El marc complet de la multimèdia: EN 301 549, Llei 11/2023 i comunicació audiovisual

Al curs «Multimèdia accessible» del nivell 2 vas treballar la pauta 1.2 de les WCAG. Per a un especialista és només una part del mapa: el reproductor, la videoconferència per la qual signa una intèrpret, el servei de vídeo a la carta i el televisor connectat tenen requisits propis. Aquesta lliçó traça el marc complet, en què es basen les lliçons següents.

El que cobreixen les WCAG i el que deixen fora

Els criteris 1.2.1 a 1.2.5 (nivells A i AA), juntament amb l'1.4.2 Control de l'àudio, el 2.2.2 Posar en pausa, aturar, amagar i el 2.3.1 Llindar de tres flaixos o menys, parlen del contingut i de la pàgina. Les WCAG no diuen si el reproductor ha de permetre engrandir els subtítols, si l'audiodescripció ha de sobreviure a una conversió o quina qualitat necessita una videotrucada per poder signar. Això ho respon l'EN 301 549 v3.2.1 (PDF, s'obre en una finestra nova), que vas estudiar al curs «L'EN 301 549 a fons» del nivell 5.

Capítol 7: la tecnologia que reprodueix el vídeo

El capítol 7 s'aplica a qualsevol TIC que mostri vídeo amb àudio sincronitzat: un reproductor web, una app, un televisor, un descodificador o un programa d'edició. Els seus requisits se sumen als del capítol 9 (web), 10 (documents) o 11 (programari i apps) segons el cas.

El 7.1.5 passa desapercebut en un país de doblatge, però cada vegada hi ha més vídeos en versió original subtitulada: si el reproductor no llegeix aquests subtítols, cal una versió locutada.

Capítol 6: comunicació per veu i vídeo en temps real

El capítol 6 s'aplica a les TIC amb comunicació de veu en els dos sentits: videotrucades, videoconferències o cites prèvies per vídeo. Convé tenir-lo al davant en triar la plataforma d'un esdeveniment híbrid o de videoatenció ciutadana:

• 6.1 Amplada de banda d'àudio per a la veu: límit superior de freqüència d'almenys 7 kHz (banda ampla), que millora la intel·ligibilitat per a persones amb hipoacúsia.
• 6.2 Text en temps real (real-time text, RTT, text que es transmet caràcter a caràcter mentre s'escriu): si hi ha comunicació per veu, hi ha d'haver també comunicació per text en temps real.
• 6.5 Comunicació per vídeo: resolució mínima QVGA (320 × 240 píxels), amb VGA com a recomanació (6.5.2); com a mínim 20 fotogrames per segon, recomanats 30 (6.5.3); i un desfasament màxim de 100 ms entre la veu i la imatge (6.5.4). Són els mínims perquè la llengua de signes i la lectura labial siguin possibles. La norma inclou, a més, un indicador visual d'activitat d'àudio (6.5.5) i la identificació de qui parla també per a qui signa (6.5.6).

Llei 11/2023: serveis d'accés a mitjans audiovisuals

Com vas veure al nivell 5, l'Acta Europea d'Accessibilitat (Directiva (UE) 2019/882 (PDF, s'obre en una finestra nova)) cobreix els serveis que donen accés a serveis de comunicació audiovisual (webs, apps, guies de programació i menús per triar i reproduir televisió o vídeo a la carta) i, com a producte, els equips terminals amb capacitat informàtica interactiva que s'hi fan servir, com ara els televisors connectats. El seu annex I exigeix, en essència:

• Oferir guies electròniques de programes perceptibles, operables, comprensibles i robustes, que a més informin de la disponibilitat d'accessibilitat de cada contingut.
• Garantir que els components d'accessibilitat del servei audiovisual (subtítols per a persones sordes i amb discapacitat auditiva, audiodescripció, subtítols parlats i interpretació en llengua de signes) es transmeten íntegres, amb prou qualitat per mostrar-se correctament, sincronitzats amb el so i la imatge, i permetent a la persona controlar com es mostren i es fan servir.

És a dir, obliga qui ofereix l'accés a no perdre ni espatllar el que ja existeix. Que un programa tingui subtítols i audiodescripció depèn sobretot de la norma de comunicació audiovisual.

La comunicació audiovisual: Llei 13/2022

La Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual, va substituir la Llei 7/2010 i transposa la Directiva (UE) 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual. Fixa per als prestadors de televisió i, en menor mesura, per als serveis a petició percentatges mínims de programació subtitulada, audiodescrita i interpretada en llengua de signes, més exigents per als prestadors públics. Les normes UNE 153010 i UNE 153020 són la referència de qualitat habitual. Abans de citar un percentatge en un informe, consulta el text consolidat al BOE, perquè varien segons el tipus de prestador.

A Espanya, el Centre Espanyol del Subtitulat i l'Audiodescripció (CESyA), del Reial Patronat sobre Discapacitat, és la referència institucional en subtitulació i audiodescripció, com el CNLSE ho és en llengua de signes.

Requisits d'usuari del W3C: el mapa de les necessitats

Les normes fixen mínims. Per dissenyar un servei multimèdia que funcioni de debò, el W3C publica la nota Media Accessibility User Requirements (MAUR), que recopila el que necessiten les persones usuàries. A més del que és conegut, inclou necessitats que rarament apareixen als plecs:

• Àudio net (clean audio): abaixar la música i els efectes per sentir millor la veu.
• Navegació per l'estructura: capítols per saltar a una part d'una classe o d'un ple.
• Modificació de l'escala temporal: canviar la velocitat sense alterar el to, més ràpid per a persones cegues expertes i més lent per a qui ho necessiti.
• Descobriment i activació: saber abans de reproduir si hi ha subtítols, audiodescripció o llengua de signes.
• Segones pantalles: mostrar la intèrpret o els subtítols en un altre dispositiu.

Per al vídeo 360 i la realitat virtual, la nota equivalent és XAUR (requisits d'usuari en entorns immersius), que planteja, per exemple, com situar els subtítols perquè indiquin d'on ve la veu.

Resum

• Les WCAG regulen el contingut i la pàgina; l'EN 301 549 hi afegeix el capítol 7 per a la tecnologia que reprodueix (mostrar, sincronitzar, conservar i personalitzar subtítols i audiodescripció, amb controls al mateix nivell que els principals).
• El capítol 6 fixa mínims per a la comunicació per veu i vídeo en temps real: veu en banda ampla, text en temps real, 20 fotogrames per segon, resolució QVGA i 100 ms de sincronia, clau per a la llengua de signes.
• La Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) obliga els serveis d'accés a mitjans audiovisuals a transmetre íntegres, sincronitzats i controlables els components d'accessibilitat; la Llei 13/2022 fixa quanta programació ha de ser accessible.
• Abans d'avaluar, identifica qui publica i quina norma li és aplicable: RD 1112/2018, Llei 11/2023 o Llei 13/2022.
• La nota MAUR del W3C amplia el mapa amb àudio net, navegació per capítols, canvi de velocitat i descobriment d'alternatives.