L'informe pericial d'accessibilitat: estructura, imparcialitat i cadena d'evidències

Un informe d'auditoria diu a un client què ha de corregir. Un informe pericial diu a un tercer que decideix (un jutge, un instructor administratiu, un àrbitre) què passa en un producte digital, amb quin mètode s'ha comprovat i quines conclusions tècniques se'n deriven, de manera que hi pugui confiar encara que no sàpiga res d'accessibilitat. La diferència no és en la tècnica, que és la mateixa, sinó en el destinatari, en l'exigència d'imparcialitat i en l'obligació que cada afirmació estigui avalada per una evidència conservada. En aquesta lliçó veuràs l'estructura del dictamen, l'estatut del perit a Espanya i com construir una cadena d'evidències.

Perit de part, perit judicial i el deure d'imparcialitat

En el procés civil espanyol, la Llei d'enjudiciament civil (LEC) regula el dictamen de perits. El pot aportar una part (perit de part) o elaborar-lo un perit designat pel tribunal a partir de les llistes que faciliten col·legis professionals i associacions (perit judicial). En tots dos casos el perit té el mateix deure: l'article 335.2 de la LEC exigeix que en emetre el dictamen manifesti, sota jurament o promesa de dir veritat, que ha actuat i actuarà amb la màxima objectivitat possible, prenent en consideració tant el que pugui afavorir com el que pugui perjudicar qualsevol de les parts, i que coneix les sancions penals en què podria incórrer si incompleix el seu deure.

A la pràctica, això significa que un perit contractat per la part demandant que troba que el web sí que és operable amb teclat ho ha de dir. Un dictamen que només recull el que convé a qui paga es desmunta a l'interrogatori i perjudica la credibilitat del perit en el futur. El perit pot ser a més recusat (si és designat judicialment) o tatxat (si és de part, article 343 LEC) per relació amb les parts, interès en l'assumpte o amistat o enemistat, entre altres causes; convé declarar de manera proactiva qualsevol relació prèvia.

Estructura de l'informe pericial

1. Identificació: perit (nom, titulació, col·legiació o associació professional si escau, experiència rellevant en accessibilitat: certificacions, auditories fetes), part que encarrega o tribunal que designa, data d'emissió.
2. Jurament o promesa de l'article 335.2 LEC, literal.
3. Objecte del dictamen: les preguntes concretes a les quals respon, tal com les va formular qui encarrega («determinar si el procés de compra de la botiga X era operable mitjançant teclat i compatible amb lectors de pantalla el dia D»). El perit respon a aquestes preguntes i no a d'altres.
4. Antecedents i documentació examinada: què s'ha rebut (demanda, declaració d'accessibilitat, informes previs, correus), amb dates i origen.
5. Normativa i estàndards de referència: WCAG 2.2 (nivell i versió aplicable en la data dels fets; recorda que les WCAG 2.2 es van publicar el 5 d'octubre de 2023 i que l'EN 301 549 v3.2.1 (PDF, s'obre en una finestra nova) remet a les WCAG 2.1), EN 301 549, RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova), Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) o d'altres segons el cas. El perit descriu l'estàndard tècnic; la qualificació jurídica (si hi va haver infracció) correspon als advocats i al jutjador.
6. Metodologia: abast, mostra, entorn de prova (equips, sistemes, navegadors, tecnologies de suport amb versions), eines, procediment pas a pas, dates i hores de les proves, limitacions. És la secció que permet reproduir la feina (la veiem en detall a la lliçó «Metodologia de prova reproduïble i documentada»).
7. Troballes: una per una, numerades, amb descripció objectiva, criteri tècnic afectat, evidència associada (referència a l'annex), impacte en les persones usuàries i reproductibilitat. Separa els fets observats de les interpretacions.
8. Conclusions: resposta clara i numerada a cada pregunta de l'objecte, amb el grau de certesa («s'ha verificat», «és probable», «no s'ha pogut determinar»). Sense adjectius ni judicis d'intenció.
9. Annexos: evidències (captures, vídeos, registres, fitxers), amb identificador únic, data, hora, resum criptogràfic i descripció; currículum del perit; glossari per a no especialistes.

Llenguatge i forma

El lector principal no és tècnic. Escriu en llenguatge clar, defineix cada terme la primera vegada, separa el que s'ha observat del que s'ha conclòs i numera troballes, evidències i conclusions perquè es puguin citar amb precisió.

La cadena d'evidències

Un web canvia cada dia. El que el perit va observar el 3 de març pot no existir el 10. Per això cada evidència s'ha de capturar de manera que demostri tres coses: què es va observar, quan i que no s'ha alterat des de llavors. Pràctiques mínimes:

• Captura completa: captures de pantalla completes (no retallades) que incloguin l'URL i el rellotge del sistema; enregistraments de pantalla amb àudio del lector de pantalla per a les troballes d'interacció; còpia del codi font HTML renderitzat (DOM) de cada pàgina provada; arxiu de la pàgina en format d'arxiu web (WARC o MHTML) quan sigui possible.
• Datació fiable: a més de la data del sistema, un segell de temps electrònic d'un prestador qualificat de serveis de confiança (en el marc del Reglament eIDAS) sobre el fitxer o sobre el seu resum, o, amb menys força, l'enviament del resum per un canal amb data de tercer. Per a pàgines públiques, una captura en un arxiu web públic (com el d'Internet Archive) és una corroboració útil, encara que no substitueix l'evidència pròpia.
• Integritat: calcula el resum criptogràfic (SHA-256) de cada fitxer d'evidència en el moment de la captura i recull-lo en una taula de l'annex; qualsevol modificació posterior en canviaria el resum.
• Registre de custòdia: qui va capturar, quan, en quin equip, on s'emmagatzema, qui hi ha accedit. Mantén les evidències originals sense editar; si has de retallar o ressaltar per a l'informe, fes-ho sobre còpies i indica-ho.

Més endavant, a la lliçó «Evidència digital en accessibilitat: captura, segellat i custòdia», veuràs com portar aquests principis a la pràctica amb eines concretes.

Llista de comprovació de l'informe pericial

1. Identificació completa del perit i declaració de relacions prèvies amb les parts.
2. Jurament o promesa de l'article 335.2 LEC, literal.
3. Objecte formulat com a preguntes concretes; l'informe respon només a aquestes.
4. Metodologia reproduïble amb entorn, versions, procediment i limitacions.
5. Troballes numerades, amb fets separats d'interpretacions i evidència referenciada.
6. Conclusions numerades amb grau de certesa.
7. Annex d'evidències amb identificador, data i hora, resum SHA-256, descripció i custòdia.

Resum

• El perit, sigui de part o designat pel tribunal, ha d'actuar amb objectivitat i imparcialitat i manifestar-ho sota jurament o promesa (article 335.2 LEC); recull el que afavoreix i el que perjudica qualsevol de les parts.
• L'informe té una estructura fixa: identificació, jurament, objecte, antecedents, normativa, metodologia, troballes, conclusions i annexos; respon només a les preguntes de l'objecte i no qualifica jurídicament.
• Cada evidència demostra què es va observar, quan i que no s'ha alterat: captura completa, datació fiable, resum SHA-256 i registre de custòdia.
• Les captures del cos de l'informe són il·lustracions; la prova són els fitxers originals íntegres de l'annex.