Llengua de signes: finestra d'intèrpret i Llei 27/2007

Per a moltes persones sordes la llengua de signes és la seva llengua materna i l'espanyol escrit, una segona llengua. Per això els subtítols, imprescindibles, no sempre són suficients: la interpretació en llengua de signes garanteix l'accés en igualtat per a qui s'hi comunica. Aquesta lliçó repassa el marc legal espanyol, els requisits tècnics de la finestra d'intèrpret en vídeo i les bones pràctiques per contractar i integrar la interpretació.

Marc legal: Llei 27/2007

La Llei 27/2007, de 23 d'octubre, reconeix les llengües de signes espanyoles (la llengua de signes espanyola, LSE, i la llengua de signes catalana, LSC) i regula els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. Estableix el dret a l'aprenentatge, el coneixement i l'ús de les llengües de signes, i l'obligació dels poders públics de promoure'n l'ús i de garantir la interpretació en àmbits com l'educació, la sanitat, la justícia, l'administració, els mitjans de comunicació, la cultura i la participació política. Va crear, a més, el Centre de Normalització Lingüística de la Llengua de Signes Espanyola (CNLSE), dependent del Reial Patronat sobre Discapacitat, que publica guies i recomanacions sobre l'ús de la LSE en mitjans audiovisuals i digitals.

En el pla tècnic, la norma UNE 139804:2007 «Requisits per a l'ús de la llengua de signes espanyola en xarxes informàtiques» defineix com incorporar la LSE en continguts digitals: mida i posició de la finestra, qualitat d'imatge, il·luminació, fons, sincronització. Les WCAG 2.2 inclouen la interpretació en llengua de signes com a criteri 1.2.6 Llengua de signes (enregistrat), nivell AAA; no és obligatòria per al nivell AA del RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova), però la Llei 27/2007 i la Llei general de drets de les persones amb discapacitat (RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova)) sí que l'exigeixen en determinats serveis i actes públics, i la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) exigeix que els serveis d'accés a mitjans audiovisuals transmetin íntegra la interpretació en llengua de signes quan n'hi hagi, com vas veure a la lliçó sobre el marc complet.

La finestra d'intèrpret en vídeo

La manera habitual d'incorporar la LSE a un vídeo és una finestra amb la persona intèrpret sobreimpresa. Requisits que recullen la UNE 139804, les guies del CNLSE i la pràctica professional:

• Mida: suficient per veure amb claredat les mans, els braços i l'expressió facial, que forma part de la gramàtica de la llengua. Les guies solen recomanar una finestra que ocupi com a mínim una quarta part de l'alçada de la imatge (consulta la UNE 139804 i les recomanacions vigents del CNLSE per al valor concret); en vídeos pensats per al mòbil, més gran encara. Una finestra minúscula en un racó és un compliment aparent, no real.
• Posició: habitualment a la part inferior dreta (o esquerra), sense tapar informació rellevant (rètols, subtítols, gràfics). Si hi ha subtítols, s'han de col·locar de manera que no se superposin a la finestra.
• Enquadrament: pla mitjà que inclogui des del cap fins a la cintura amb espai per als braços estesos; la persona intèrpret no ha de sortir del quadre en signar.
• Fons i il·luminació: fons llis de color uniforme que contrasti amb la pell i la roba (blau fosc, gris, verd fosc són habituals), il·luminació frontal sense ombres dures; roba llisa, fosca, sense estampats ni joies que distreguin.
• Qualitat: resolució i taxa de fotogrames suficients (mínim 25 fps) perquè els moviments ràpids no es desdibuixin; compressió que no degradi la finestra.
• Sincronització: la interpretació acompanya el discurs amb un desfasament mínim (la interpretació simultània porta sempre un lleuger retard).
• Alternativa de vídeo independent: quan no es pot alterar el vídeo original, s'ofereix una versió alternativa amb la finestra, o un vídeo de l'intèrpret sincronitzat a pantalla partida.

Intèrprets professionals, no voluntaris

La interpretació de LSE és una professió que exigeix formació específica (històricament, el cicle de tècnic superior en Interpretació de la Llengua de Signes; avui, també estudis universitaris). Les associacions de persones sordes (CNSE i les seves federacions autonòmiques) i les empreses d'interpretació proporcionen intèrprets acreditats. Per als vídeos enregistrats, la persona intèrpret necessita el guió o la transcripció amb antelació per preparar la terminologia; per als esdeveniments, el programa, les presentacions i els noms propis. Un intèrpret treballa en torns de 20-30 minuts: per a actes de més d'una hora en calen dos. Les persones sordcegues poden necessitar guies intèrprets i modalitats tàctils o en camp visual reduït.

Vídeos signats i continguts en LSE natius

A més d'interpretar un vídeo existent, cada vegada més organismes produeixen continguts directament en LSE: vídeos de benvinguda, explicació de tràmits o resums de notícies signats per persones sordes, amb subtítols i veu en off per al públic oient. El CNLSE recomana que els continguts signats els facin persones sordes signants natives sempre que sigui possible, i que s'acompanyin d'una versió escrita en llenguatge clar. Al web, aquests vídeos s'enllacen des d'una icona reconeixible (mans signant) en un lloc consistent.

Llengua de signes en directe i a distància

Per als esdeveniments presencials, la persona intèrpret se situa en un lloc ben il·luminat, visible des de les zones reservades a persones sordes, al costat de qui parla, i es projecta en pantalla si la sala és gran. Per a les retransmissions i les videoconferències, la plataforma ha de permetre fixar la finestra de l'intèrpret (Zoom té la funció «Interpretació en llengua de signes», que crea un canal de vídeo específic; a Teams i altres es pot «fixar» o «destacar» la persona intèrpret per a tots els assistents). El servei de videointerpretació (com ara SVIsual, de la CNSE) permet, a més, la comunicació telefònica entre persones sordes i oients a través d'un intèrpret remot; és un recurs que cal esmentar a les pàgines de contacte i d'atenció ciutadana.

Resum

• La Llei 27/2007 reconeix la LSE i la LSC i garanteix la interpretació en els serveis públics; el CNLSE orienta sobre el seu ús en mitjans digitals; la UNE 139804 fixa requisits tècnics.
• L'1.2.6 Llengua de signes és AAA a les WCAG, però altres normes (Llei 27/2007, RDL 1/2013, Llei 11/2023) l'exigeixen en contextos concrets; els subtítols i la LSE no són intercanviables.
• Finestra d'intèrpret: mida suficient (es recomana com a mínim un quart de l'alçada), posició sense tapar informació, enquadrament del cap a la cintura, fons llis amb contrast, 25 fps o més, sincronitzada.
• Intèrprets professionals amb preparació prèvia, en parella per als actes llargs; guies intèrprets per a persones sordcegues.
• En directe i a distància: intèrpret visible i projectat; a les plataformes, canal o finestra fixada; serveis de videointerpretació per a l'atenció ciutadana.