La transposició espanyola: Llei 11/2023, terminis, transitoris i microempreses

Espanya va transposar l'Acta Europea d'Accessibilitat mitjançant la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova), de 8 de maig, de transposició de directives de la Unió Europea en matèria d'accessibilitat de determinats productes i serveis, migració de persones altament qualificades, tributària i digitalització d'actuacions notarials i registrals. El títol que ens interessa és el títol I, dedicat als requisits d'accessibilitat de productes i serveis. Aquesta lliçó explica com s'aplica a Espanya, amb especial atenció a les dates, els períodes transitoris i l'exempció de les microempreses, que són les qüestions que generen més dubtes a les empreses.

Què fa la Llei 11/2023

El títol I reprodueix l'estructura de la Directiva: objecte i àmbit, requisits d'accessibilitat (que remet al seu annex I, equivalent al de la Directiva), obligacions dels agents econòmics (fabricants, representants autoritzats, importadors, distribuïdors i prestadors de serveis), presumpció de conformitat mitjançant normes harmonitzades, càrrega desproporcionada i alteració fonamental, avaluació de la conformitat i marcatge CE dels productes, vigilància del mercat, procediment de verificació dels serveis, aplicació a la contractació pública i règim sancionador. La llei es completa amb les definicions de la Directiva (consumidor, microempresa, pime, introducció al mercat, tecnologia de suport, etc.) i amb el mandat a les administracions d'informar i ajudar les empreses, especialment les petites.

Un aspecte rellevant a Espanya és la distribució competencial: la vigilància del mercat de productes i la verificació dels serveis corresponen a les autoritats que designin l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes en els seus àmbits respectius, amb els reguladors sectorials intervenint en els seus. A la pràctica, una empresa pot haver de relacionar-se amb autoritats diferents segons el producte o servei i segons el territori.

Les dates que importen

Els períodes transitoris, ben entesos

Les disposicions transitòries de la Directiva, recollides per la llei espanyola, són tres i convé no barrejar-les:

1. Productes utilitzats per prestar serveis: un prestador de serveis pot continuar fent servir, fins al 28 de juny de 2030, els productes que ja utilitzava legalment abans del 28 de juny de 2025 per prestar serveis similars. Exemple: els ordinadors i els datàfons que una aerolínia ja utilitzava als seus taulells.
2. Contractes de serveis: els contractes formalitzats abans del 28 de juny de 2025 poden continuar sense modificació fins que expirin, però no més de cinc anys des d'aquesta data. Això afecta, per exemple, contractes de telecomunicacions o de banca signats abans del 2025.
3. Terminals d'autoservei: els que s'utilitzaven legalment abans del 28 de juny de 2025 es poden continuar fent servir fins al final de la seva vida útil econòmica, amb un màxim de vint anys des de la seva posada en ús.

El que no té període transitori és el servei en si: una botiga en línia, una app bancària o un servei de telefonia que es presten a consumidors a partir del 28 de juny de 2025 han de complir des d'aquell dia, encara que el web es dissenyés el 2015. El transitori protegeix productes i contractes preexistents, no el servei digital.

Microempreses

La Directiva, i amb ella la Llei 11/2023, defineix microempresa com la que ocupa menys de deu persones i el volum de negoci anual o balanç general anual de la qual no supera els dos milions d'euros. El tractament és diferent segons que es tracti de serveis o de productes:

• Les microempreses que presten serveis estan exemptes de complir els requisits d'accessibilitat de la llei per a aquests serveis. Una petita botiga en línia de nou empleats i un milió de facturació no està obligada per la Llei 11/2023 (tot i que li convingui, i hi pugui estar per altres normes si presta serveis al sector públic).
• Les microempreses que fabriquen, importen o distribueixen productes sí que han de complir els requisits, però queden exemptes de l'obligació de documentar l'avaluació de càrrega desproporcionada; a més, els estats els han d'oferir orientacions i eines.

L'exempció es refereix a la condició de microempresa, que s'ha de comprovar any rere any: si l'empresa creix, perd l'exempció. I les dues condicions (menys de deu persones i fins a dos milions) són acumulatives: una empresa de quatre persones que factura tres milions i el balanç de la qual també supera els dos milions no és microempresa. Fixa't que n'hi ha prou que un dels dos imports econòmics (volum de negoci o balanç) no superi els dos milions.

Càrrega desproporcionada i alteració fonamental

Els agents econòmics només hi estan obligats en la mesura que el compliment no exigeixi una alteració fonamental de la naturalesa bàsica del producte o servei, ni imposi una càrrega desproporcionada. La càrrega s'avalua amb els criteris de l'annex de la llei (relació entre els costos nets del compliment i els costos totals, i entre els costos nets i els beneficis estimats per a les persones amb discapacitat, considerant la freqüència i la durada d'ús). Regles importants:

• L'avaluació s'ha de documentar i conservar durant cinc anys des de l'última comercialització o prestació, i repetir almenys cada cinc anys, quan es modifiqui el servei o quan ho demani l'autoritat.
• No es pot invocar càrrega desproporcionada si es rep finançament, públic o privat, destinat a millorar l'accessibilitat.
• Si s'invoca, cal informar-ne l'autoritat de vigilància o de verificació competent.

Resum

• La Llei 11/2023 transposa la Directiva (UE) 2019/882 al seu títol I: requisits (annex I), obligacions dels agents econòmics, normes harmonitzades, càrrega desproporcionada, marcatge CE, vigilància i sancions.
• L'aplicació general va començar el 28 de juny de 2025; el 112 accessible es pot endarrerir fins al 2027.
• Transitoris fins al 2030 per a productes ja utilitzats en la prestació de serveis i contractes preexistents; fins a vint anys per a terminals d'autoservei instal·lats. Els serveis digitals no tenen transició.
• Les microempreses (menys de deu persones i fins a dos milions d'euros) que presten serveis estan exemptes; les de productes han de complir, sense obligació de documentar la càrrega.
• La càrrega desproporcionada exigeix avaluació documentada, revisió quinquennal i comunicació a l'autoritat; no hi cap si hi ha finançament per a accessibilitat.