Audiodescripció professional: guió, locució i audiodescripció ampliada

L'audiodescripció (AD) és la narració de la informació visual rellevant d'un vídeo (accions, escenaris, gestos, text en pantalla) inserida en els silencis de la banda sonora. Permet que una persona cega o amb baixa visió segueixi el contingut amb la mateixa informació que la resta. És una feina professional amb norma pròpia a Espanya, la UNE 153020:2005 «Audiodescripció per a persones amb discapacitat visual. Requisits per a l'audiodescripció i l'elaboració d'audioguies». En aquesta lliçó veuràs què exigeixen les WCAG, com s'escriu un guió, com es locuta i quan cal AD ampliada.

Què exigeixen les WCAG 2.2 i l'EN 301 549

• 1.2.3 Audiodescripció o alternativa multimèdia (enregistrat), nivell A: per al vídeo enregistrat sincronitzat, s'ofereix audiodescripció o una alternativa textual completa (transcripció descriptiva).
• 1.2.5 Audiodescripció (enregistrat), nivell AA: l'audiodescripció és obligatòria; la transcripció ja no n'hi ha prou. És el nivell que exigeix el RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) (EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova), 9.1.2.5 i 10.1.2.5).
• 1.2.7 Audiodescripció ampliada (enregistrat), nivell AAA: quan els silencis no són suficients, es posa en pausa el vídeo per descriure.
• 1.2.8 Alternativa multimèdia (enregistrat), nivell AAA: transcripció descriptiva completa a més de l'AD.
• Excepció pràctica: si el vídeo no conté informació visual que no sigui ja a l'àudio (una persona que parla a càmera, un pòdcast amb imatge fixa), l'AD no aporta res i n'hi ha prou d'indicar-ho; convé documentar-ho a la declaració.
• L'EN 301 549 afegeix al capítol 7 requisits per als reproductors: 7.2.1 (reproducció de l'AD), 7.2.2 (sincronització) i 7.2.3 (conservació de l'AD en transmetre o convertir), i al 10.6 la temporització de l'AD en documents.

Què es descriu i què no

La UNE 153020 i la pràctica professional coincideixen en els principis:

• Descriure el que és rellevant per a la comprensió: qui hi ha, on, què fa, què canvia. Prioritza les accions i els elements que la trama o el missatge necessiten.
• Objectivitat: es descriu el que es veu, no el que s'interpreta. «Arrufa les celles i aparta la mirada», no «està enfadat». La inferència la fa qui escolta.
• Text en pantalla: títols, rètols, noms de ponents, xifres d'un gràfic, missatges d'un xat es llegeixen literalment o es resumeixen quan són llargs. És l'element que més s'oblida en els vídeos institucionals.
• No trepitjar els diàlegs ni els sons significatius (una porta que es tanca, una rialla, música amb funció narrativa). L'AD ocupa els buits.
• No avançar-se: no revelar el que la narració desvela després.
• Lèxic precís i variat, frases curtes, present d'indicatiu, tercera persona, sense «veiem» ni «apareix en pantalla».
• Identificar els personatges pel seu nom quan ja s'ha dit; abans, per un tret distintiu («la dona de l'abric vermell»).
• Coherència amb l'obra: registre i ritme adequats (un documental institucional admet un to diferent del d'una ficció).

El guió d'audiodescripció

El flux professional:

1. Visionat complet i anàlisi: llista de personatges, escenaris, textos en pantalla, elements recurrents, i detecció de buits (silencis o passatges musicals sense informació).
2. Guió amb codis de temps: cada unitat descriptiva (bafarada) té temps d'entrada i de sortida, durada disponible i text. Es mesura la locució a unes 160-180 paraules per minut; un buit de 3 segons admet unes 8-9 paraules.
3. Revisió per una segona persona (idealment una persona cega consultora) per comprovar la comprensió, la prioritat i l'objectivitat.
4. Locució: veu clara, neutra, diferent de les veus del vídeo (si el vídeo el narra una dona, se sol fer servir veu masculina per a l'AD, i viceversa), sense dramatitzar, amb un volum equilibrat respecte a la mescla original.
5. Mescla: l'AD es mescla amb la banda sonora original atenuant lleugerament el fons (ducking) perquè la veu s'entengui. Es lliura com a pista d'àudio alternativa o com a versió completa del vídeo amb AD.

00:00:03 - 00:00:07 (4 s): "Façana de maó amb grans vidrieres. Rètol: Biblioteca Municipal Río Segura."
00:00:14 - 00:00:19 (5 s): "Interior. Prestatgeries baixes, taules amb làmpades i una rampa fins a la zona infantil."
00:00:31 - 00:00:35 (4 s): "Rètol: Horari de dilluns a dissabte, de 9 a 21 hores."
00:01:05 - 00:01:10 (5 s): "Una bibliotecària dona un llibre en braille a un nen que somriu."

Audiodescripció ampliada

Quan els buits no són suficients (classes enregistrades amb una pissarra plena de text, demostracions de programari, vídeos amb diàleg continu i molta informació visual), la solució és l'AD ampliada (1.2.7): el vídeo es posa en pausa mentre es reprodueix la descripció i després continua. Tècnicament s'implementa de dues maneres: una versió alternativa del vídeo amb les pauses inserides (fàcil de distribuir, però duplica el fitxer i trenca la sincronia amb els subtítols), o un reproductor que admeti pistes de descripció amb pausa, com Able Player, que llegeix descripcions en text (WebVTT kind="descriptions") amb veu sintètica i pot posar en pausa el vídeo a cadascuna. És l'opció més flexible i la que permet que la persona n'ajusti la velocitat i la veu.

Audiodescripció en text i veu sintètica

L'AD en text (pista WebVTT de descripcions) llegida per la síntesi de veu del navegador o del reproductor és una tècnica reconeguda (tècnica WCAG H96) i abarateix enormement la producció: no hi ha locució ni mescla, i el text és també una transcripció descriptiva. Els seus límits: depèn del reproductor (els natius del navegador no la llegeixen), la veu sintètica és menys agradable i la sincronia amb pauses requereix un reproductor que les admeti. Per a catàlegs grans (formació interna, vídeos de xarxes) és una via realista; per a produccions de difusió àmplia, l'AD locutada continua sent l'estàndard de qualitat.

Formats de lliurament i publicació

• Pista d'àudio alternativa dins del mateix fitxer (MP4 amb dues pistes) o del mateix manifest (HLS/DASH amb audio alternatiu marcat com a CHARACTERISTICS="public.accessibility.describes-video" en HLS). És el que admeten els reproductors professionals i la televisió.
• Versió completa amb AD com a vídeo separat, enllaçada des del vídeo principal («Mira la versió amb audiodescripció»). És la solució més compatible amb YouTube, que no ofereix pistes d'àudio alternatives per a tots els canals.
• WebVTT de descripcions per als reproductors que l'admetin.
• Transcripció descriptiva en HTML sota el vídeo, sempre recomanable i obligatòria per arribar a AAA (1.2.8).

Resum

• L'1.2.5 (nivell AA) fa obligatòria l'audiodescripció en vídeo enregistrat amb informació visual rellevant; l'1.2.3 admet transcripció només en el nivell A; l'1.2.7 i l'1.2.8 són AAA.
• La UNE 153020 fixa els principis: descriure el que és rellevant amb objectivitat, llegir el text en pantalla, no trepitjar diàlegs ni sons significatius, no avançar-se, frases curtes en present.
• Flux: visionat i anàlisi, guió amb codis de temps i durada, revisió, locució neutra i mescla equilibrada.
• L'AD ampliada posa en pausa el vídeo quan els buits no són suficients; l'AD en text (WebVTT descriptions) amb veu sintètica és una via econòmica si el reproductor l'admet.
• Lliurament com a pista d'àudio alternativa, versió completa amb AD o WebVTT, més transcripció descriptiva en HTML.