Casos pràctics i errors que cal evitar com a perit

En aquesta lliçó analitzem quatre casos en què la feina de l'expert va marcar la diferència, per bé o per mal, i n'extraiem la llista d'errors que més sovint invaliden o debiliten un dictamen d'accessibilitat.

Cas 1: l'app bancària i l'informe que sí que va funcionar

Una associació de persones cegues denuncia davant l'autoritat competent que l'app d'un banc no permet fer transferències amb VoiceOver ni TalkBack. El banc respon amb un informe de conformitat del seu proveïdor que afirma el compliment de les WCAG 2.1 AA. L'associació encarrega un dictamen.

La perita acota l'objecte a tres preguntes: es pot completar una transferència amb VoiceOver a iOS?, i amb TalkBack a Android?, coincideix l'estat de l'app amb l'informe de conformitat aportat? Prova en dues dates amb dos dispositius de cada sistema, enregistra pantalla i àudio, extreu amb les eines d'inspecció de cada plataforma l'arbre d'accessibilitat de les pantalles crítiques i documenta que el camp d'import no té etiqueta i que el botó de confirmació és una imatge sense nom accessible (criteris 4.1.2 Nom, funció i valor i 1.1.1 Contingut no textual, aplicats a l'app mitjançant l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova)). També troba que la pantalla d'inici de sessió sí que és accessible i ho diu. Assenyala que l'informe del proveïdor va avaluar una versió anterior de l'app i no indica tecnologies de suport ni dispositius.

Resultat: l'autoritat obre expedient i el banc corregeix en tres mesos. Lliçons: objecte acotat, dues dates i dos dispositius, evidències de l'arbre d'accessibilitat, reconeixement del que funciona i comparació rigorosa amb la prova contrària.

Cas 2: la seu electrònica i l'informe que va caure

Un ciutadà reclama contra un ajuntament perquè no pot pagar una taxa a la seu electrònica amb lector de pantalla. Aporta un informe d'un tècnic que consisteix en el resultat d'una eina automàtica (47 errors) sobre la portada de la seu i una frase: «la seu no compleix la normativa i discrimina les persones cegues».

L'ajuntament aporta un dictamen d'un perit que reprodueix el procés complet de pagament amb NVDA i JAWS, documenta que es pot completar, encara que amb dificultat en un pas (el missatge d'error de la targeta no s'anuncia; 3.3.1 Identificació d'errors i 4.1.3 Missatges d'estat), i assenyala que els 47 errors automàtics corresponen a la portada, no al procés de pagament, i que 30 són avisos de contrast al peu de pàgina. L'informe del ciutadà no indica data, entorn ni tecnologia de suport.

Resultat: la reclamació només reconeix el problema del missatge d'error; el ciutadà, que probablement tenia raó, no ho va poder demostrar. Lliçons: una eina automàtica no és un peritatge; la portada no és el procés; sense entorn documentat no hi ha reproductibilitat; la qualificació jurídica en boca del tècnic va restar credibilitat.

Cas 3: la botiga en línia i el web que va canviar

Una consumidora amb discapacitat motriu, usuària de control per veu i teclat, no pot completar una compra perquè el procés exigeix arrossegar un control lliscant per «verificar que no és un robot». Presenta una denúncia amb un informe pericial. Quan l'autoritat inspecciona, quatre mesos després, el control ha estat substituït per una casella de selecció. L'empresa al·lega que la barrera no va existir mai.

El perit de la consumidora havia fet bé la seva feina: enregistraments amb data i hora en dos dies diferents, còpia del DOM amb el component d'arrossegament, resum SHA-256 de cada fitxer, segell de temps qualificat, i una captura de l'arxiu web públic de la pàgina de la mateixa setmana que mostrava el mateix component. A més, l'informe relacionava la barrera amb el 2.1.1 Teclat de la referència tècnica i, de manera complementària i assenyalada, amb el 2.5.7 Moviments d'arrossegament de les WCAG 2.2, i explicava l'absència d'alternativa.

Resultat: l'autoritat dona per acreditada la barrera en les dates assenyalades. Lliçons: els webs canvien; la cadena d'evidències és el que permet provar el passat.

Cas 4: el perit que es va extralimitar

En un plet civil entre una empresa i el proveïdor que li va desenvolupar el web, el perit de l'empresa havia de determinar si els lliuraments complien el nivell AA de les WCAG 2.1 exigit al contracte. El seu informe concloïa, amb proves sòlides, que no complien, però hi afegia vint pàgines sobre la «mala praxi professional» del proveïdor, estimacions econòmiques del dany reputacional i opinions sobre la intenció d'enganyar.

Al judici, l'interrogatori es va centrar en aquestes vint pàgines. El jutge va valorar la part tècnica, però la sentència va recollir que el dictamen «excedeix el seu objecte i adopta un to de part que en minva la força de convicció». Lliçons: respon només a l'objecte; el que és aliè a la teva especialitat no entra al dictamen.

Els vuit errors que debiliten un dictamen

Resum

• Els casos mostren que la credibilitat pericial neix de la precisió: objecte acotat, dues dates i dues combinacions, evidències íntegres i datades, reconeixement del que funciona.
• Els webs canvien: sense cadena d'evidències (SHA-256, segell de temps, arxiu) no es pot provar el passat.
• Els errors més freqüents són dependre d'eines automàtiques, no documentar l'entorn, qualificar jurídicament, ometre el que és favorable a l'altra part i extralimitar-se de l'objecte.
• Reformula els encàrrecs en preguntes tècniques abans d'acceptar-los.