Tècnica Tècniques generals WCAG 2.2
G78Oferir una pista de so amb audiodescripció
Nom oficial al W3C: Proporcionar una segona pista d'àudio, seleccionable per l'usuari, que inclogui audiodescripció
En poques paraules
L'audiodescripció és una veu que explica el que passa a la imatge d'un vídeo: accions, personatges, canvis d'escena o textos a la pantalla. Aquesta tècnica l'afegeix en els silencis del diàleg i l'ofereix com una segona pista de so. La persona tria al reproductor si escolta la versió normal o la descrita.
Per què és important
Una persona cega sent els diàlegs, però es perd tot el que només es veu. Si en un vídeo explicatiu algú diu «premeu aquí», no sap on és «aquí».
L'audiodescripció li dona aquesta informació. Com que va en una pista a part, la resta del públic pot veure el vídeo sense.
Com es fa
- Mireu el vídeo i anoteu allò visual que cal per entendre'l: qui hi apareix, què fa, textos i gràfics a la pantalla.
- Escriviu descripcions breus que càpiguen en els silencis del diàleg.
- Enregistreu-les amb veu humana o sintètica i barregeu-les amb el so original. No han de tapar diàlegs ni sons importants.
- Deseu el resultat com una segona pista d'àudio, en el mateix idioma que el vídeo.
- Oferiu una manera clara de triar-la, com un botó «Audiodescripció» o un selector de pistes al reproductor. També la podeu utilitzar com a so principal per a tot el públic.
Com comprovar-ho
- Cerqueu al reproductor l'opció per activar la pista amb audiodescripció.
- Activeu-la i reproduïu el vídeo.
- Escolteu sense mirar la pantalla. Comproveu que els silencis s'utilitzen per explicar allò important que es veu.
- Comproveu que la veu no tapa els diàlegs ni els sons clau.
Veure el text complet del W3C (traducció al català)
Aquesta és una traducció no oficial al català de la tècnica G78 de Techniques for WCAG 2.2, del W3C. Pot contenir errors. L'únic document oficial i normatiu és la versió original en anglès, publicada al lloc web del W3C.
Aplicabilitat
S'aplica a qualsevol tecnologia que tingui una pista de so i contingut visual.
Descripció
L'objectiu d'aquesta tècnica és proporcionar una versió sonora (parlada) de la informació que s'ofereix visualment, de manera que les persones que no hi veuen tinguin la possibilitat de comprendre el material audiovisual.
Atès que la majoria dels agents d'usuari actuals no poden barrejar diverses pistes de so, aquesta tècnica afegeix la informació sonora addicional al contingut multimèdia sincronitzat oferint una opció que permet als usuaris substituir la banda sonora per una còpia nova de la banda sonora original a la qual s'ha afegit l'audiodescripció addicional en la mateixa llengua humana. Aquesta informació afegida se centra en les accions, els personatges, els canvis d'escena i el text a la pantalla (no els subtítols) que són importants per comprendre el contingut.
Com que no és convenient que aquesta informació nova tapi informació sonora clau de la pista de so original (ni que quedi tapada per efectes sonors de gran volum), la informació nova s'afegeix durant les pauses del diàleg i dels efectes sonors. Això limita la quantitat d'informació complementària que es pot afegir al programa.
La banda sonora amb l'audiodescripció (de la informació visual) pot ser una pista de so alternativa que l'usuari pot triar, o bé la pista de so estàndard que escolta tothom.
Exemples
- Un documental de viatges pel nord-est incorpora audiodescripció addicional durant els buits del diàleg perquè els oients cecs sàpiguen de què parla la persona a cada moment.
- Un vídeo mostra un picot excavant un niu en un arbre. Un botó dins del contingut permet als usuaris activar o desactivar la pista d'audiodescripció.
- Una classe incorpora audiodescripció cada vegada que el professor diu coses com «i aquest és el més important». Les audiodescripcions permeten als oients que no poden veure el vídeo saber a què es refereix «aquest».
- Un fitxer de pel·lícula té dues pistes d'àudio, una de les quals inclou audiodescripció. Els usuaris poden triar qualsevol de les dues en escoltar la pel·lícula seleccionant la pista corresponent al seu reproductor multimèdia.
Proves
Procediment
- Comprovar que hi ha la possibilitat d'activar la pista d'àudio que inclou l'audiodescripció, per exemple mitjançant un control dins del mateix contingut o seleccionant un control o una preferència al reproductor multimèdia o al sistema operatiu.
- Escoltar el contingut multimèdia sincronitzat.
- Comprovar si els buits del diàleg s'utilitzen per transmetre informació important sobre el contingut visual.
Resultats esperats
- Les comprovacions núm. 1 i núm. 3 són certes.
Recursos
- Synchronized Multimedia Integration Language (SMIL)
- Accessibility Features of SMIL (característiques d'accessibilitat de SMIL)
Com ho comprovem a ADDAW
En cada auditoria d'ADDAW revisem aquesta tècnica pàgina per pàgina i us lliurem els errors amb captures i la manera de corregir-los.
Basat en la tècnica G78 del W3C (WCAG 2.2). Explicació i exemples: ADDAW. Traducció no oficial del text del W3C © W3C, llicència de documents del W3C. Heu vist un error? Escriviu-nos.