Codi NaviLens vs Zappar AQR
Anàlisi del codi NaviLens, NaviLens AQR i Zappar AQR. Comparem la seva capacitat per localitzar productes, identificar referències i oferir informació.
Juliol 18, 2026
Llegeix més
Donar
Donar
Fa uns dies es va publicar una entrada al web Overlay False Claims que intenta demostrar que moltes de les afirmacions dels fabricants de capes d'accessibilitat són, en el millor dels casos, qüestionables. En aquest article ens hem limitat a traduir aquella entrada.
L'objectiu de l'entrada és fer entendre que l'accessibilitat no s'ha de prendre a la lleugera, que aquestes píndoles màgiques normalment no funcionen i que, de vegades, no només no funcionen sinó que són contraproduents.
Sense més preàmbuls, aquí tens l'article
Ofertes enganyoses a costa dels clients i de les persones amb discapacitat.
La publicitat enganyosa perjudica els consumidors i és nociva per a un mercat just. A més, és il·legal.
La Llei de la Comissió Federal de Comerç és l'estatut principal de la Comissió [Federal de Comerç dels Estats Units]. En virtut d'aquesta llei... la Comissió està facultada, entre altres coses, per:
(a) Prevenir els mètodes de competència deslleial i els actes o pràctiques deslleials o enganyosos en el comerç o que l'afectin.
(b) Reclamar indemnitzacions econòmiques i altres compensacions per conductes perjudicials contra els consumidors.
(c) Dictar normes que defineixin amb precisió els actes o pràctiques que són deslleials o enganyosos, i establir requisits destinats a prevenir aquests actes o pràctiques.
(d) Reunir i recopilar informació i fer investigacions sobre l'organització, l'activitat empresarial, les pràctiques i la gestió de les entitats dedicades al comerç...
En virtut de la Llei de la Comissió Federal de Comerç:
A més que la publicitat enganyosa és una infracció de la legislació federal, els 50 estats tenen lleis per protegir els seus consumidors de les pràctiques enganyoses. 19 estats han adoptat la Llei uniforme de pràctiques comercials enganyoses (Uniform Deceptive Trade Practices Act), mentre que la resta tenen les seves pròpies lleis similars. Les lleis de protecció del consumidor de 49 estats prohibeixen explícitament la publicitat enganyosa.
L'accessibilitat web, en termes senzills, és el grau en què les persones amb discapacitat poden accedir als llocs web i a altres sistemes basats en el web, com el comerç i la banca en línia, el programari que necessiten per a la feina, les xarxes socials, etc. Tot i que les persones amb discapacitat poden necessitar maquinari o programari addicional (les anomenades tecnologies de suport) per facilitar aquest accés, els llocs web s'han de dissenyar i programar adequadament perquè les tecnologies de suport puguin interpretar-los amb precisió i/o oferir l'experiència adequada a les persones usuàries.
El criteri amb què se sol mesurar l'accessibilitat és una norma coneguda com a Pautes d'Accessibilitat al Contingut Web (WCAG). La norma WCAG l'ha elaborat el Grup de Treball de Directrius d'Accessibilitat del World Wide Web Consortium (W3C), l'organisme internacional de normalització del web.
Aquest grup de treball compta actualment amb 182 participants, entre els quals 32 experts convidats, que representen 57 organitzacions de tot el món. La versió 2.0 de les WCAG està reconeguda com a norma ISO (ISO/IEC 40500:2012). És la base de 39 lleis i polítiques de tot el món, o s'hi fa referència. Als Estats Units, s'hi incorpora per referència a la Secció 508 de la Llei de rehabilitació i se cita sovint en demandes, acords i resolucions de consentiment de la Llei dels nord-americans amb discapacitat (ADA).
Publicitat enganyosa entre els proveïdors de capes d'accessibilitat web.
Les primeres eines per comprovar l'accessibilitat d'un lloc web es van crear poc després que s'establissin els fonaments de la primera versió de les WCAG (Pautes d'Accessibilitat al Contingut Web), la norma predominant al sector que defineix els requisits d'accessibilitat al web.
Poc després de la publicació definitiva de les WCAG 1.0, van aparèixer productes que prometien un compliment automatitzat. No va passar gaire temps abans que les empreses que promovien el compliment automatitzat rebessin dures crítiques en el camp de l'accessibilitat per estar equivocades i per exagerar la seva utilitat per a les persones amb discapacitat.
Aquells primers productes gairebé sempre tenien forma de petits controls d'interfície d'usuari i es limitaven a llegir en veu alta el contingut de la pàgina. Amb el temps, aquest tipus de productes van passar a afegir «ginys» que intentaven funcionar com a tecnologies de suport dins de la pàgina, amb controls per modificar les característiques dels llocs web on s'instal·laven. Aquests controls fan coses com augmentar la mida de la lletra, canviar el contrast dels colors de la pàgina i modificar l'aspecte de determinats tipus de contingut de la pàgina.
Gairebé totes les capes tenen la seva pròpia versió d'aquest tipus de conjunt de controls, que ofereixen les anomenades «millores» que canvien la visualització del lloc on estan instal·lades. Captura de pantalla feta l'11 de novembre de 2021.
Més recentment, els venedors d'aquests productes afirmen que poden reparar problemes de qualitat del codi als llocs on s'instal·len i, encara més, que fan servir intel·ligència artificial perquè els llocs web compleixin les lleis i normes relacionades amb l'accessibilitat.
Els professionals de l'accessibilitat reben malament aquestes afirmacions. Més de 600 persones s'han adherit a una declaració impulsada per la comunitat contra els productes de «capes d'accessibilitat» anomenada «Overlay Factsheet». Entre els signants d'aquest full informatiu hi ha experts en accessibilitat, defensors dels drets de les persones amb discapacitat, advocats, col·laboradors i editors de les especificacions tècniques que regeixen el mateix web i, el que és més important, persones usuàries finals amb discapacitat. Els signants procedeixen de més de 16 països de tot el món. En resum, els signants del full informatiu sobre capes coincideixen que:
A continuació, oferim exemples concrets de publicitat enganyosa per part dels venedors de capes d'accessibilitat. En resum, la publicitat enganyosa dels proveïdors de capes respon a algun d'aquests temes:
A més de tot això, molts proveïdors de capes d'accessibilitat també afirmen el següent, que és molt dubtós en el millor dels casos i una mentida descarada en el pitjor:
L'afirmació més falsa, des del punt de vista dels fets, que fan els proveïdors de capes d'accessibilitat és que afegir el producte al lloc web és l'únic que ha de fer el client perquè sigui accessible.
La realitat és que cap producte de capa d'accessibilitat del mercat pot fer que un lloc web sigui totalment accessible, i encara menys que compleixi les principals normes del sector. Tot i que alguns productes de capa poden reparar per sota alguns problemes d'accessibilitat, l'abast d'aquestes reparacions és extremadament petit. A més, els «ginys» que ofereixen les capes d'accessibilitat són, en la majoria dels casos, un intent mal executat de replicar funcions que ja existeixen al navegador de l'usuari i/o a la configuració del sistema operatiu.
Exemple:
La imatge següent mostra la funció d'augment de la mida de la lletra del producte EqualWeb. EqualWeb només ofereix un augment de fins al 150%, mentre que els usuaris dels sistemes operatius Windows i macOS poden augmentar la mida de les fonts del sistema diverses vegades més i disposen de funcions addicionals per ampliar tota la pantalla diverses vegades.
En aquest cas, la mida de la lletra del text ha passat de 18px a 24px. Això no impedeix que els venedors de capes d'accessibilitat afirmin, explícitament o implícitament, que afegir el seu producte al lloc web és l'únic que cal fer.
A l'exemple següent, Allyable diu «... Ja hem fet tota la feina per tu!», i suggereix que el propietari del lloc no ha de fer res més perquè el seu web sigui accessible un cop hi ha instal·lat Allyable.
Els venedors de capes d'accessibilitat solen citar les normes i els reglaments concrets que el lloc del client complirà un cop instal·lat el producte. Aquesta llista inclou l'ADA, les WCAG i normes internacionals com l'EN 301 549. La realitat és que, com que aquests productes no poden reparar tots els problemes d'accessibilitat d'un lloc web, és lògic que tampoc puguin garantir el compliment de les normes i els reglaments. Fer-ho amb mitjans automatitzats és completament impossible per moltes raons, com ara:
Exemple:
A l'exemple següent, Accessus.ai afirma que és «l'única solució automàtica» i que pot fer que els llocs compleixin les normes WCAG 2.1, ADA Títol III, Secció 508 i EAA/EN 301 549.
Els missatges de màrqueting dels proveïdors de capes d'accessibilitat s'aprofiten del caràcter sovint urgent de les necessitats dels clients potencials i/o de la idea que fer accessible un lloc web serà difícil i requerirà molt de temps. Aquests missatges solen contenir afirmacions com:
«Fins a 48 hores des de la instal·lació» - Accessus.ai
«En un màxim de 48 hores, el teu lloc web serà accessible i conforme» - AccessiBe
«Compleix les lleis ADA i les WCAG des del primer dia d'implementació» - AudioEye
La realitat és que, com ja s'ha demostrat, aquests productes no poden fer que un lloc web sigui conforme per si sols en cap termini, i encara menys en el termini extraordinàriament curt que afirmen en els seus missatges de màrqueting. Fer que un lloc web existent compleixi les WCAG pot portar des d'unes quantes setmanes fins a diversos mesos, segons la naturalesa i la mida del lloc web i el nombre, la naturalesa i la gravetat dels problemes d'accessibilitat.
Exemple:
La captura de pantalla següent, d'UserWay, afirma que «les solucions d'UserWay proporcionen un compliment total de les WCAG i l'ADA des del primer dia, i cada dia a partir d'aleshores»
Un tema freqüent entre els proveïdors de capes d'accessibilitat no és només que el lloc web del client complirà les principals normes del sector, sinó que serà accessible per a tothom. La realitat és que, malauradament, no podrà complir això de ser «accessible per a tothom»:
-Per a algunes discapacitats cognitives és difícil o impossible dissenyar o desenvolupar.
-Alguns canvis d'accessibilitat poden beneficiar un col·lectiu i reduir la usabilitat per a uns altres.
Per això existeixen les tecnologies de suport. Quan s'instal·len a l'equip de l'usuari, ja sigui en forma de maquinari, de programari o d'un dispositiu alternatiu, la persona amb discapacitat pot triar la tecnologia de suport que necessita per cobrir les seves necessitats específiques.
A causa de la gran varietat de discapacitats pel que fa a la naturalesa, les causes i la gravetat, i de la possibilitat que una persona tingui diverses discapacitats, cap capa d'accessibilitat del mercat pot oferir una solució completa, i cap no ha demostrat que s'hi acosti.
Exemple:
El tuit següent d'EqualWeb afirma que «EqualWeb ofereix una solució 100% compatible amb l'ADA i les WCAG 2.1 AA que farà que el teu lloc web sigui accessible per a tothom».
A causa del ritme accelerat dels litigis relacionats amb l'accessibilitat web, els clients que acaben de saber que tenen una demanda en contra, o els que temen rebre'n una, són molt receptius a la idea de tenir un producte que els pugui protegir dels litigis. Per tant, l'afirmació que poden fer-ho és un tema molt habitual entre els venedors de capes d'accessibilitat.
La realitat és que, malgrat els missatges de màrqueting dels venedors de capes d'accessibilitat, s'ha demostrat que les seves afirmacions de protecció legal són falses. Com es mostra a l'annex A, més de 200 empreses van ser demandades el 2021 tot i haver adquirit ja una capa d'accessibilitat. D'aquestes demandes, el producte accessiBe era present en 95 dels llocs el dia que es va presentar la demanda contra la part demandada.
Exemple: MaxAccess.io afirma amb tota la barra: «Sigues conforme i evita litigis. Fes que el teu lloc web sigui accessible per a tothom» i «Evita litigis. Mantén el nivell de compliment més alt les 24 hores, 7 dies a la setmana».
En un altre exemple, Shir Ekerling, CEO d'accessiBe, afirma en el comentari de LinkedIn que es mostra a continuació que «Només s'han vist empreses que s'han unit a accessiBe com a solució a una situació legal ja existent». Aquesta afirmació és clarament falsa perquè, com es mostra a l'annex A, 95 empreses van ser demandades tot i fer servir el producte accessiBe al seu lloc web.
Un altre tema habitual entre els proveïdors de capes d'accessibilitat és l'afirmació que són els únics amb un producte capaç de fer conforme el lloc del client.
La realitat és que, més enllà del fet que aquests productes no fan el que diuen, l'afirmació que són els únics que poden fer-ho és falsa. Tot i que el sector de l'accessibilitat és força petit, hi ha diverses empreses amb els coneixements, les eines i la capacitat de desenvolupament necessaris per fer que els llocs dels seus clients siguin accessibles i plenament conformes amb les WCAG.
Exemple:
El 30 de setembre, Allyable va tuitejar: «Allyable és l'únic proveïdor d'accessibilitat digital que ofereix una solució integral...».
Un argument molt utilitzat pels venedors de capes d'accessibilitat és que n'hi ha prou amb «una línia de codi». Afirmen que, afegint una línia de codi (JavaScript) que conté el codi del producte de capa, el lloc serà accessible. La següent afirmació, com es veu a continuació, és que no cal canviar res més al lloc del client.
La realitat és que aquesta afirmació seria certa si els productes fessin el que els venedors diuen que fan, però no és el cas. De fet, s'ha demostrat que aquests productes no són capaços de corregir els problemes d'accessibilitat en els tipus de contingut següents:
Exemple:
L'anunci següent d'UserWay afirma: «Sense canvis al codi del teu lloc web. Totalment automatitzat».
«Conversió» és el moment en què el visitant d'un lloc web fa una acció desitjada que l'acosta a convertir-se en client de pagament. Els professionals del màrqueting mesuren les taxes de conversió com una mètrica que ajuda a determinar l'eficàcia de les seves accions. Alguns proveïdors de capes d'accessibilitat afirmen que el trànsit o les conversions augmentaran només instal·lant el seu producte.
La realitat és que sovint s'afirma que augmentar l'accessibilitat d'un lloc web és una manera d'augmentar les conversions, tot i que la majoria dels debats sobre aquest tema es basen en poc més que conjectures. Ningú, ni els proveïdors de capes d'accessibilitat ni cap altre, no ha aportat mai proves suficients que demostrin que les millores d'accessibilitat per si soles es tradueixin en un augment de les taxes de conversió.
Exemple:
A l'exemple següent, ActiveIntent afirma que augmentarà les conversions un 30%, una xifra que s'hauria de considerar ridícula, en el sentit més estricte de la paraula, perquè una taxa de conversió del 30% és entre 4 i 7 vegades superior al que molts professionals del màrqueting consideren una bona taxa de conversió.
Segons Robert Cialdini, la prova social és un dels factors d'influència més poderosos. En el comerç electrònic, la impressió que algú a qui es té en alta estima ha comprat un producte pot ajudar a convèncer un client perquè el compri.
La realitat és que els venedors de capes d'accessibilitat solen exagerar el nombre de clients que tenen. D'aquesta manera fan que els seus productes semblin més populars del que realment són. Els venedors de capes d'accessibilitat solen multiplicar per 3 o més la seva penetració al mercat.
Exemple:
A l'exemple següent, EqualWeb afirma que està instal·lat en 100.543.679 pàgines web. En aquest cas, el terme «pàgines web» és una mica ambigu. Es pot suposar raonablement que «pàgines web» no és el mateix que «llocs», que serien un conjunt de pàgines sota un domini propi.
Tanmateix, segons les dades recollides per a aquest informe, el nombre de llocs que han instal·lat EqualWeb s'acosta a 6.000. Fins i tot suposant una xifra força generosa de 500 pàgines diferents per lloc, EqualWeb continua exagerant la seva afirmació en més d'un 300%. Aquestes afirmacions de penetració al mercat sovint poden ser exagerades.
Igual que en el cas anterior, pel que fa a la prova social, una llista de clients impressionant pot contribuir molt a convèncer els que ja tenen certa inclinació a comprar el producte.
La veritat és que, en el cas dels proveïdors de capes d'accessibilitat, sovint hi ha una desconnexió entre la seva llista real de clients i les seves afirmacions. Sovint fan servir noms, logotips i testimonis d'empreses impressionants amb les quals en realitat no fan negocis. Una altra tàctica és afegir el logotip d'una multinacional al seu lloc web, donant la impressió que tota l'empresa és clienta, quan només ho és una petita filial local.
Exemple:
Allyable té una llista impressionant de logotips a la pàgina d'inici sota el títol «Trusted By» («Confien en nosaltres»). Entre els logotips hi ha empreses com Diverse Ability Magazine, AudioCodes, Bank Hapoalim i Microsoft, cap de les quals és clienta d'Allyable. De fet, 10 de les 15 empreses de la llista no són clientes d'Allyable, 1 és un revenedor i 3 són clientes d'un revenedor. En altres paraules, només 1 de les empreses de la llista és clienta directa d'Allyable.
Els «ginys», que constitueixen la major part de la funcionalitat dels productes de capa, presenten controls que transformen l'aspecte i les característiques del lloc de manera que, segons afirmen, el fan més accessible per a les persones usuàries amb discapacitat.
La veritat és que, en gairebé tots els casos, les «millores» que ofereixen els productes de capa d'accessibilitat ja existeixen a l'ordinador de l'usuari en el moment de la compra. A Windows, aquestes funcions es troben a la configuració d'«Accessibilitat» (abans «Facilitat d'accés») (13), i a macOS són a «Accessibilitat», dins de la configuració del sistema (14). A més, moltes preferències d'accessibilitat es poden configurar al navegador de l'usuari. Les persones usuàries també poden adquirir tecnologies de suport especialitzades, tant maquinari com programari, segons la seva discapacitat i les seves preferències.
L'absurd fonamental que els venedors de capes d'accessibilitat afirmin que el seu producte és útil com a tecnologia de suport és que no reconeixen que el seu producte està mal situat dins de la pila tecnològica:
S'ignora estratègicament el fet que les persones que necessiten aquestes funcions en un lloc concret les necessitaran abans per engegar l'ordinador, obrir el navegador i arribar fins al lloc. L'última raó per la qual aquests productes no són una alternativa adequada a les tecnologies de suport és que sovint no funcionen tan bé com les tecnologies de suport que ja té integrades l'usuari.
Els ajustos de mida de lletra no solen arribar als mateixos nivells. Per exemple, Allyable, AudioEye i UserWay només arriben al 200%, mentre que EqualWeb i MaxAccess només arriben al 150%. Les funcions integrades de Windows i macOS l'augmenten molt més.
Cap dels modes d'alt contrast dels ginys de capa no ofereix la varietat, la granularitat o la capacitat de personalització de Windows o macOS.
Exemple:
L'exemple més flagrant d'aquest tipus d'afirmació és el següent, d'UserWay, que diu: «A diferència dels lectors de pantalla estàndard, el d'UserWay està dissenyat específicament per a llocs web. Més de 40 idiomes. Diverses velocitats de lectura. Una experiència fluida per a tothom».
Aquestes afirmacions són especialment enganyoses perquè:
-Com ja s'ha dit, si un usuari necessita un lector de pantalla, el necessitarà per poder navegar fins a un lloc web que tingui instal·lat el producte d'UserWay.
-Els idiomes compatibles depenen del sintetitzador de veu de l'ordinador de l'usuari.
-Segons els sintetitzadors de veu instal·lats a l'ordinador de l'usuari, JAWS i NVDA (els lectors de pantalla «estàndard» a què al·ludeix UserWay) poden admetre aproximadament 80 idiomes.
-UserWay només admet 3 velocitats de lectura («normal», «ràpida» i «lenta»), mentre que els lectors de pantalla reals solen permetre ajustar amb precisió les paraules per minut, i algunes persones cegues usuàries de lectors de pantalla poden escoltar l'ordinador a 450 paraules per minut.
Una altra manera en què un venedor de capes d'accessibilitat pot fer servir la prova social per convèncer els clients potencials que el seu producte és respectable és afirmar que ha col·laborat amb altres actors del sector per impulsar la innovació del seu producte.
La realitat és que, tot i que hi pot haver casos en què els proveïdors de capes d'accessibilitat estiguin en contacte amb la comunitat d'usuaris en general, en molts casos el món de l'accessibilitat defuig els proveïdors de capes d'accessibilitat. El juny del 2020, per exemple, la Federació Nacional de Cecs dels Estats Units (NFB) va arribar a dir: «... la Junta [de la NFB] creu que accessiBe té actualment un comportament perjudicial per a l'avenç de les persones cegues en la societat».
Exemple:
El 21 d'agost de 2019, una representant d'accessiBe anomenada Pamela va afirmar que accessiBe havia col·laborat amb els desenvolupadors de JAWS en el producte accessiBe. Segons ella, durant més de 18 mesos el procés de recerca i desenvolupament es va centrar a treballar colze a colze amb persones amb diferents discapacitats, fins i tot abans de la primera versió en producció. El procés també va incloure destacats experts en accessibilitat, així com un desenvolupador de l'equip de JAWS que, com ja deveu saber, és una eminència en tecnologia de lectors de pantalla en el món actual.
Segons el bloguer i consultor d'accessibilitat Adrian Roselli, aquesta afirmació era falsa. Va rebre una comunicació de Vispero/Freedom Scientific, fabricant de JAWS, en què s'afirmava:
«Ni Vispero ni cap dels seus desenvolupadors no han treballat mai amb accessiBe en relació amb cap producte o servei». Roselli també va identificar dos casos més en què accessiBe va fer aquesta publicitat enganyosa.
Tot i que fa més de 20 anys que hi ha normes i tecnologies per fer accessibles els llocs web, continuem vivint en un món en què la majoria de llocs web es dissenyen sense tenir en compte l'accessibilitat. En conseqüència, la majoria de llocs web presenten dificultats importants per a les persones amb discapacitat. Afortunadament, els governs entenen la importància de l'accessibilitat per a un accés equitatiu al món digital i, com a resultat, totes les grans regions econòmiques del món tenen lleis que obliguen a l'accessibilitat. Als Estats Units hi ha lleis com l'ADA, la Llei de rehabilitació, la CVAA i la Llei d'accés al transport aeri (Air Carrier Access Act).
Els llocs web de les administracions federals, estatals i locals han de complir els requisits d'accessibilitat. En els últims anys, les demandes judicials han portat a un reconeixement generalitzat que la majoria de les empreses privades també han de complir la normativa. Per a les que no la compleixen i després reben una demanda, les sancions poden ser molt severes.
Oferir una solució a aquest problema és un model de negoci molt bo, sobretot si es pot fer de manera ràpida, barata i amb una alteració mínima de la interfície d'usuari existent. Aquesta és la falsa promesa que fan els proveïdors de capes d'accessibilitat.
Però la realitat és que encara no existeix la tecnologia necessària perquè un lloc web ja existent sigui totalment conforme amb les lleis i normes vigents sense modificar-ne el disseny, l'estructura i les funcions. Això sol requerir temps, diners i interrupcions en el procés de desenvolupament per introduir les peces d'accessibilitat que falten. Els experts en accessibilitat assessoren sobre aquests processos i ajuden les empreses a establir nous processos de desenvolupament perquè les seves tecnologies digitals siguin accessibles des del principi.
Experts en accessibilitat, defensors i persones usuàries amb discapacitat coincideixen que els productes de capa d'accessibilitat no serveixen per «arreglar» llocs web inaccessibles. Tot i així, els venedors d'aquests productes continuen traficant amb la falsa afirmació que tenen la tecnologia necessària per fer accessible un lloc web i eliminar el risc d'una demanda per discriminació per discapacitat.
Mentre que les afirmacions falses de les indústries de la dietètica, el fitness o l'estètica masculina s'aprofiten del comprador, les afirmacions falses dels venedors de capes d'accessibilitat s'aprofiten del comprador i alhora faciliten la discriminació de les persones amb discapacitat.
Segons les proves aportades en aquest informe, els proveïdors de capes d'accessibilitat convencen els seus clients que l'únic que han de fer és instal·lar el seu producte per complir, de manera gairebé instantània, les 24 hores del dia i en la seva totalitat, les normes d'accessibilitat acceptades al sector i que, com a resultat, el client estarà protegit davant de qualsevol demanda relacionada amb l'accessibilitat.
Naturalment, això vol dir que el client no buscarà altres mitjans per garantir que el seu lloc web ofereix una experiència accessible. El resultat és que el lloc web del client no es torna significativament més accessible i que les persones usuàries amb discapacitat continuen sense poder tenir un accés ple i igualitari, com exigeix la llei. En resum, els productes de capa d'accessibilitat perpetuen la discriminació contra les persones amb discapacitat amb les seves afirmacions enganyoses, i n'han de retre comptes.
Hi ha tot un sector de consultors i professionals de l'accessibilitat que treballen per ajudar les organitzacions a crear llocs web més accessibles amb mitjans (generalment considerats) legítims.
El cost que suposa per a les organitzacions corregir els seus continguts inaccessibles es tradueix en el pagament de l'assistència d'experts, el temps necessari per fer una feina exhaustiva i la gestió de recursos interns per ajustar els seus processos de desenvolupament i de proves, que fins aleshores eren deficients pel que fa a l'accessibilitat.
Les afirmacions enganyoses dels venedors de solucions de capa d'accessibilitat (per exemple, que les solucions són barates, ràpides i amb interrupcions mínimes) soscaven les pràctiques empresarials legítimes de consultoria d'accessibilitat. Es tracta de competència deslleial. A més, a les empreses, el personal de desenvolupament i de proves, que hauria de rebre formació en accessibilitat per millorar el seu propi desenvolupament professional, rep en canvi (sense saber-ho, a causa de la publicitat falsa) el relat fals que l'accessibilitat es «resol» amb una capa d'accessibilitat. Això va en contra dels fonaments de l'ADA i de les lleis relacionades, segons els quals l'accessibilitat hauria de ser una responsabilitat compartida per resoldre un problema social.
Desenvolupador/a de contingut i gestió de xarxes socials, incloent altres mitjans audiovisuals. El progrés no consisteix en millorar el que ja està fet, sinó en esforçar-se per aconseguir el que encara queda per fer.
Anàlisi del codi NaviLens, NaviLens AQR i Zappar AQR. Comparem la seva capacitat per localitzar productes, identificar referències i oferir informació.
Com afecta l’accessibilitat a la seguretat quan iniciem sessió en una web, i quines pautes cal seguir segons les WCAG 2.2.
Sabies que la dislèxia és més comuna del que sembla? Un 13% de la població mundial en té. Aquí t’expliquem quins tipus n’hi ha i com identificar-la.
Descobreix 7 eines que t’ajudaran a donar un bon contrast a la teva web o als teus documents.
Descobreix consells i estratègies de disseny inclusiu per millorar l’accessibilitat a les xarxes socials durant el 2023.
Aquest article explica com garantir l’accessibilitat web per a persones amb diferents tipus de discapacitat.
Els videojocs s’han convertit per a molta gent en un estil de vida, però malauradament encara queda molt per fer en matèria d’accessibilitat.
Com millorar l’accessibilitat web per a les persones amb dislèxia: claus perquè el contingut en línia sigui més llegible i inclusiu.
Descobreix quins són els millors plugins d’accessibilitat web per als diferents gestors de continguts: PrestaShop, Magento, WordPress i Shopify.
Què és i què implica crear un document en format de Lectura Fàcil? Descobreix consells i trucs perquè no se t’escapi res.
La IA ja no és cosa de pel·lícules de ciència-ficció: està revolucionant l’accessibilitat i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Què és la responsabilitat social corporativa o RSC? Com afecta la meva empresa i quins beneficis li aporta?
Com afecta la bretxa digital l’alumnat amb discapacitat? Què pots fer com a educador per facilitar-li l’accés?
L’accessibilitat web consisteix a crear continguts i dissenys web que tothom pugui fer servir, independentment de les seves capacitats.
Descobreix les tipografies més recomanades per a persones amb dislèxia. Aprèn a triar fonts accessibles que facilitin la lectura.
Comentaris
Tanesha
2026-05-05 02:56:51