Quins són els diferents tipus de dislèxia?

La lectura és una habilitat molt important que els infants necessiten per adaptar-se a l'entorn que els envolta. Ara bé, els infants amb dislèxia tenen problemes per adquirir aquesta habilitat: per exemple, els costa identificar les parts d'una paraula, de vegades canvien l'ordre d'algunes lletres quan escriuen i els costa més llegir un text. Segurament n'has sentit a parlar, o fins i tot has tingut algun company de classe amb aquest trastorn de l'aprenentatge.

És important destacar com l'accessibilitat web afecta les persones amb dislèxia. Si en vols saber més, no dubtis a visitar el nostre article dedicat a aquest tema, «Accessibilitat web i dislèxia».

A continuació, faré una anàlisi a fons de la dislèxia: quins tipus n'hi ha i com ajudar els infants que la tenen.

Tractarem els punts següents:

• Què és la dislèxia?
• Com és de comuna la dislèxia?
• Tipus de dislèxia
• Nivells de gravetat
• Com identificar la dislèxia
• Què fer si creus que un infant té dislèxia
• Com ensenyar un infant amb dislèxia

Què és la dislèxia?

La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge d'origen neurobiològic, és a dir, té l'origen al cervell, que no processa bé la informació que rep.

Les persones amb dislèxia tenen problemes per reconèixer les paraules amb precisió i/o fluïdesa, i també per lletrejar-les. Les dificultats per reconèixer les paraules solen estar relacionades amb un dèficit fonològic (la persona sol tenir problemes per pronunciar les paraules i sovint en canvia l'ordre). Normalment, l'alumnat amb dislèxia té problemes per entendre el que llegeix i també amb el vocabulari a l'hora d'aprendre paraules noves.

En altres paraules, una persona amb dislèxia llegirà més a poc a poc que altres persones, perquè li costa reconèixer les lletres i els sons. Això es deu a la manera com funciona el seu cervell; no té res a veure amb la intel·ligència de la persona ni amb la falta d'ensenyament. D'altra banda, la dislèxia NO és:

• Veure les lletres del revés
• Un problema de visió
• Una cosa que se supera amb l'edat
• Un retard en el desenvolupament
• Mandra o falta de motivació

Com és de comuna la dislèxia?

La dislèxia és força comuna: la majoria de la gent n'ha sentit a parlar o coneix algú que en té. Segons la Clínica Cleveland, la dislèxia afecta el 7% de la població mundial, independentment del sexe o de l'origen ètnic.

Quants tipus de dislèxia hi ha?

Alguns experts consideren que hi ha diferents tipus de dislèxia, mentre que d'altres creuen que tots formen part d'un mateix grup, de manera que no hi ha un consens complet.

Els tipus de dislèxia es divideixen en:

Dislèxia fonològica

La majoria de persones dislèxiques tenen problemes per dividir les paraules en sons. Això afecta la capacitat dels infants per pronunciar les paraules que veuen i per escriure paraules a partir dels sons.

Dislèxia superficial

En aquest tipus de dislèxia, l'alumnat sol tenir problemes amb les paraules que es pronuncien diferent de com s'escriuen. Aquest tipus de dislèxia pot ser més problemàtic quan la persona dislèxica intenta aprendre idiomes com l'anglès, en què moltes paraules s'escriuen d'una manera i es pronuncien d'una altra. Les persones amb aquest tipus de dislèxia també tenen problemes per reconèixer les paraules a primer cop d'ull. Això no vol dir que no vegin bé la paraula, sinó que el seu cervell no processa bé les lletres, de manera que llegeixen més a poc a poc i no entenen tan bé el significat o el que es vol transmetre.

Dislèxia visual

La dislèxia visual està relacionada amb la dificultat per entendre el que la persona dislèxica veu a la pàgina. Quan un alumne té aquest tipus de dislèxia, el cervell no rep la imatge completa que veuen els ulls, de manera que pot no dominar la lectura i l'ortografia si se salta algunes paraules (inconscientment) perquè el cervell no les processa.

Dislèxia de denominació automàtica ràpida

La dislèxia de denominació automàtica ràpida (RAN, per les sigles en anglès) vol dir que una persona té problemes per reconèixer lletres i números amb rapidesa. Això és important perquè el reconeixement ràpid de les lletres és una de les habilitats clau quan un infant comença a llegir. Les persones amb aquest tipus de dislèxia tenen problemes per processar les lletres i llegeixen a poc a poc.

Dislèxia de doble dèficit

Quan una persona té dos tipus de dislèxia alhora, té dislèxia de doble dèficit. Els dos que apareixen junts amb més freqüència són la dislèxia fonològica i el dèficit de denominació ràpida.

Nivells de gravetat

La dislèxia té tres nivells de gravetat:

• Baixa o lleu: l'alumnat amb dislèxia lleu té problemes per llegir, però els pot superar amb adaptacions i suport.
• Moderada: l'alumnat amb dislèxia moderada necessita intervencions especialitzades, és a dir, les persones que l'ajuden han de saber quin tipus de dislèxia té i quins són els millors mètodes perquè millori. Aquests alumnes també necessiten adaptacions.
• Severa o greu: l'alumnat amb dislèxia greu continua tenint problemes fins i tot després de rebre intervencions, adaptacions i altres tractaments.

Com identificar la dislèxia

Podem identificar la dislèxia en un infant per la seva manera d'escriure, pels seus problemes per recordar, per les dificultats per lletrejar paraules senzilles, copiar enunciats d'un llibre o dels treballs i seguir instruccions. Qualsevol infant que tingui alguna d'aquestes característiques pot tenir dislèxia. Com que tenen dificultats per aprendre a llegir, poden arribar a portar-se malament perquè estan molt frustrats.

S'amaga la dislèxia a la teva aula? Potser veus que un alumne evita llegir a les classes de lectura o que li costa llegir en veu alta, fins i tot quan s'hi esforça. Per això, hi ha altres maneres d'identificar la dislèxia, com ara:

• Problemes per fer rimes.
• Els costa aprendre el nom de les lletres.
• Els costa lletrejar paraules senzilles.
• Els costa distingir lletres de forma semblant (d/b, p/q).
• Els costa pronunciar paraules noves.
• Confonen els sons d'una paraula.
• Els costa relacionar els sons amb les lletres o amb parts de paraules.

Si observes algun d'aquests símptomes, pot tractar-se d'un problema que necessita tractament. Si veus que l'infant no millora amb més reforç educatiu (lectura a casa o en veu alta, cal·ligrafia, etc.), potser és el moment d'avaluar l'alumne per saber si té dislèxia o no.

Què fer si creus que un infant té dislèxia

Si creus que un infant té dislèxia, parla amb un pedagog o amb el mestre d'educació especial. Poden fer intervencions amb l'infant (adaptacions de materials per facilitar-ne l'aprenentatge) i donar-te més informació sobre com treballar la lectura abans de fer una avaluació. Si ets pare o mare i et preocupa la dislèxia, pots parlar amb l'equip d'educació especial de l'escola del teu fill o filla per demanar una reunió de derivació i sortir de dubtes. El centre, a partir del que diguin el mestre d'educació especial, el professorat i la família, pot demanar una avaluació psicològica completa. Ara bé, has de saber que moltes de les avaluacions que fan les escoles poden detectar un trastorn de l'aprenentatge, però no la dislèxia en concret. És possible que hagis de demanar una avaluació externa per obtenir un diagnòstic oficial de dislèxia. L'avaluació de la dislèxia ha de tenir en compte:

• El reconeixement de paraules
• El llenguatge oral
• La rapidesa lectora i si l'infant entén el que llegeix
• L'ortografia
• El vocabulari

Tanmateix, l'avaluació no es limita a fer un historial. Un psicòleg donarà informació sobre la lectura de l'alumne i sobre com ho fa en comparació amb els seus companys. Després, el psicòleg buscarà patrons en els resultats per veure si el dèficit de l'infant es deu a la dislèxia.

Si creus que un infant té dislèxia, adreça't a un especialista com més aviat millor perquè pugui rebre intervencions i un ensenyament especialitzat al més aviat possible.

Com ensenyar un infant amb dislèxia

La dislèxia afecta la lectura de paraules i la fluïdesa. Això vol dir que l'alumnat amb dislèxia pot ser bo en altres àrees importants de la lectura (escrivint poemes, per exemple), encara que necessiti suport amb la fonètica, la lectura de paraules i la fluïdesa. Així doncs, l'alumnat amb dislèxia pot aprendre a llegir i gaudir de la lectura, dels contes i de la recerca. L'important és trobar les eines, tècniques i adaptacions que li facin la lectura més fàcil.

Algunes tècniques per fer servir amb alumnes amb dislèxia són:

Enfocaments multisensorials

Els enfocaments multisensorials inclouen activitats visuals, auditives, cinestèsiques (de moviment) i tàctils per millorar l'aprenentatge i la memòria de les habilitats que es volen aprendre. Així, un estímul tàctil (com picar a la taula, per exemple) pot ajudar l'alumnat a recordar el so d'una lletra o paraula fins que la pugui reconèixer sense l'estímul tàctil.

Oferir adaptacions

Les adaptacions serveixen perquè l'aprenentatge sigui més fàcil per a l'alumnat amb dislèxia. Les adaptacions més útils poden ser:

• Oferir audiollibres o textos llegits en veu alta
• Aclarir les instruccions escrites
• Subratllar o ressaltar les parts importants de les instruccions
• Donar apunts guiats
• Apunts impresos
• Ressaltar o subratllar la informació important del text
• Permetre que l'alumnat faci servir programes de conversió de text a veu per escriure
• Donar temps addicional per acabar les tasques

Encoratjar

Aprendre a llegir i després llegir a l'escola tot el dia, cada dia, és tot un repte per a l'alumnat amb dislèxia. Encoratja els alumnes pel que han fet bé, per fer servir les seves adaptacions i per tot el que fan bé cada dia.

Resum

En resum, podem veure que la dislèxia és força més comuna del que sembla a primera vista, ja que afecta el 13-14% de la població mundial. Tenint en compte aquest percentatge tan alt, considero que és molt necessari adaptar els espais públics, com ara escoles, instituts o universitats, per augmentar les possibilitats d'aquestes persones d'aconseguir una millor feina i uns estudis més qualificats.

Ceferino Salazar Lopez