Tecnologies de suport al mòbil: VoiceOver, TalkBack i ajustos del sistema

Per a moltes persones amb discapacitat, el mòbil és avui el dispositiu principal, i de vegades l'únic. Les seves funcions d'accessibilitat estan integrades de sèrie, són gratuïtes i es configuren en pocs minuts: una persona cega pot fer totes les seves gestions bancàries amb VoiceOver a l'iPhone. En aquesta lliçó veuràs com es fan servir les tecnologies de suport en pantalles tàctils, què canvien en la manera d'interactuar i què exigeix això als webs i a les aplicacions.

Lectors de pantalla tàctils: explorar amb el dit

VoiceOver (iOS) i TalkBack (Android) canvien completament el funcionament de la pantalla tàctil. Amb el lector activat, tocar no activa: tocar un element fa que el lector l'anunciï. La persona pot lliscar el dit per la pantalla per «explorar» el que hi ha a sota o, el més habitual, lliscar a la dreta i a l'esquerra per recórrer els elements per ordre. Per activar l'element seleccionat, fa un doble toc.

Acció	VoiceOver (iOS)	TalkBack (Android)
Element següent o anterior	Lliscar un dit a la dreta o a l'esquerra	Lliscar un dit a la dreta o a l'esquerra
Activar l'element	Doble toc	Doble toc
Desplaçar la pàgina	Lliscar tres dits	Lliscar dos dits
Saltar per encapçalaments, enllaços o camps	Rotor (girar dos dits) i lliscar amunt o avall	Controls de lectura (lliscar amunt o avall)

Els gestos exactes varien segons la versió del sistema i el fabricant, però la lògica és la mateixa que a l'ordinador: el lector recorre l'arbre d'accessibilitat i anuncia el nom, la funció i l'estat. Els encapçalaments, els noms dels botons i el text alternatiu de les imatges importen exactament igual que amb NVDA. A més, tots dos permeten escriure en braille sobre la pantalla i connectar línies braille per Bluetooth.

Veure-hi més gran: ampliació i mida del text

Les persones amb baixa visió combinen al mòbil diverses eines: el zoom de pantalla del sistema (Zoom a iOS, Ampliació a Android), la mida del text del sistema (a iOS s'anomena Text més gran o Dynamic Type), el text en negreta, el mode fosc, els filtres de color i la lupa, que fa servir la càmera per ampliar objectes físics com un tiquet o una carta. Al navegador, a més, amplien amb el gest de pessigar.

Això té conseqüències concretes:

• No bloquegis el zoom. Ja vas veure a la lliçó del mapa el user-scalable=no. Alguns navegadors ignoren aquest bloqueig, però no tots, ni sempre dins de les vistes web de les aplicacions.
• Dissenya per a textos grans. A les apps natives, la manera habitual de complir l'1.4.4 Canvi de mida del text és respectar la mida del text del sistema. Si els textos no creixen, o es tallen en créixer, l'app deixa de ser usable.
• Reflow. El criteri 1.4.10 exigeix que el contingut s'adapti a 320 píxels CSS d'amplada sense desplaçament horitzontal: és, precisament, l'amplada de molts mòbils.
• Orientació lliure. El criteri 1.3.4 Orientació (AA) prohibeix bloquejar la vista en vertical o en horitzontal llevat que sigui essencial. Hi ha persones que porten la tauleta fixada a la cadira de rodes en una posició que no poden canviar.

Fer servir el mòbil sense precisió als dits

Les persones amb discapacitat motriu tenen al mòbil les mateixes famílies d'eines que vas veure a la lliçó sobre discapacitat motriu, adaptades a la pantalla tàctil:

• Control per botó (iOS) i Accés amb interruptors (Android): escombratge amb un o dos polsadors connectats per Bluetooth, o fent servir la càmera per detectar moviments del cap.
• Control per veu (iOS) i Voice Access (Android): la persona diu «Toca Envia» o demana que es mostrin números sobre cada element i diu el número.
• AssistiveTouch (iOS) i el Menú d'accessibilitat (Android): un botó flotant que substitueix els botons físics i els gestos difícils, com pessigar o lliscar des de la vora.

Els requisits per al disseny són els que ja coneixes, amb un matís important: a la pantalla tàctil, el «punter» és el dit, i és molt menys precís que un ratolí. A més del mínim de 24 per 24 píxels CSS del 2.5.8 Mida de l'objectiu (mínim), les guies d'Apple recomanen objectius de com a mínim 44 per 44 punts i les d'Android, de 48 per 48 dp. I hi ha un criteri pensat gairebé exclusivament per al mòbil: el 2.5.4 Activació mitjançant moviment (A). Si una funció s'activa sacsejant o inclinant el dispositiu, també s'ha de poder fer amb un control a la pantalla i s'ha de poder desactivar el moviment, perquè un tremolor no l'activi per accident i perquè la pugui fer servir qui té el mòbil fixat a un suport.

Sentir-hi, entendre i concentrar-se al mòbil

Els mòbils també inclouen ajudes per a l'audició i la cognició que convé conèixer:

• Subtítols configurables pel sistema (mida, color, fons) i aplicacions de transcripció de la parla en temps real, com Transcripció instantània a Android, que les persones sordes fan servir en converses presencials.
• Connexió directa d'audiòfons i implants compatibles, àudio mono i ajust del balanç per a qui hi sent millor per una orella.
• Avisos amb vibració o amb el flaix de la càmera en lloc de sons.
• Modes simplificats, com Accés guiat (que limita l'iPhone a una sola app) o Accés Assistit a iOS, que redueix la interfície a unes poques funcions amb botons grans. Els fan servir persones amb discapacitat intel·lectual, amb demència o grans.

Per a qui dissenya continguts, la conseqüència és senzilla: el vídeo de l'app també necessita subtítols (1.2.2) i cap avís important no pot dependre només d'un so.

Web mòbil i apps natives: les mateixes persones, les mateixes regles

Les WCAG s'apliquen directament a qualsevol web, tant si es veu en un ordinador com en un mòbil. Les apps natives no són pàgines web, però l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova) aplica a tot el programari, al capítol 11, requisits derivats de les WCAG. Per això el RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) obliga també les aplicacions mòbils del sector públic, i la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) arriba a les apps de serveis com la banca, el comerç electrònic o el transport de viatgers. Ho veuràs al nivell 6; de moment, recorda que provar només a l'ordinador és provar la meitat. El W3C reuneix els seus recursos sobre aquest tema a Mobile Accessibility at W3C, i Apple i Google documenten les seves funcions a Accessibilitat d'Apple i a la guia d'accessibilitat per a desenvolupadors d'Android.

Resum

• Amb VoiceOver o TalkBack, tocar anuncia i el doble toc activa; els lliscaments els fa servir el lector, així que els gestos propis necessiten alternativa (2.5.1).
• Al mòbil s'amplia amb el zoom del sistema, la mida del text i el pessic: no bloquegis el zoom, deixa créixer els textos i respecta l'1.4.10 i l'1.3.4.
• Els polsadors, el control per veu i AssistiveTouch exigeixen objectius grans i alternatives al moviment del dispositiu (2.5.8, 2.5.4).
• Els subtítols, els avisos visuals i els modes simplificats formen part de l'ús diari del mòbil.
• Les WCAG s'apliquen al web mòbil i, a través de l'EN 301 549, els seus requisits arriben també a les apps natives.