Defensar el dictamen: ratificació, interrogatori i crítica de l'informe contrari

Lliurar el dictamen no és el final de la feina. En molts procediments el perit ha de comparèixer, ratificar-lo i respondre a les preguntes de les parts i del tribunal, i sovint un altre perit defensarà conclusions oposades. Un dictamen sòlid pot perdre força en deu minuts d'interrogatori mal portat, i un de modest en pot guanyar si el seu autor explica amb claredat el que va fer i reconeix el que no va poder fer. En aquesta lliçó veuràs què passa a la vista, com preparar-la, com explicar l'accessibilitat a qui no la coneix, com respondre a les preguntes difícils i com criticar amb rigor l'informe de l'altra part.

Què passa a la vista

L'article 347.1 LEC enumera el que les parts poden demanar al perit en el judici o la vista: l'exposició completa del dictamen; l'explicació d'algun punt el significat del qual no es consideri prou expressiu; respostes a preguntes i objeccions sobre mètode, premisses, conclusions i altres aspectes del dictamen; respostes a sol·licituds d'ampliació a punts connexos, si es poden atendre en l'acte; la crítica del dictamen pel perit de la part contrària, i la formulació de tatxes. El tribunal també pot formular preguntes i demanar aclariments. Després valora els dictàmens segons les regles de la sana crítica (article 348): no guanya el que té més pàgines, sinó el que convenç més.

En començar, el perit es ratifica, és a dir, confirma que el dictamen és seu i que en manté el contingut. Si des de l'emissió ha descobert un error, aquest és el moment de dir-ho: corregir a temps una dada equivocada reforça la credibilitat; que la descobreixi l'altra part la destrueix. Recorda que el Codi penal (article 459) agreuja les penes del fals testimoni per als perits que falten maliciosament a la veritat en el seu dictamen.

Preparar la compareixença

• Rellegeix el dictamen i els annexos complets. Has de poder localitzar qualsevol troballa i evidència pel seu identificador sense buscar-la.
• Prepara una explicació d'un minut de l'objecte, el mètode i les conclusions, en llenguatge planer.
• Selecciona dos o tres vídeos clau de pocs segons i assegura't que es poden reproduir a la sala: consulta amb antelació quins mitjans tècnics hi ha, porta els fitxers en formats comuns i comprova que l'àudio del lector se sent. Si la normativa processal permet la teva intervenció per videoconferència en aquest procediment i s'acorda, prova abans la connexió i el so compartit.
• Estudia el dictamen contrari tant com el teu, amb la llista de revisió que veuràs més avall.
• Comprova l'estat actual del servei, perquè no et sorprengui una pregunta sobre canvis recents. Si fas comprovacions noves, no les presentis com a part del dictamen original: indica-ho i deixa'n constància.
• Parla amb l'advocat del procediment, no del contingut: et pot explicar com es desenvoluparà la vista; les respostes tècniques són teves.

Explicar l'accessibilitat a qui no la coneix

El jutge, els advocats i potser un funcionari instructor no saben què és un nom accessible ni el mode focus d'un lector de pantalla. La teva feina és que entenguin el fet, no la teoria. Tres recursos funcionen especialment bé:

• Analogies concretes: «El lector de pantalla llegeix en veu alta el que el codi de la pàgina diu que hi ha. Si el codi no dona un nom al botó, el lector només pot dir “botó”, com un ascensor amb tots els polsadors sense número».
• Demostracions enregistrades: trenta segons de vídeo en què se sent «botó, botó, botó» expliquen més que deu minuts de criteris.
• El vocabulari del mateix dictamen: utilitza els mateixos termes i números de troballa que l'escrit, perquè qui jutja hi pugui tornar.

Respondre a l'interrogatori

Les preguntes difícils es repeteixen d'un assumpte a un altre. Preparar-les és la millor defensa.

Algunes regles de conducta que t'estalviaran problemes: escolta la pregunta completa i fes una pausa abans de contestar; respon només al que se't pregunta; «no ho sé» i «això no forma part de l'objecte del meu dictamen» són respostes legítimes; no discuteixis amb l'advocat de l'altra part ni mostris enuig; adreça't al tribunal. I si et conviden a qualificar jurídicament («Aleshores, l'empresa incompleix la llei?»), torna la pregunta al seu terreny: «Això correspon valorar-ho al tribunal. Tècnicament, el que vaig observar és…».

Criticar el dictamen de l'altra part

Criticar no és desqualificar la persona, sinó examinar el mètode. Repassa l'informe contrari amb aquestes preguntes:

1. Respon al mateix objecte, o avalua altres pàgines, altres processos o altres dates?
2. Quina norma i quina versió utilitza, i era la de referència en la data dels fets?
3. Documenta l'entorn amb versions exactes? Es pot reproduir?
4. Va repetir les proves en dates i combinacions diferents?
5. Les seves troballes es van verificar manualment o són sortides d'eines automàtiques?
6. Les seves evidències són completes, datades i amb resum criptogràfic?
7. Les conclusions se segueixen de les troballes, o hi afegeixen afirmacions sense suport?
8. Omet el que afavoreix l'altra part o es pronuncia sobre qüestions jurídiques?

Reconeix també el que l'altre perit va fer bé. Dir «comparteixo la seva troballa sobre el contrast del peu de pàgina; discrepo que el procés de pagament es pogués completar, per les raons següents» et fa més creïble que una esmena a la totalitat.

Resum

• A la vista el perit es ratifica i pot haver d'exposar, explicar, respondre objeccions, ampliar punts connexos i criticar el dictamen contrari (article 347 LEC); el tribunal valora segons la sana crítica (article 348).
• Prepara't rellegint-ho tot, amb una explicació d'un minut, vídeos breus comprovats a la sala i el dictamen contrari estudiat; no demostris mai fets passats en directe sobre el web actual.
• Explica amb analogies, demostracions enregistrades i el vocabulari del mateix dictamen.
• A l'interrogatori respon només al que se't pregunta, reconeix els límits, no generalitzis i no qualifiquis jurídicament.
• Critica el mètode de l'informe contrari amb una llista de revisió i reconeix el que tingui de correcte.