Discapacitat cognitiva, neurodivergència i persones grans

Les discapacitats cognitives i intel·lectuals, la neurodivergència i l'envelliment són, en conjunt, probablement el grup més nombrós de persones que troben barreres al web, i també el més desatès. No hi ha cap tecnologia de suport que «resolgui» una interfície confusa, un text enrevessat o un procés amb presses: l'ajuda ha de ser en el disseny i en el contingut. En aquesta lliçó veuràs qui forma aquest grup i què hi poden fer dissenyadors, redactors i desenvolupadors.

Qui són

Parlem d'un conjunt molt ampli de persones, amb necessitats diferents però barreres semblants:

• Discapacitat intel·lectual: dificultats en el raonament abstracte, la lectura i la comprensió d'instruccions complexes.
• Dislèxia i altres dificultats d'aprenentatge: lectura lenta o costosa, confusió de lletres, problemes amb textos llargs o justificats.
• TDAH: dificultat per mantenir l'atenció, especialment amb distraccions (animacions, vídeos automàtics, avisos emergents).
• Autisme: preferència per la literalitat, la previsibilitat i la coherència; malestar davant de canvis inesperats o de la sobrecàrrega sensorial.
• Dany cerebral adquirit, demències, seqüeles d'ictus: problemes de memòria, d'orientació i de velocitat de processament.
• Trastorns d'ansietat: els temporitzadors, els avisos de «queden dos minuts» o els missatges d'error agressius poden bloquejar la persona.
• Persones grans: solen combinar pèrdua de visió i d'audició, menys destresa, menys familiaritat amb les convencions digitals i més prudència davant del que és desconegut.

Fixa't que moltes d'aquestes persones no es consideren «amb discapacitat» ni fan servir cap tecnologia de suport. Simplement abandonen el web que no entenen. Per això aquest grup rarament apareix a les queixes i sí a les taxes d'abandonament.

Barreres habituals

Observa quants dels criteris nous de WCAG 2.2 (3.2.6, 3.3.7, 3.3.8) neixen per atendre precisament aquest col·lectiu. És un senyal clar de cap on evoluciona l'accessibilitat.

Lectura fàcil i llenguatge clar

Hi ha dues eines de contingut que convé no confondre:

• El llenguatge clar és una manera de redactar perquè qualsevol persona entengui a la primera: frases curtes, ordre subjecte-verb-complement, paraules conegudes, una idea per paràgraf, estructura visible. Ha de ser l'estàndard de tot el web, especialment en administracions, banca, salut i serveis essencials.
• La lectura fàcil és una metodologia específica, adreçada a persones amb discapacitat intel·lectual o dificultats de comprensió severes, regulada a Espanya per la norma UNE 153101 EX. Implica regles de redacció, de disseny (tipografia, interlineat, una frase per línia) i imatges de suport, i exigeix la validació per persones amb discapacitat intel·lectual abans de publicar. Els documents en lectura fàcil solen portar un logotip que ho identifica, com l'europeu d'Inclusion Europe.

No tot ha de ser en lectura fàcil, però sí que convé oferir versions en lectura fàcil dels continguts essencials: drets, com fer un tràmit, normes d'un servei, informació electoral. I tot, sense excepció, hauria de ser en llenguatge clar.

Temps, simplicitat i previsibilitat

Tres principis de disseny resumeixen el que necessita aquest col·lectiu:

1. Temps: ningú no hauria de perdre el que ha fet perquè ha trigat més del previst. Avisa abans que caduqui una sessió, permet ampliar-la amb un sol gest i desa les dades introduïdes. Evita continguts que canviïn sols.
2. Simplicitat: una tasca, una pantalla. Mostra només el necessari a cada pas, indica en quin pas és la persona i quants en queden, fes servir icones acompanyades de text, deixa molt d'espai en blanc.
3. Previsibilitat: el menú és sempre al mateix lloc, el botó «Següent» es diu sempre igual, res no s'obre ni canvia sense que l'usuari ho hagi demanat (3.2.1 En rebre el focus, 3.2.2 En introduir dades). Si alguna cosa obrirà una finestra nova o baixarà un fitxer, avisa'n.

Com comprovar-ho

• Llegeix els textos en veu alta: si et quedes sense aire en una frase, és massa llarga.
• Demana a algú aliè al projecte que completi la tasca principal sense ajuda i mesura on dubta.
• Busca temporitzadors, carrusels, vídeos automàtics i canvis de context no sol·licitats.
• Comprova que els errors diuen què ha passat i com arreglar-ho, en llenguatge humà.

Resum

• La discapacitat intel·lectual, la dislèxia, el TDAH, l'autisme, el dany cerebral, l'ansietat i l'envelliment comparteixen barreres: complexitat, pressa, distracció i imprevisibilitat.
• No hi ha cap tecnologia de suport que compensi aquestes barreres: la solució és en el disseny i el contingut.
• Llenguatge clar per a tot; lectura fàcil (UNE 153101 EX, amb validació per persones amb discapacitat intel·lectual) per als continguts essencials.
• Temps ajustable (2.2.1), control del moviment (2.2.2), coherència (3.2.3, 3.2.4) i errors amb ajuda (3.3.1, 3.3.3).
• Els criteris nous de WCAG 2.2 (3.2.6, 3.3.7, 3.3.8) atenen sobretot aquest col·lectiu.