Càrrega desproporcionada i alteració fonamental a la pràctica

A la lliçó sobre la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) vam veure les regles bàsiques de la càrrega desproporcionada: cal documentar-la, conservar-la cinc anys, revisar-la, comunicar-la a l'autoritat, i no hi cap si s'ha rebut finançament per a accessibilitat. Aquesta lliçó baixa al terreny: com es distingeixen les dues excepcions de la llei, quins criteris de l'annex VI cal fer servir, quins arguments no serveixen i com fer una avaluació que resisteixi la revisió d'una autoritat. És la part de la llei en què més s'equivoquen les empreses, gairebé sempre perquè la fan servir com a drecera.

Dues excepcions diferents, i sempre parcials

La Directiva (UE) 2019/882 (PDF, s'obre en una finestra nova) i la Llei 11/2023 obliguen a complir els requisits d'accessibilitat només en la mesura que el compliment:

• No exigeixi un canvi significatiu que suposi una alteració fonamental de la naturalesa bàsica del producte o servei. La pregunta és qualitativa: continuaria sent el mateix servei? Un exemple útil és la subhasta en temps real, en què el termini de licitació és l'essència del servei; les mateixes WCAG reconeixen aquesta situació en l'excepció de temps real del criteri 2.2.1 Temps ajustable. Tot i així, tota la resta (el registre, la fitxa del lot, el pagament) ha de ser accessible.
• No imposi una càrrega desproporcionada. La pregunta és econòmica: el cost net del compliment és excessiu en relació amb la mida de l'agent i amb el benefici per a les persones amb discapacitat?

Les dues excepcions són parcials per definició: «només en la mesura». S'apliquen a un requisit concret i fins on arriba la càrrega o l'alteració, mai al servei sencer. Si fer accessible un configurador en 3D és desproporcionat, això no allibera la resta de la botiga, i obliga a buscar la manera d'acostar-se tant com sigui possible al requisit.

Els criteris de l'annex VI

L'annex VI de la Directiva, reproduït a la llei espanyola com a annex V, ordena l'avaluació al voltant de tres relacions:

1. Costos nets del compliment davant dels costos totals (despeses d'explotació i de capital) de fabricar, distribuir, importar el producte o prestar el servei. Entre els elements que enumera hi ha costos puntuals organitzatius, com personal addicional amb coneixements d'accessibilitat, formació, desenvolupament d'un procés nou que inclogui l'accessibilitat, material d'orientació i comprendre la legislació; i costos continus, com el disseny de les funcions d'accessibilitat, els processos de fabricació, les proves d'accessibilitat i la documentació.
2. Costos i beneficis estimats per a l'agent davant del benefici estimat per a les persones amb discapacitat, tenint en compte la quantitat i la freqüència d'ús del producte o servei concret.
3. Costos nets del compliment davant del volum de negoci net de l'agent.

«Nets» significa que es descompten els beneficis o estalvis que genera el mateix compliment: menys trucades al centre d'atenció, més clients que completen la compra, menys manteniment de dues versions. La llei no fixa cap llindar numèric: no hi ha un percentatge a partir del qual la càrrega sigui desproporcionada. Per això el que compta és la qualitat del raonament.

El que no serveix com a argument

Com fer l'avaluació en sis passos

1. Delimitar: quin requisit o criteri concret no es compleix, en quines pantalles o funcions i a quines persones afecta.
2. Buscar alternatives: correcció parcial, component de tercers accessible, redisseny d'una sola funció o versió alternativa conforme, que les WCAG admeten si ofereix el mateix i és igual de fàcil de trobar.
3. Estimar els costos nets de cada opció, puntuals i continus, descomptant estalvis i beneficis.
4. Relacionar-los amb els costos totals del servei i amb el volum de negoci net.
5. Estimar el benefici per a les persones amb discapacitat: quantes se'n poden veure afectades, amb quina freqüència i en quina funció. No pesa el mateix el pagament que una animació decorativa.
6. Decidir i documentar: conclusió per requisit, mesures que sí que s'adopten, comunicació a l'autoritat competent (vigilància del mercat per a productes, verificació per a serveis), esment a la informació de l'annex V i data de revisió, com a màxim a cinc anys o abans si canvia el servei.

Per als productes, l'excepció s'ha d'indicar, a més, a la declaració UE de conformitat. Les microempreses que fabriquen, importen o distribueixen productes no han de documentar l'avaluació, però si s'acullen a l'excepció han de facilitar a l'autoritat, quan els ho demani, les dades en què es basen.

Resum

• L'alteració fonamental (qualitativa) i la càrrega desproporcionada (econòmica) són excepcions diferents, i totes dues s'apliquen només a un requisit concret i en la mesura necessària.
• L'annex VI compara costos nets amb costos totals i amb el volum de negoci, i costos amb el benefici per a les persones amb discapacitat, segons la quantitat i la freqüència d'ús.
• La manca de prioritat, temps o coneixement no és un motiu legítim, i el finançament per a accessibilitat impedeix invocar-la.
• Una avaluació sòlida delimita, busca alternatives, calcula costos nets, estima beneficis, documenta, comunica i fixa una revisió.
• Gairebé sempre hi ha una alternativa raonable que fa innecessari invocar l'excepció.