Accessibilitat digital per a educadors

Per què l'alumnat amb discapacitat necessita un accés inclusiu.

La tecnologia sempre ha estat un element fonamental en la innovació educativa. La generalització de l'ensenyament a distància durant la COVID-19 la va convertir en una cosa essencial. Malauradament, aquesta pandèmia va fer evidents i va amplificar les moltes desigualtats i injustícies que afecten l'alumnat per raons d'origen i classe social, i la causa principal va ser la bretxa digital.

Tot i que aquesta bretxa sovint fa referència a les desigualtats en l'accés a internet i en el tipus de dispositius, per a l'alumnat amb discapacitat hi entra en joc un altre factor: l'accessibilitat digital.

De la mateixa manera que una escola dissenyada sense elements d'accessibilitat, com rampes o ascensors, impediria a l'alumnat amb discapacitat moure's per l'edifici, el contingut digital dissenyat sense les característiques d'accessibilitat necessàries pot impedir que aquests estudiants participin adequadament en l'aprenentatge.

Evidentment, l'aprenentatge digitalment accessible ha de complir els principis establerts per les WCAG, que pots consultar a la nostra entrada d'informació bàsica sobre l'accessibilitat web.

Estretament relacionada amb el Disseny Universal per a l'Aprenentatge, l'accessibilitat digital parla de disseny inclusiu: oferir múltiples maneres de representar la informació i una gran varietat de formes d'interactuar amb el contingut. Per als educadors, com a creadors i conservadors de contingut digital, afegir accessibilitat digital a les seves eines didàctiques no només els permet cobrir les necessitats de l'alumnat amb plans individualitzats o necessitats educatives especials, sinó que també els ajuda a arribar a tot l'alumnat en general.

Com experimenta el contingut digital l'alumnat amb discapacitat?

Dissenyar un ensenyament accessible consisteix a entendre les diferents necessitats de l'alumnat. Per comprendre com els afecta l'accessibilitat digital, és útil veure la discapacitat com un espectre. Els estudiants poden tenir discapacitats permanents, com la ceguesa, o temporals, com haver perdut les ulleres, i també discapacitats situacionals, com no poder veure bé la pantalla de l'ordinador per un excés de brillantor de la il·luminació o de la llum del sol. L'accessibilitat digital pot beneficiar estudiants de tot aquest espectre.

Alumnat amb discapacitat visual

Les imatges, els colors i els vídeos poden ser eines didàctiques molt potents. Ara bé, l'alumnat amb problemes de visió, com ara ceguesa, baixa visió o daltonisme, necessita maneres alternatives d'accedir a la informació visual.

Aquests estudiants poden fer servir diversos productes de suport, com lectors de pantalla, que llegeixen el contingut en veu alta; magnificadors de pantalla, que n'amplien la mida per veure'l amb més detall; impressores braille, i la personalització de colors per canviar la combinació de colors que es mostra.

A continuació, comentem algunes qüestions que es poden tenir en compte a l'hora de dissenyar i triar contingut digital que ajudi l'alumnat amb discapacitat visual:

• Fer servir un contrast de colors adequat. A l'alumnat amb baixa visió i amb certs tipus de daltonisme li pot costar distingir els diferents elements, sobretot si són de colors semblants. Eines com l'analitzador de contrast de color de Deque (en anglès) et poden ajudar a comprovar si el contrast de colors del teu contingut compleix els estàndards de les WCAG.
• Evitar fer servir els colors com a única font d'informació. Si la informació es transmet exclusivament a través dels colors, pot ser que el missatge no arribi bé a l'alumnat amb daltonisme o baixa visió, i a més serà totalment inaccessible per a l'alumnat cec. Per exemple, als cursos de cuina que hi ha just a sota, el vermell vol indicar dificultat alta, el groc dificultat intermèdia i el verd, nivell per a principiants. Per a un estudiant amb daltonisme pel verd i el vermell, aquest codi de colors seria indesxifrable.

Una opció millor per a aquest esquema seria incloure la informació també en forma de text, com es pot veure a la taula següent, on cada curs té una etiqueta de text amb el nivell de dificultat, a més de mostrar-lo amb els colors. A banda d'ajudar l'alumnat amb dificultats visuals, aquest canvi fa que el contingut sigui més comprensible per a tots els usuaris.

• Comprovar el contingut en ampliar-lo. L'alumnat amb baixa visió pot necessitar ampliar la mida del contingut per veure bé els detalls. A l'hora de decidir si fer servir una pàgina web a classe, és útil comprovar com es veu amb una ampliació del 200% i del 400%. Així es pot comprovar si es veu tot el contingut i si el text i les imatges es veuen nítids i són comprensibles.
• Fer servir text alternatiu. El significat que s'expressa amb imatges es pot fer accessible a l'alumnat cec gràcies al text alternatiu. Aquest text és simplement la descripció d'una imatge, normalment no visible per als usuaris que hi veuen, que un lector de pantalla llegeix en veu alta. El text alternatiu hauria de comunicar correctament el mateix que esperes que els estudiants que hi veuen entenguin d'una imatge. Les imatges complexes, com els gràfics, poden necessitar un text alternatiu llarg o estar disponibles en un altre format, com una taula de dades.
• Fer servir contingut compatible amb lectors de pantalla. El contingut ha d'estar codificat i organitzat perquè un lector de pantalla el pugui llegir en veu alta de manera que tingui sentit. L'alumnat cec necessita aquests lectors, però molts altres estudiants es poden beneficiar de l'opció d'escoltar el contingut en veu alta, com els que estudien idiomes, perquè els va bé per sentir-ne la pronunciació. Per comprovar si una tecnologia o un web és accessible per als usuaris de lectors de pantalla, es pot buscar la declaració pública d'accessibilitat que ho indiqui o, encara millor, fer servir un mateix un lector de pantalla: així podrem experimentar de primera mà el que viuen els estudiants que s'enfronten a aquestes situacions.

Alumnat amb discapacitat auditiva

A classe es fan servir habitualment vídeos, pòdcasts i debats com a eines didàctiques, però si el contingut sonor no s'ofereix en algun format alternatiu, l'alumnat amb dificultats auditives es pot perdre informació important.

• Assegurar-se que el contingut té subtítols i transcripcions. El contingut sonor es pot fer accessible oferint-lo també en format de text. Pel que fa als vídeos, cal assegurar-se que tenen subtítols sincronitzats que mostrin no només els diàlegs, sinó també altres sons importants. El contingut exclusivament sonor ha d'estar disponible en una transcripció perquè sigui accessible per a l'alumnat amb problemes auditius. També cal tenir en compte les classes a distància. Eines com Zoom permeten fer les sessions més accessibles per a aquest alumnat, ja que ofereixen l'opció d'activar la transcripció automàtica en directe durant la sessió.

Alumnat amb discapacitat motriu

Això inclou tant l'alumnat amb discapacitats permanents com el que té una limitació temporal, com un braç o una cama trencats. Pot ser que prefereixin navegar amb el teclat, amb ordres de veu o amb gestos simplificats als dispositius mòbils. També poden optar per productes de suport com un seguidor ocular o un dispositiu «sip and puff» (que funciona inspirant i bufant aire).

Per assegurar-se que el contingut és accessible per a l'alumnat amb discapacitat motriu, un dels aspectes més importants és que es pugui navegar amb el teclat. Això beneficia tant els usuaris que només fan servir el teclat com els que utilitzen productes de suport que imiten el funcionament d'un teclat. El contingut és apte per a teclat si pots entendre-ho tot i interactuar-hi fent servir només aquest dispositiu.

Alumnat neurodivergent

Els educadors saben que cadascun dels seus alumnes té maneres diferents de processar el contingut. L'alumnat amb dislèxia, TDAH, dificultats d'aprenentatge i altres diferències cognitives es beneficia especialment de les recomanacions següents, que, a més, ajuden tot l'alumnat en general:

• Triar contingut amb una estructura clara i coherent. Ens referim a contingut amb blocs de text curts, una interfície d'usuari senzilla i instruccions o indicacions que permetin una navegació eficaç.
• Evitar l'excés d'animacions i d'objectes que parpellegen. El contingut que inclou vídeos de reproducció automàtica, carrusels d'imatges que giren contínuament, objectes que parpellegen o animacions que no tenen relació amb la informació principal pot  distreure o arruïnar del tot les interaccions que se suposa que ha de tenir l'alumnat. I això sense comptar que les imatges i els objectes amb llums que parpellegen poden provocar crisis epilèptiques. Com a regla bàsica general, és millor evitar qualsevol cosa que parpellegi moltes vegades per segon. En lloc d'això, el millor és triar contingut que es pugui posar en pausa i fer servir les animacions per destacar els objectius clau de l'aprenentatge.

Fer l'ensenyament més accessible

Un cop tens clar que l'accessibilitat digital és important per al teu alumnat, com la pots aplicar a l'aula?

• Investigar l'accessibilitat del contingut i de les eines abans de fer-les servir. És imprescindible revisar una pàgina web nova, una aplicació mòbil o una eina. Per fer-ho, podem buscar, per exemple, la declaració d'accessibilitat o si tenen una plantilla voluntària d'accessibilitat de productes (VPAT, per les seves sigles en anglès). També hi ha eines que analitzen una pàgina automàticament a la recerca de problemes d'accessibilitat, i que donen una idea ràpida de l'accessibilitat d'un recurs.
• Demanar al departament d'informàtica que sol·liciti VPAT dels nous productes de programari que adquireixi. D'aquesta manera, ens assegurem que la nova tecnologia que s'implanta sigui accessible i, de retruc, animem les empreses que creen eines educatives a desenvolupar productes accessibles.
• Comprovar l'accessibilitat del contingut que creem nosaltres mateixos. Els educadors creen recursos educatius constantment. Formar-se i informar-se bé sobre com fer aquests recursos tan accessibles com sigui possible és imprescindible.
• Fer córrer la veu. En l'era de l'aprenentatge digital, l'accés digital és un dels reptes de l'educació actual. És imprescindible que tot l'alumnat tingui accés a l'abundant contingut que hi ha a internet. Parlar-ne i debatre-ho amb l'alumnat i amb els companys de professió pot convertir l'accessibilitat en un moviment de masses.

Iris García García

Redactora, correctora i traductora de textos amb bones nocions d'ofimàtica i informàtica en general. Són tres especialitats que em permeten estar en continu aprenentatge perquè el llenguatge no deixa d'evolucionar, i això és alguna cosa preciosa.