Regne Unit, Canadà i Austràlia

Tres països de tradició jurídica anglosaxona ofereixen models diferents i molt instructius: el Regne Unit combina una llei antidiscriminació d'ampli abast amb una regulació del sector públic heretada de la Directiva europea; el Canadà reparteix competències entre el nivell federal i les províncies, amb Ontàrio com a pionera; Austràlia aplica des de fa dècades una llei antidiscriminació que va produir el primer gran cas judicial d'accessibilitat web del món. Per a qualsevol organització europea amb activitat en aquests mercats, i per entendre l'evolució global, convé conèixer-los.

Regne Unit

Equality Act 2010

L'Equality Act 2010 va unificar la legislació antidiscriminació britànica. En matèria de discapacitat imposa als proveïdors de serveis (públics i privats), als ocupadors i als centres educatius el deure de fer ajustos raonables (reasonable adjustments). La particularitat britànica és que, per als proveïdors de serveis, el deure és anticipatori: no n'hi ha prou de reaccionar quan una persona concreta ho demana; cal preveure les barreres i eliminar-les per endavant. Un lloc web inaccessible és, en aquesta lògica, un incompliment del deure anticipatori encara que ningú no s'hagi queixat encara. L'Equality Act no cita les WCAG, però el codi de pràctiques i la jurisprudència les prenen com a referència de l'ajust raonable. S'aplica per via judicial (tribunals civils i laborals) i mitjançant l'Equality and Human Rights Commission (EHRC).

PSBAR 2018

Les Public Sector Bodies (Websites and Mobile Applications) (No. 2) Accessibility Regulations 2018 (PSBAR) transposen la Directiva (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova) i es van mantenir després de la sortida del Regne Unit de la Unió. Les seves obligacions són les que coneixem: llocs i aplicacions del sector públic accessibles, declaració d'accessibilitat amb model oficial, mecanisme de contacte i seguiment. Dos trets propis: el seguiment el fa el Government Digital Service (GDS), que publica informes i envia als organismes incomplidors requeriments amb terminis; i l'execució correspon a l'EHRC (a la Gran Bretanya) i a l'Equality Commission for Northern Ireland. L'estàndard de referència s'ha actualitzat a les WCAG 2.2 nivell AA, amb seguiment conforme a la 2.2 des de l'octubre de 2024, cosa que situa el Regne Unit per davant de la norma harmonitzada europea en aquest punt. El GDS publica, a més, guies molt pràctiques sobre declaracions, proves i contractació que són una referència útil fins i tot fora del país.

Canadà

Nivell federal: Accessible Canada Act

L'Accessible Canada Act (ACA), de 2019, té com a objectiu un Canadà sense barreres el 2040 i s'aplica a les entitats sota jurisdicció federal: el govern federal, la banca, les telecomunicacions, el transport interprovincial. Obliga a elaborar plans d'accessibilitat, processos de retroalimentació i informes de progrés, i crea un organisme de normalització (Accessibility Standards Canada) i una comissionada d'accessibilitat amb capacitat d'inspecció i sanció. Per a les TIC, la referència tècnica del govern federal ha estat la Standard on Web Accessibility (WCAG 2.0 AA), en transició cap a un estàndard d'accessibilitat TIC basat en la CAN/ASC-EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova), adopció canadenca de la norma europea (comprova quina és vigent); Accessibility Standards Canada desenvolupa, a més, normes pròpies, en bona part alineades amb l'EN 301 549.

Ontàrio: AODA

L'Accessibility for Ontarians with Disabilities Act (AODA), de 2005, va ser pionera en fixar un objectiu (Ontàrio accessible el 2025) i desenvolupar normes obligatòries per àmbits. El seu reglament de normes integrades (IASR) exigeix que els llocs web públics i els continguts de les organitzacions del sector públic i de les organitzacions privades o sense ànim de lucre amb cinquanta empleats o més compleixin les WCAG 2.0 nivell AA, obligació plena des de l'1 de gener de 2021, amb l'excepció dels subtítols en directe (1.2.4) i l'audiodescripció enregistrada (1.2.5). Les organitzacions, a més, han de presentar informes de compliment periòdics i poden ser multades. Altres províncies (Manitoba, Nova Escòcia, la Colúmbia Britànica, el Quebec amb el seu estàndard per a llocs web) tenen legislació pròpia, cosa que obliga les empreses a fer un mapa província per província.

Austràlia

La Disability Discrimination Act 1992 (DDA) prohibeix la discriminació per discapacitat en l'accés a béns, serveis i instal·lacions, inclòs l'accés en línia, i és la base del cas Maguire v. Sydney Organising Committee for the Olympic Games (2000): Bruce Maguire, una persona cega, va denunciar que el lloc web dels Jocs de Sydney era inaccessible; la Comissió de Drets Humans i Igualtat d'Oportunitats va declarar la discriminació, va ordenar corregir el lloc i, davant de l'incompliment, va imposar una indemnització. Va ser la primera resolució rellevant del món que va aplicar una llei antidiscriminació a un lloc web i encara se cita pel seu raonament: el cost de fer accessible el lloc era modest i conegut, per tant no hi havia una dificultat injustificada. La Comissió Australiana de Drets Humans publica notes orientatives que remeten a les WCAG com a estàndard de referència per complir la DDA.

En el sector públic, Austràlia va adoptar el 2010 una estratègia nacional de transició perquè tots els llocs governamentals complissin les WCAG 2.0 AA a finals del 2014, i el Digital Service Standard del govern australià remet, en la seva edició més recent, a la versió més recent de les WCAG (avui la 2.2), amb el nivell AA com a referència habitual. Austràlia també és rellevant per la contractació: l'estàndard AS EN 301 549 adopta la norma europea com a norma australiana per a la compra pública de TIC.

Comparació

Resum

• Regne Unit: Equality Act 2010 amb deure anticipatori d'ajustos raonables per als serveis; PSBAR 2018 per al sector públic amb seguiment del GDS i estàndard WCAG 2.2 AA.
• Canadà: Accessible Canada Act (2019) per a l'àmbit federal, amb plans, informes i comissionada; AODA d'Ontàrio amb WCAG 2.0 AA obligatori des del 2021 per a organitzacions de cinquanta empleats o més; l'EN 301 549 adoptada com a norma nacional.
• Austràlia: DDA 1992, cas Maguire (2000) com a primer precedent mundial, Digital Service Standard amb WCAG AA i adopció de l'EN 301 549.
• Els tres models combinen antidiscriminació amb normes de sector públic; la referència tècnica convergeix en les WCAG i l'EN 301 549.
• Per operar en diversos països, cal aplicar l'estàndard més exigent (WCAG 2.2 AA) i documentar el mètode.