Tipografies accessibles per a persones amb dislèxia

Com vaig sentir dir una vegada: «les paraules són el reflex de l'ànima». Però per a moltes persones no és així. Encara que la seva ànima estigui bé, les paraules se'ls presenten distorsionades i confuses, i formen un laberint visual que en desafia el significat.

Això és el que viuen les persones amb dislèxia, una condició que converteix la lectura en un repte constant. Per a elles, una «b» pot semblar una «d», i una «p» es converteix en una «q». Aquesta confusió constant genera frustració i ansietat, sobretot durant la infància o l'adolescència.

La dislèxia no afecta només la capacitat de llegir, sinó també les relacions socials i l'autoestima. A mi, personalment, és una situació que em toca de prop, i és una de les raons per les quals he decidit fer camí en el món de l'accessibilitat.

Com a dissenyadora, sempre he cregut que podem contribuir a superar aquestes barreres. Els dissenyadors tenim el poder, a través de la tipografia, de facilitar la lectura i reduir les dificultats. Hi ha estratègies que podem adoptar, com triar tipografies que redueixin l'ambigüitat entre caràcters i en facilitin la identificació.

És habitual que les persones amb dislèxia confonguin lletres semblants en forma o so, com la «d» i la «b»; la «p», la «q» i la «g»; la «u» i la «n»; la «h» i la «n»; la «l» amb la «i», i el número «1» amb la «l». En molts casos, es tracta del mateix glif girat, cosa que intensifica la confusió.

Aquest format millora la fluïdesa i l'estructura del text, i fa que el missatge sigui més clar i fàcil d'entendre.
Aquí en tens un exemple:

Què passa en el dia a dia? En les tipografies convencionals, sol predominar el caràcter estètic per sobre del funcional o pràctic, tot i que moltes vegades també es té en compte la llegibilitat per millorar la comprensió dels textos.

Aleshores, què hem de fer? Utilitzar tipografies de pal sec (sans serif), ja que els remats i la modulació dels traços de les tipografies amb serif poden dificultar el reconeixement de les lletres a les persones amb dificultats visuals.

També podem optar per tipografies dissenyades especialment per millorar l'accessibilitat, com Dyslexie i Atkinson Hyperlegible. Aquestes tipografies modifiquen la forma de les lletres per reduir l'ambigüitat i facilitar-ne la identificació.

Un altre recurs útil és augmentar la mida de la font, cosa que millora la llegibilitat, i fer servir un interlineat d'1,5, sobretot en textos llargs o complexos. En alguns casos, combinar el text amb icones pot ajudar a aclarir el significat de les paraules, especialment quan s'utilitzen termes tècnics.

El llibre Accessibility Handbook (2012) ofereix alguns consells per millorar l'accessibilitat per als usuaris amb dislèxia. Per exemple, recomana que el contingut sigui fàcil de llegir, amb frases curtes (no més de 10-15 paraules per frase) i paràgrafs breus.

A més, esmenta que els colors d'alt contrast poden dificultar la lectura. Un text negre sobre fons blanc, per exemple, pot semblar borrós a algunes persones amb dislèxia. És recomanable fer servir un text de color gris sobre un fons blanc suau.

També suggereix alinear el text a l'esquerra per millorar l'experiència de lectura.

Algunes tipografies recomanades són:

Atkinson Hyperlegible: dissenyada especialment per a persones amb discapacitat visual. Aquesta tipografia té un disseny de lletra amb contrastos clars i una forma simple, cosa que la fa més fàcil de llegir que altres tipografies de disseny més complex. A més, té un espai més gran entre les lletres perquè els caràcters siguin més fàcils d'identificar. És la font que recomana el Braille Institute per a persones amb discapacitat visual.

Montserrat: aquesta font la va crear el 2011 Julieta Ulanovsky, una dissenyadora gràfica argentina. Montserrat s'ha adoptat i utilitzat àmpliament a tot el món, i ha demostrat ser una font versàtil i accessible.

Open Sans: és coneguda pel seu estil clar i llegible, i és adequada per a una gran varietat d'usos, des de la impressió fins al web. S'ha fet servir en molts llocs web i aplicacions, i ha demostrat ser una font fiable i accessible. La va crear el 2011 Steve Matteson, dissenyador tipogràfic d'Ascender Corporation.

Baskerville: aquesta font la va dissenyar cap al 1750 John Baskerville, i també és una font clara i llegible.

Aquests són només alguns exemples que, si els apliques i els incorpores als teus projectes, els faran més inclusius.

Quan treballem, no hem d'oblidar el nostre paper com a creadors, sobretot tenint en compte que molts dels nostres usuaris veuen les lletres en mirall. És important reconèixer que el llenguatge escrit pot ser una barrera; però el disseny inclusiu existeix precisament per superar aquests obstacles.

Dissenyadors i educadors tenen un paper fonamental i un gran repte al davant: crear materials educatius accessibles que permetin a totes les persones accedir a l'aprenentatge i gaudir d'un bon llibre en igualtat de condicions.

Bibliografia

• Accessibility Handbook, de Katie Cunningham
• Ladaga, S.A.C. i  Rangel, L. (Ed.) (2022).  Accesibilidad: comunicación y educación para todas las personas (obre l'enllaç en una pestanya nova). Capítols 3 i 5. Col·lecció Transmedia XXI. Barcelona: LMI. Universitat de Barcelona.
• Guia d'accessibilitat web WCAG 2.2

Mariana Ierocades