El mapa de les tecnologies de suport: eines, necessitats i estratègies

Abans d'entrar en cada perfil de discapacitat convé tenir una visió de conjunt. En aquesta lliçó veuràs què és exactament una tecnologia de suport, quines famílies n'hi ha, per què és més útil pensar en necessitats funcionals que en diagnòstics i quines estratègies d'adaptació no ha de trencar mai un web. És el mapa que faràs servir a la resta del curs.

Què és una tecnologia de suport

Una tecnologia de suport (en anglès, assistive technology) és qualsevol producte, dispositiu o programa que una persona fa servir per fer una cosa que, sense ell, li resultaria impossible o molt costosa. En l'àmbit sociosanitari espanyol es parla de productes de suport (abans, «ajudes tècniques»), i la norma internacional ISO 9999 els classifica: des d'una cadira de rodes o un audiòfon fins a un lector de pantalla. A Espanya, el CEAPAT (Centre de Referència Estatal d'Autonomia Personal i Ajudes Tècniques, de l'Imserso) és la referència pública en aquesta matèria.

En l'àmbit digital ens interessen les tecnologies que se situen entre la persona i la interfície. Unes transformen el que mostra la pantalla: ho converteixen en veu, en braille o en una imatge ampliada. D'altres transformen el que fa la persona: una paraula parlada, una bufada o una mirada es converteixen en accions que el dispositiu entén. Com vas veure al curs anterior (N1-C1), la tecnologia de suport és només una de les baules de la cadena de l'accessibilitat: pot fer molt, però únicament amb el que el contingut i el navegador li lliuren.

Quatre famílies d'eines

1. Funcions integrades al sistema operatiu

Són gratuïtes, ja estan instal·lades i, per això, són les més utilitzades. Windows inclou Narrador, Lupa, filtres de color, temes de contrast i control per veu; macOS i iOS inclouen VoiceOver, Zoom, Control per veu i Control per botó; Android inclou TalkBack, Ampliació, Accés amb interruptors i Voice Access. També et serveixen a tu, sense cost, per provar els teus webs.

2. Funcions del navegador

El zoom, la mida mínima de lletra, el mode de lectura, la lectura en veu alta, la traducció automàtica, l'emplenament automàtic de formularis i el gestor de contrasenyes. Per a algú amb dislèxia, baixa visió o problemes de memòria són tecnologia de suport.

3. Programes i extensions de tercers

Lectors de pantalla com NVDA o JAWS, ampliadors de pantalla com ZoomText, programes de dictat i control per veu com Dragon, extensions del navegador que canvien colors, tipografies o espaiat, i lectors de text per a persones amb dificultats de lectura.

4. Maquinari específic

Línies braille, teclats de tecles grans o d'una sola mà, cobertors de teclat (una plantilla rígida amb forats que evita prémer dues tecles alhora), ratolins de bola, joysticks, polsadors, punters de cap, sistemes de seguiment ocular i audiòfons o implants coclears que es connecten per Bluetooth al mòbil o a l'ordinador.

Infografia · Conceptes clau

Vuit tecnologies de suport que convé conèixer

Què fa cadascuna i què necessita d'un web per funcionar

• Lector de pantallaConverteix en veu la semàntica de la pàgina: NVDA, JAWS, VoiceOver, TalkBack
• Zoom i ampliadors de pantallaAmplien la pantalla o el text; la persona només en veu una part cada vegada
• Línia brailleMostra en cel·les tàctils el text que llegeix el lector de pantalla
• Subtítols i transcripcióConverteixen l'àudio en text per a persones sordes o amb hipoacúsia
• Teclat i polsadorsSubstitueixen el ratolí; el polsador recorre els elements per escombratge
• Control per veuActiva els controls dient-ne el nom visible: «prem Envia»
• Seguiment ocularMou el punter amb la mirada; necessita objectius grans i separats
• Ajudes de lecturaLectura en veu alta, mode de lectura i ajustos de text per entendre millor

Llegeix la infografia com a text

Vuit targetes, cadascuna amb una tecnologia de suport. Lector de pantalla: converteix en veu la semàntica de la pàgina; exemples, NVDA, JAWS, VoiceOver i TalkBack. Zoom i ampliadors de pantalla: amplien la pantalla o el text, i la persona només en veu una part cada vegada. Línia braille: mostra en cel·les tàctils el text que llegeix el lector de pantalla. Subtítols i transcripció: converteixen l'àudio en text per a persones sordes o amb hipoacúsia. Teclat i polsadors: substitueixen el ratolí; el polsador recorre els elements per escombratge. Control per veu: activa els controls dient-ne el nom visible, com «prem Envia». Seguiment ocular: mou el punter amb la mirada i necessita objectius grans i separats. Ajudes de lectura: lectura en veu alta, mode de lectura i ajustos de text per comprendre millor.

Necessitats funcionals, no diagnòstics

Un diagnòstic (glaucoma, esclerosi múltiple, dislèxia) diu molt poc sobre com interactua una persona amb una pantalla. Dues persones amb el mateix diagnòstic poden fer servir tecnologies completament diferents, i dues persones amb diagnòstics diferents poden tenir la mateixa necessitat. Per això les normes tècniques organitzen l'accessibilitat per capacitats funcionals: què pot fer la persona i què no.

La norma europea EN 301 549 v3.2.1 (PDF, s'obre en una finestra nova), que veuràs a fons al nivell 5, recull en l'apartat 4.2 onze declaracions de prestacions funcionals. Són una bona llista de comprovació mental per a qualsevol projecte (la traducció dels títols és orientativa):

Apartat	Necessitat funcional	Exemple de tecnologia o estratègia
4.2.1	Ús sense visió	Lector de pantalla, línia braille
4.2.2	Ús amb visió limitada	Zoom, ampliador de pantalla, alt contrast
4.2.3	Ús sense percepció del color	Informació redundant: text, icones, patrons
4.2.4	Ús sense audició	Subtítols, transcripció, llengua de signes
4.2.5	Ús amb audició limitada	Audiòfons, control del volum, subtítols
4.2.6	Ús amb capacitat vocal nul·la o limitada	Canals de text en lloc de veu
4.2.7	Ús amb manipulació o força limitades	Teclat, polsadors, control per veu
4.2.8	Ús amb abast limitat	Controls a l'abast des d'una cadira de rodes (caixers, quioscos)
4.2.9	Minimitzar els desencadenants de crisis fotosensibles	Evitar centelleigs
4.2.10	Ús amb capacitat cognitiva, lingüística o d'aprenentatge limitada	Llenguatge clar, temps, processos senzills
4.2.11	Privacitat	Que fer servir una ajuda no exposi dades (auriculars en un caixer, per exemple)

Fixa't que algunes necessitats, com la vocal (4.2.6) o la fotosensibilitat (4.2.9), no encaixen en els quatre grans perfils de les lliçons següents. Les tractarem en una lliçó pròpia més endavant.

Estratègies d'adaptació: el que la gent fa pel seu compte

A més d'eines, les persones desenvolupen estratègies per sortejar les barreres: buscar una paraula amb Ctrl+F en lloc de llegir tota la pàgina, saltar d'encapçalament en encapçalament, copiar un text difícil en un traductor o en un lector de veu, fer una captura i ampliar-la, fer servir el mòbil en lloc de l'ordinador perquè allà el zoom és més còmode o, en darrer terme, demanar ajuda a un familiar (amb la pèrdua d'autonomia i de privacitat que això suposa) o renunciar-hi i trucar per telèfon. El W3C en recull moltes al recurs Tools and Techniques, dins de la guia sobre com fan servir el web les persones amb discapacitat.

Un web no ha d'endevinar aquestes estratègies, però sí que no les ha de trencar. Els casos més freqüents són bloquejar el zoom al mòbil, impedir enganxar text en un camp, impedir seleccionar el text, fer servir imatges de text que no es poden ampliar ni traduir i obrir finestres que no es poden tancar amb el teclat.

<!-- Incorrecte: impedeix ampliar la pàgina amb el gest de pessigar -->
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1,
      maximum-scale=1, user-scalable=no">

<!-- Correcte: deixa que la persona decideixi la mida -->
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1">

Una persona, diverses eines

Gairebé ningú no fa servir una sola eina. Pensem en la Carmen, de 68 anys, amb glaucoma i artrosi a les mans: a l'ordinador navega amb el zoom al 200 %, al mòbil té el text al màxim, dicta els missatges perquè teclejar li fa mal i activa la lectura en veu alta per als textos llargs quan se li cansa la vista. L'eina canvia segons la tasca, el dispositiu, l'hora del dia i el cansament.

D'aquí se'n deriven tres conseqüències pràctiques per a qualsevol projecte:

• No hi ha una «versió accessible» a part. Un web paral·lel «per a persones amb discapacitat» queda desactualitzat i obliga a identificar-se.
• No intentis detectar la tecnologia de suport. No es pot fer de manera fiable i revelaria dades de salut de la persona.
• La persona és experta en la seva eina. Molts usuaris de lector de pantalla escolten la veu a velocitats que a tu et semblarien inintel·ligibles i coneixen dreceres que tu no coneixes. No necessiten instruccions especials («premeu aquí per fer servir el mode accessible»): necessiten codi i contingut correctes.

Resum

• Una tecnologia de suport transforma el que mostra la pantalla o el que fa la persona; a Espanya també es parla de productes de suport.
• Hi ha quatre famílies: funcions del sistema operatiu, funcions del navegador, programes de tercers i maquinari específic; les integrades són les més utilitzades.
• Pensa en necessitats funcionals (EN 301 549, apartat 4.2), no en diagnòstics.
• Les persones combinen eines i estratègies; el web no les ha de trencar (zoom, enganxament, selecció de text).
• No facis versions a part ni intentis detectar la tecnologia de suport: fes que el web principal funcioni amb totes.