l'ecosistema NaviLens i un dels que més fàcilment s'obliden quan només es compara la forma dels marcadors.
El mateix codi NaviLens original el poden llegir dues aplicacions diferents:
Totes dues aplicacions fan servir el mateix marcador i la mateixa tecnologia de detecció.
El que canvia és l'experiència que rep la persona.
NaviLens està dissenyada principalment per a persones cegues i amb baixa visió.
L'aplicació pot fer servir el telèfon per explorar l'entorn de manera contínua:
En lloc d'obligar la persona a trobar primer el codi, NaviLens converteix el mateix marcador en una referència que es pot descobrir des de l'entorn.
NaviLens GO fa servir el mateix marcador, però ofereix una experiència diferent.
Quan la persona apunta cap al codi, pot accedir a:
NaviLens declara que la seva tecnologia pot oferir continguts locutats en 42 idiomes i que les dues aplicacions poden conviure en un mateix marcador.
Consulta la informació oficial sobre NaviLens i NaviLens GO
No exactament.
El marcador físic no s'ha d'entendre com un magatzem il·limitat de dades. A la pràctica, el codi funciona com una porta d'entrada a contingut digital associat.
Zappar també disposa d'eines per oferir informació extensa i estructurada.
Per tant, no seria correcte afirmar que NaviLens és superior simplement perquè «hi cap més informació».
L'avantatge real és un altre:
Un mateix codi NaviLens pot oferir experiències diferents i adaptades: orientació i autonomia amb NaviLens, i contingut visual o multimèdia amb NaviLens GO.
En el packaging, aquest contingut pot incloure:
NaviLens presenta l'envàs com una porta d'accés a informació actualitzable i destaca que pot oferir contingut nutricional, al·lèrgens, instruccions, traçabilitat, promocions, idiomes i contingut personalitzat sense saturar gràficament l'envàs.
Consulta les solucions de NaviLens per a packaging
Així, l'espai que ocupa el marcador no és necessàriament un espai perdut per al màrqueting.
Es pot convertir en un canal comú per a l'accessibilitat, la informació i l'experiència digital.
NaviLens afirma que la seva aplicació es pot fer servir sense crear cap compte, sense donar cap adreça electrònica i sense compartir la ubicació GPS.
L'empresa també declara que la detecció del codi es fa localment i que no necessita crear perfils invasius de les persones usuàries.
Aquestes característiques són especialment rellevants en accessibilitat.
Una persona no hauria de lliurar dades personals per conèixer els ingredients, les advertències o les instruccions d'un producte.
El contingut associat pot necessitar connexió per descarregar-se o actualitzar-se, però el reconeixement del marcador no depèn necessàriament que hi hagi cobertura en tot moment.
Consulta la documentació de privacitat i funcionament de NaviLens
Està dissenyat perquè la persona no hagi de saber on és el marcador.
No es limita a obrir contingut. Pot comunicar la direcció i la distància.
Pot detectar codis mentre el telèfon o el mateix marcador estan en moviment.
La persona no ha d'esperar l'enfocament automàtic ni mantenir un enquadrament exacte.
Pot funcionar des de perspectives molt obliqües, amb un angle declarat de fins a 160 graus.
El sistema està pensat per explorar un entorn i reconèixer diversos marcadors, cosa especialment útil en el transport, la senyalització i els prestatges.
NaviLens i NaviLens GO permeten oferir accessibilitat, orientació i contingut enriquit sense imprimir dos codis diferents.
La plataforma pot presentar el contingut en l'idioma que hagi configurat la persona usuària.
El marcador no necessita reservar un espai central per conservar l'estructura d'un QR convencional.
Una comparativa seriosa també n'ha de reconèixer els compromisos:
El seu rendiment més alt implica una decisió clara per part de la marca:
Reservar prou espai visible per a l'accessibilitat.
Moltes empreses ja fan servir codis QR per a:
Substituir completament aquests processos pot ser complex.
NaviLens AQR respon a aquest problema envoltant un QR convencional amb un marcador exterior d'alt contrast.
El telèfon reconeix primer la capa exterior i fa servir aquesta detecció per trobar i processar el QR que hi ha al centre.
D'aquesta manera:
La mateixa empresa el descriu com una capa d'alt contrast que envolta qualsevol QR existent.
Consulta la documentació oficial de NaviLens AQR
Segons NaviLens, el seu AQR:
La xifra de cinc metres s'ha d'interpretar correctament.
No vol dir que qualsevol AQR petit col·locat en qualsevol envàs es pugui llegir sempre des d'aquesta distància.
La càmera, la il·luminació, els reflexos, la superfície, la qualitat d'impressió i la mida afecten el resultat.
El que importa és la filosofia del disseny:
En lloc d'exigir que la persona apunti amb més precisió, s'amplia el marge dins del qual es pot equivocar.
És una decisió coherent amb l'accessibilitat universal.
Perquè NaviLens AQR ha de conservar un QR convencional al centre.
Aquest QR imposa les seves pròpies necessitats:
El codi NaviLens original pot dedicar tota la seva geometria a la detecció i l'orientació.
NaviLens AQR ha d'equilibrar dos objectius:
Per tant:
La mateixa documentació de NaviLens diferencia les dues solucions i assenyala que l'AQR fa accessible un QR, mentre que el codi original incorpora funcions addicionals de senyalització i orientació.
NaviLens AQR es pot generar a partir d'un QR nou o d'un que ja existeixi.
Quan es fa servir l'enllaç que proporciona la seva plataforma, l'empresa declara que es poden modificar posteriorment l'URL de destinació i el text locutat sense haver de reimprimir el codi físic.
Alguns plans poden incorporar:
Això permet que el codi es mantingui a l'envàs encara que canviï:
En qualsevol cas, la informació legal obligatòria de l'envàs no hauria de desaparèixer ni dependre únicament del contingut digital.
Els codis QR es poden manipular enganxant-hi a sobre un adhesiu amb un altre codi.
La persona creu que escaneja el QR legítim, però acaba en una pàgina fraudulenta. Aquesta tècnica es coneix com a QRishing o quishing .
Una persona que hi veu pot detectar que hi ha un adhesiu, una vora estranya o una diferència en el disseny.
Una persona cega pot no tenir cap senyal visual.
NaviLens declara que les seves aplicacions poden reconèixer determinades manipulacions del QR interior i bloquejar la lectura quan detecten que el codi s'ha alterat o substituït.
Aquesta funció no fa invulnerable el sistema.
Continuen sent necessaris:
Tot i així, incorpora una protecció específica especialment important per a algú que no pot inspeccionar visualment el codi.
Zappar AQR manté un QR convencional i hi afegeix un petit patró de punts i ratlles al voltant d'una de les cantonades.
Aquest patró, anomenat D3, permet que les aplicacions compatibles amb Zapvision detectin el codi des d'una distància més gran que un QR normal i donin indicacions amb veu.
El QR manté la seva destinació habitual per a qui l'escanegi amb la càmera estàndard del telèfon.
Consulta la documentació oficial de Zappar AQR
Segons la documentació de Zappar, un AQR recomanat de quinze mil·límetres pot:
Aquest matís és fonamental:
Detectar la categoria des d'una mica més d'un metre no vol dir identificar el producte concret des d'aquesta mateixa distància.
A aquesta distància, la persona pot sentir que al davant hi ha un producte d'alimentació, de neteja o de cura personal.
Per rebre el nom exacte, els ingredients, els al·lèrgens o les instruccions, s'ha d'acostar fins a uns seixanta centímetres.
En un prestatge amb diverses referències semblants, aquesta diferència importa molt.
Saber que al davant hi ha «cereals» encara no permet determinar:
Seria incorrecte descriure Zappar AQR com un QR normal amb una decoració superficial.
La tecnologia aporta millores reals:
Zappar afirma, a més, que va encarregar a l'RNIB una avaluació experta del seu SDK i proves individuals amb persones cegues i amb baixa visió, tant en botigues com a casa.
Segons el resum que ha publicat la mateixa empresa, una de les conclusions va ser que la distància importa, però també la facilitat de detecció, la claredat de la informació i la integració en aplicacions que la comunitat ja fa servir.
No hem trobat cap informe públic complet amb la mostra, la metodologia, les tasques i els resultats quantitatius.
Per tant, el resum de l'estudi prové del mateix proveïdor.
Un dels principals punts forts de Zappar és la integració en aplicacions que moltes persones cegues ja fan servir.
L'empresa indica que els seus AQR es poden reconèixer amb:
Aquest avantatge no s'ha d'infravalorar.
Una persona no hauria de necessitar una aplicació diferent per a cada fabricant, botiga o categoria de producte.
Poder fer servir eines conegudes redueix la fragmentació i la corba d'aprenentatge.
En aquest aspecte, Zappar presenta una proposta sòlida:
Portar la seva tecnologia a les aplicacions que ja fa servir la comunitat, en lloc d'exigir sempre una aplicació específica.
Zappar no es limita a obrir una pàgina web qualsevol.
El seu sistema està dissenyat per presentar de manera estructurada informació com:
A més, el QR convencional pot continuar portant el públic general a una pàgina web, una promoció o una experiència de realitat augmentada.
Per això, tampoc no seria correcte afirmar que NaviLens pot oferir informació i Zappar no.
Tots dos ecosistemes poden oferir molta informació i experiències digitals.
La diferència principal no és quants paràgrafs poden emmagatzemar, sinó:
Zappar declara que els seus AQR són presents en més de cinc mil milions d'articles, en 26 mercats i en centenars de marques.
També destaca que la tecnologia es pot integrar en els fluxos de packaging existents sense haver de redissenyar completament l'envàs.
Consulta la informació de Zappar sobre packaging accessible
L'escala importa.
Una tecnologia amb un rendiment excel·lent però present en molt pocs productes té una utilitat pràctica limitada.
Les persones necessiten:
Zappar ha demostrat una capacitat d'implantació multinacional important.
Zappar presenta com un gran avantatge que el patró sigui petit, discret i fàcil d'integrar.
La seva documentació afirma que un AQR complet es pot imprimir amb una mida de quinze mil·límetres i que la modificació és poc intrusiva dins del disseny.
Des del punt de vista empresarial, això aporta beneficis clars:
Però la mida i la presència del marcador no són irrellevants per a la visió artificial.
Una intervenció més petita pot implicar:
Això no vol dir que Zappar AQR no sigui accessible.
Vol dir que el seu disseny intenta equilibrar l'accessibilitat amb una alteració mínima del packaging.
Aquest equilibri no és necessàriament el que triaríem si l'única prioritat fos maximitzar l'autonomia d'una persona cega.
Tot i que la comparativa principal se centra en tres solucions, l'ecosistema NaviLens inclou una altra tecnologia que convé esmentar per evitar confusions.
NanoLens és un codi compacte pensat per col·locar-se al costat d'un QR existent, especialment en:
NanoLens no envolta el QR com NaviLens AQR.
S'imprimeix al costat i actua com una porta accessible. L'aplicació detecta NanoLens des de la distància, ajuda a localitzar el QR adjacent i en presenta el contingut amb veu, alt contrast o text ampliat.
Consulta la documentació oficial de NanoLens
No s'inclou a la classificació principal perquè respon a una arquitectura i un cas d'ús diferents.
La seva existència demostra, però, que NaviLens disposa de diverses alternatives segons:
Les solucions principals es poden resumir de la manera següent.
La seva pregunta de disseny sembla ser:
Com aconseguim que una persona trobi aquest producte o aquest senyal des de lluny, encara que no sàpiga on és?
La seva pregunta sembla ser:
Com mantenim un QR convencional, però fem que es pugui localitzar i processar sense veure'l?
La seva pregunta sembla ser:
Com millorem significativament un QR, l'integrem a gran escala i modifiquem al mínim el packaging?
Totes tres preguntes són legítimes.
El problema apareix quan les respostes es presenten com si oferissin exactament la mateixa experiència.
Podria ser temptador posar aquestes xifres l'una al costat de l'altra:
Però aquesta comparació seria enganyosa sense context.
L'exemple de NaviLens fa servir un AQR de cinc centímetres.
L'exemple de Zappar en fa servir un de quinze mil·límetres, és a dir, 1,5 centímetres.
El marcador de l'exemple de NaviLens fa més de tres vegades l'amplada del de Zappar.
Normalment, un codi més gran es pot detectar des de més lluny.
No seria correcte afirmar sense més que NaviLens arriba als cinc metres i Zappar «només» a un.
A Zappar hi ha dues distàncies:
NaviLens presenta els cinc metres com la distància d'escaneig d'un AQR de cinc centímetres.
A partir de la informació pública, no sabem si totes dues mesures es van fer amb:
Per això, les xifres declarades no substitueixen una prova directa .
Tot i que els números no es poden confrontar com si sortissin del mateix laboratori, les arquitectures mostren diferències evidents:
A partir d'aquestes característiques, és raonable deduir que les solucions NaviLens ofereixen un marge potencial més gran davant del desenfocament, el moviment, els angles extrems i l'orientació imprecisa , mentre que Zappar ofereix una integració més discreta i una implantació molt àmplia.
És una inferència tècnica basada en el disseny i les prestacions publicades, no el resultat d'un assaig propi.
Les tecnologies solen funcionar perfectament als vídeos comercials.
L'envàs mira endavant.
El marcador està net de tot obstacle.
La il·luminació és correcta.
El telèfon és nou.
La persona sap aproximadament on ha d'apuntar.
Un supermercat real és menys amable.
El producte pot estar:
A més, la persona pot:
Per això una avaluació seriosa ha de mesurar molt més que la distància màxima.
Una comparativa independent hauria de registrar:
Una tecnologia no és millor només perquè aconsegueixi una xifra més alta en metres.
Ha de ser millor en la tasca completa .
| Criteri | Codi NaviLens original | NaviLens AQR | Zappar AQR |
|---|---|---|---|
| Tipus de marcador | Codi multicromàtic propi | QR envoltat per un marcador d'alt contrast | QR amb un patró addicional de punts i ratlles |
| Es pot llegir amb una càmera QR normal | No | Sí | Sí |
| Objectiu principal | Localitzar, identificar i orientar | Fer localitzable un QR convencional | Millorar el QR modificant poc el packaging |
| Cal saber-ne prèviament la posició | Dissenyat perquè no calgui | Dissenyat perquè no calgui | La redueix, però cal acostar-s'hi per identificar el producte |
| Lectura en moviment declarada | Sí | Sí | Sí, amb aplicacions compatibles |
| Cal enfocar | No | No | Menys que en un QR ordinari |
| Angle publicat | Fins a 160 graus | Fins a 160 graus | Declara més tolerància que un QR, sense una xifra directament equivalent a la documentació revisada |
| Distància publicada | Fins a 3 metres a la prova pilot amb envasos de Kellogg’s; proporcional a la mida | Fins a 5 metres amb un marcador de 5 centímetres | 1,10-1,15 metres per a la categoria i uns 60 centímetres per al producte concret amb 15 mil·límetres |
| Informació espacial | Direcció, distància i guiatge | Facilita localitzar el QR | Categoria i distància en la primera fase |
| Detecció de diversos codis | Sí | Depèn de l'aplicació i de l'escenari | No s'ha trobat documentació pública equivalent prou detallada |
| Aplicacions accessibles | NaviLens | Ecosistema NaviLens | Seeing AI, Be My Eyes, Envision i altres integracions |
| Experiència per al públic general | NaviLens GO: text, àudio, vídeo i realitat augmentada | Càmera QR ordinària i ecosistema NaviLens | Càmera QR ordinària, web, promocions o experiències digitals |
| Idiomes declarats | Contingut locutat en 42 idiomes | Traducció i contingut multilingüe segons la configuració | Contingut multilingüe gestionable mitjançant el CMS |
| Contingut estructurat | Contingut accessible i enriquit amb NaviLens i NaviLens GO | Destinació del QR, text locutat i funcions dinàmiques | CMS estructurat amb la informació completa de l'envàs |
| Compatibilitat amb processos QR | Baixa | Alta | Alta |
| Protecció declarada contra la substitució del QR | No conté cap QR central | Sí | No s'ha trobat cap funció física equivalent clarament documentada |
| Privacitat declarada | Sense compte ni ubicació GPS per fer servir l'aplicació | Dins de l'ecosistema NaviLens | Depèn de l'aplicació i de la destinació |
| Impacte visual | Més gran | Mitjà o alt | Reduït |
| Escalabilitat publicada | Més de dos mil milions d'envasos en el cas de Kellanova | Solució per a QR nous o existents | Més de cinc mil milions d'articles declarats per Zappar |
| Principal punt fort | Màxima autonomia per localitzar | Equilibri entre accessibilitat i compatibilitat QR | Integració, escala i poc impacte visual |
| Principal compromís | Aplicació específica i més espai | Més espai que una adaptació mínima | Cal acostar-s'hi més per identificar el producte concret |
Nota metodològica: les xifres provenen dels proveïdors i de casos publicats. No corresponen a un assaig comú fet en igualtat de condicions.
Reconèixer els punts forts de Zappar no debilita la comparativa.
La fa més rigorosa.
Zappar pot ser especialment adequat quan una empresa prioritza:
A més, la seva implantació declarada en milers de milions d'articles demostra que és una solució escalable a escala industrial.
Per tant, Zappar no s'ha de descriure com una tecnologia falsa, inútil o purament cosmètica.
La crítica és més concreta:
La seva prioritat d'ocupar poc espai i alterar poc el disseny sembla oferir menys marge per localitzar des de lluny la referència exacta que les solucions NaviLens.
L'avantatge de NaviLens no es limita a una sola xifra de distància.
L'ecosistema ofereix diversos nivells de solució.
Aquesta varietat permet adaptar la tecnologia al context sense reduir tot el debat a un únic format de codi.
Els tres sistemes poden facilitar l'accés a informació digital.
Però el marcador físic només és la porta.
Darrere hi ha d'haver contingut que:
Un codi es pot detectar des de molts metres i portar a una experiència digital desastrosa.
L'accessibilitat del marcador no compensa una pàgina inaccessible.
En un producte, la informació s'hauria d'organitzar segons les necessitats de la persona, no segons les prioritats promocionals de la marca:
Obligar a escoltar primer una campanya de màrqueting abans de conèixer els al·lèrgens no és una bona experiència accessible.
El QRishing no és l'únic risc.
També hi pot haver:
NaviLens declara un enfocament de privacitat sense registre, correu, ubicació ni perfils invasius per fer servir l'aplicació.
Zappar destaca que la informació és estructurada i controlada per la marca mitjançant el seu CMS, cosa que afavoreix la precisió dels ingredients, els al·lèrgens i les advertències.
Són dos aspectes diferents i tots dos importen:
Una persona no hauria d'haver de triar entre conèixer els ingredients i lliurar dades personals innecessàries.
L'Acta Europea d'Accessibilitat (Directiva (UE) 2019/882) es va començar a aplicar el 28 de juny de 2025, però no obliga automàticament que qualsevol aliment, cosmètic o producte de supermercat incorpori un AQR.
El seu àmbit se centra en determinats productes i serveis, com els equips informàtics, els terminals d'autoservei, els telèfons intel·ligents, els lectors de llibres electrònics, els serveis bancaris, el comerç electrònic i determinats serveis de transport i de comunicació.
La Directiva vol eliminar barreres i millorar l'accés a productes, serveis i informació dins del seu àmbit.
Consulta l'Acta Europea d'Accessibilitat
Cal evitar dues simplificacions:
Les empreses s'haurien de fer una pregunta més ambiciosa:
Pot una persona cega trobar, identificar i comprar el nostre producte amb una autonomia comparable a la de qualsevol altre client?
La documentació pública no permet respondre definitivament diverses preguntes:
Les col·laboracions de l'RNIB amb Kellogg’s i amb Zappar són rellevants, però no substitueixen una prova pública que compari directament les tecnologies en les mateixes condicions.
Per resoldre la comparativa amb dades pròpies, caldria fer, com a mínim, dues proves.
Els tres marcadors ocuparien exactament el mateix espai físic.
Així es podria analitzar quin aprofita millor una superfície idèntica.
Cada sistema s'imprimiria a la mida que el fabricant recomana per a packaging.
Així es mesuraria l'experiència real d'implantació.
La mostra hauria d'incloure:
Fins que no hi hagi aquesta comparativa, les afirmacions absolutes s'han de fer amb prudència.
Però la prudència no obliga a fer veure que les diferències de disseny no existeixen.
Les tres tecnologies principals milloren l'experiència respecte a un QR convencional.
Zappar AQR aporta una solució real, escalable, estructurada i compatible amb aplicacions que fan servir moltes persones cegues.
Negar-ne la utilitat seria injust.
NaviLens AQR augmenta la presència del marcador i, segons les seves prestacions públiques, ofereix un marge més gran davant del desenfocament, el moviment, els angles extrems i una orientació imprecisa.
El codi NaviLens original elimina del tot el compromís del QR i dedica tota la seva estructura a localitzar, identificar i orientar.
A més, el mateix marcador es pot fer servir amb NaviLens per donar autonomia, veu i guiatge, i amb NaviLens GO per oferir text, àudio, vídeo i realitat augmentada al públic general.
La jerarquia resultant és clara:
NaviLens disposa, a més, de NanoLens per a etiquetes petites i altres escenaris en què l'espai és especialment limitat.
Les empreses poden considerar que el disseny corporatiu, els processos industrials, la implantació internacional o la compatibilitat amb aplicacions existents també són importants.
El que no haurien de fer és amagar el compromís.
Un marcador petit no és automàticament dolent.
Un marcador gran no és automàticament bo.
Però quan una solució exigeix que la persona s'acosti més, mogui el telèfon amb més precisió i esbrini a quin producte pertany la detecció, aquesta diferència s'ha d'explicar .
Una capsa pot trobar espai per a:
Costa d'acceptar que no pugui reservar prou superfície perquè una persona cega trobi el producte.
L'accessibilitat no s'ha de mesurar pel poc que altera l'envàs, sinó pel molt que redueix la dependència.
L'objectiu no és que una empresa pugui dir que ha incorporat un codi accessible.
L'objectiu és que una persona pugui entrar en una botiga, localitzar el que busca, comprovar si ho pot consumir i comprar-ho sense haver de demanar ajuda.
Això és inclusió real.
No. És un marcador multicromàtic propi, dissenyat específicament per a la detecció a distància, l'orientació i la localització.
No. NaviLens AQR conserva un QR convencional al centre i hi afegeix un marcador exterior.
El codi NaviLens original dedica tota la seva estructura a la detecció i pot oferir funcions addicionals d'orientació.
És una aplicació que llegeix el mateix codi NaviLens original i ofereix contingut visual o enriquit, com text, àudio, vídeo i realitat augmentada.
NaviLens ofereix orientació i accessibilitat. NaviLens GO ofereix una experiència adreçada al públic general i a persones que necessiten una presentació visual simplificada.
No s'hauria d'afirmar d'aquesta manera.
Tots dos ecosistemes poden enllaçar o associar molta informació digital.
L'avantatge de NaviLens és que el mateix marcador pot oferir orientació accessible amb NaviLens i contingut enriquit amb NaviLens GO.
Zappar destaca per presentar la informació de l'envàs de manera estructurada mitjançant el seu CMS.
Sí. Suposa una millora real respecte a un QR convencional.
Augmenta la distància de detecció, comunica la categoria i la distància i ofereix informació estructurada.
Tanmateix, cal acostar-s'hi més per identificar el producte concret.
D'acord amb les prestacions i l'arquitectura publicades, el codi NaviLens original presenta la capacitat més gran per localitzar productes mentre encara són al prestatge.
NaviLens AQR sembla oferir més marge de detecció, moviment, desenfocament i angle.
Zappar AQR ocupa menys espai i s'integra en aplicacions conegudes i en processos industrials molt estesos.
És un codi compacte de NaviLens que s'imprimeix al costat d'un QR existent, especialment en etiquetes petites.
Ajuda a localitzar el QR i a presentar-ne el contingut de manera accessible.
No hi ha cap prova pública independent que compari les dues solucions en condicions idèntiques.
La conclusió d'aquest article es basa en les seves arquitectures, les prestacions declarades i el recorregut que exigeix cada sistema.
Enginyer informàtic especialitzat en gestió de projectes i accessibilitat web. Algú diu que el camí del desenvolupament és dur, ja que has de renovar-te i actualitzar-te constantment. No obstant això, si realment gaudeixes del que fas, aquest camí serà agradable... i jo l'estimo.
Com afecta l’accessibilitat a la seguretat quan iniciem sessió en una web, i quines pautes cal seguir segons les WCAG 2.2.
Sabies que la dislèxia és més comuna del que sembla? Un 13% de la població mundial en té. Aquí t’expliquem quins tipus n’hi ha i com identificar-la.
Descobreix 7 eines que t’ajudaran a donar un bon contrast a la teva web o als teus documents.
Descobreix consells i estratègies de disseny inclusiu per millorar l’accessibilitat a les xarxes socials durant el 2023.
Aquest article explica com garantir l’accessibilitat web per a persones amb diferents tipus de discapacitat.
Els videojocs s’han convertit per a molta gent en un estil de vida, però malauradament encara queda molt per fer en matèria d’accessibilitat.
Cal anar amb compte amb els fabricants de capes d’accessibilitat. En aquesta entrada t’expliquem per què i com evitar-ho.
Com millorar l’accessibilitat web per a les persones amb dislèxia: claus perquè el contingut en línia sigui més llegible i inclusiu.
Descobreix quins són els millors plugins d’accessibilitat web per als diferents gestors de continguts: PrestaShop, Magento, WordPress i Shopify.
Què és i què implica crear un document en format de Lectura Fàcil? Descobreix consells i trucs perquè no se t’escapi res.
La IA ja no és cosa de pel·lícules de ciència-ficció: està revolucionant l’accessibilitat i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Què és la responsabilitat social corporativa o RSC? Com afecta la meva empresa i quins beneficis li aporta?
Com afecta la bretxa digital l’alumnat amb discapacitat? Què pots fer com a educador per facilitar-li l’accés?
L’accessibilitat web consisteix a crear continguts i dissenys web que tothom pugui fer servir, independentment de les seves capacitats.
Descobreix les tipografies més recomanades per a persones amb dislèxia. Aprèn a triar fonts accessibles que facilitin la lectura.
Comentaris
katana
2026-07-28 13:20:54katana
2026-07-28 13:21:02katana
2026-07-28 13:21:07katana
2026-07-28 13:21:08katana
2026-07-28 13:21:12katana
2026-07-28 13:21:15katana
2026-07-28 13:21:16