Vigilància del mercat, sancions i relació amb l'EN 301 549

Una llei sense mecanismes de control és una recomanació. L'Acta Europea d'Accessibilitat i la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) incorporen els instruments clàssics de la legislació de productes (declaració de conformitat, marcatge CE, vigilància del mercat) i un procediment específic de verificació per als serveis, a més d'un règim sancionador i vies d'acció per a consumidors i associacions. Aquesta lliçó explica com es demostra i es controla el compliment, i quin paper hi tenen les normes harmonitzades i l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova).

Com es demostra la conformitat d'un producte

Per als productes, la Directiva segueix l'esquema del «nou marc legislatiu» de la UE:

1. El fabricant dissenya i fabrica el producte d'acord amb els requisits de l'annex I, elabora la documentació tècnica i duu a terme el procediment de control intern de la producció (annex IV), sense intervenció obligatòria d'un organisme notificat.
2. Emet la declaració UE de conformitat, en què assumeix la responsabilitat del compliment, i col·loca el marcatge CE al producte. Si invoca una excepció (càrrega desproporcionada o alteració fonamental), ho indica a la declaració.
3. Importadors i distribuïdors comproven que el producte porta el marcatge CE, la documentació i les instruccions accessibles, i no comercialitzen productes que sàpiguen que no són conformes.
4. Tots conserven la documentació durant cinc anys i cooperen amb les autoritats.

Per al professional de l'accessibilitat, això significa que un terminal d'autoservei o un lector electrònic comprats després del 28 de juny de 2025 han de venir amb una declaració UE de conformitat que esmenti la Directiva (UE) 2019/882 (PDF, s'obre en una finestra nova) (o la Llei 11/2023). Demanar-la és la primera comprovació.

Com es demostra la conformitat d'un servei

Els serveis no porten marcatge CE. El prestador ha de:

• Dissenyar i prestar el servei d'acord amb els requisits de l'annex I.
• Publicar, a les condicions generals o document equivalent, la informació de l'annex V: descripció general del servei en formats accessibles, explicació de com compleix els requisits d'accessibilitat i descripció de les característiques d'accessibilitat. A la pràctica, és una «declaració d'accessibilitat» per al sector privat, encara que la llei no l'anomeni així.
• Disposar de procediments perquè el servei continuï sent conforme quan canviï, i per respondre a les autoritats.
• Si invoca càrrega desproporcionada, documentar-la i comunicar-la a l'autoritat de verificació, com vam veure a la lliçó dedicada a l'avaluació de la càrrega.

Presumpció de conformitat i normes harmonitzades

Un producte o servei que compleixi una norma harmonitzada la referència de la qual hagi publicat la Comissió al Diari Oficial es presumeix conforme amb els requisits d'accessibilitat que aquesta norma cobreixi. És el mateix mecanisme que vam veure per a la Directiva (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova), però amb una diferència important en el moment de redactar aquest curs: per a la Directiva (UE) 2016/2102 hi ha una norma harmonitzada publicada (EN 301 549 v3.2.1), mentre que per a la Directiva (UE) 2019/882 la Comissió va encarregar a CEN, CENELEC i ETSI l'actualització de l'EN 301 549 i l'elaboració d'altres normes (sobre serveis de suport, comunicacions d'emergència, entorn construït o disseny per a tothom), la publicació de les quals com a harmonitzades s'ha de comprovar. A falta de normes harmonitzades, la Comissió pot adoptar especificacions tècniques, i els agents econòmics poden demostrar la conformitat per altres mitjans, amb la càrrega de provar-ho.

Vigilància del mercat de productes

Les autoritats de vigilància del mercat (a Espanya, les que designin l'Estat i les comunitats autònomes d'acord amb la legislació de vigilància de productes) poden inspeccionar productes, demanar la documentació tècnica i l'avaluació de càrrega desproporcionada, exigir mesures correctores i, si el producte no és conforme i l'agent no el corregeix, restringir-ne o prohibir-ne la comercialització, retirar-lo o recuperar-lo. Hi ha un procediment de salvaguarda de la Unió perquè una mesura nacional s'estengui a tota la UE.

Verificació dels serveis

Per als serveis, cada estat designa autoritats responsables de verificar la conformitat, de tramitar les denúncies i els informes sobre incompliments, de comprovar que els agents adopten les mesures correctores i de verificar les avaluacions de càrrega desproporcionada. A Espanya la designació es reparteix entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes segons les seves competències, amb els reguladors sectorials (telecomunicacions, audiovisual, transport, serveis financers) intervenint en els seus àmbits. Per a l'empresa, el que és decisiu és que qualsevol consumidor o associació pot presentar una denúncia davant aquestes autoritats, que estan obligades a tramitar-la.

Acció dels consumidors i les associacions

La Directiva obliga els estats a garantir que els consumidors puguin recórrer als tribunals o als òrgans administratius competents per exigir el compliment, i que els organismes públics, les associacions i altres entitats amb interès legítim puguin actuar en nom o en suport dels consumidors. A Espanya, a més de la denúncia davant l'autoritat de verificació, hi ha disponibles les vies de la legislació de consum (reclamació davant l'empresa, mediació i arbitratge de consum, accions col·lectives d'associacions de consumidors) i les de la legislació de discapacitat (RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova), Oficina d'Atenció a la Discapacitat, arbitratge).

Règim sancionador

La Llei 11/2023 no crea un catàleg propi d'infraccions i multes: el seu article 30 remet a la normativa sectorial aplicable i, si no n'hi ha, al règim d'infraccions i sancions del RDL 1/2013, que distingeix infraccions lleus, greus i molt greus i les multes del qual per infraccions molt greus poden arribar al milió d'euros. Les autoritats de les comunitats autònomes apliquen aquest règim. Les sancions han de ser efectives, proporcionades i dissuasives i, segons la Directiva, han d'anar acompanyades de mesures correctores: no n'hi ha prou de pagar, cal corregir. I, molt important, la Directiva aclareix que les sancions no s'apliquen als procediments de contractació pública, que tenen el seu propi règim (exclusió, penalitats, resolució).

Resum

• Els productes demostren la conformitat amb documentació tècnica, control intern, declaració UE de conformitat i marcatge CE; els serveis, amb la informació de l'annex V a les condicions generals i procediments de manteniment de la conformitat.
• Les normes harmonitzades donen presumpció de conformitat; fins que es publiquin per a la Directiva (UE) 2019/882, l'EN 301 549 v3.2.1 és la referència tècnica més sòlida.
• La vigilància del mercat controla productes (retirada, prohibició, salvaguarda UE) i les autoritats de verificació controlen serveis i tramiten denúncies.
• Consumidors i associacions poden denunciar, reclamar i acudir als tribunals o a l'arbitratge; per a les sancions, la llei remet a la normativa sectorial i, si no n'hi ha, al RDL 1/2013, sempre amb mesures correctores.
• La contractació pública té el seu propi règim; la informació d'accessibilitat del sector privat no és la declaració del RD 1112/2018.