La Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat i l'Agenda 2030

Totes les normes d'aquest nivell, des del RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) fins a la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova), i les que estudiaràs en aquest curs, com l'ADA nord-americana o l'AODA d'Ontàrio, comparteixen un fonament comú: l'accessibilitat és una condició per a l'exercici de drets humans, no una cortesia ni una característica tècnica opcional. El text que ho estableix amb força de tractat és la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta lliçó explica què diu la Convenció sobre accessibilitat, com vincula Espanya i la Unió Europea, quin paper té el seu Comitè i com es connecta amb l'Agenda 2030. Conèixer-ho dona al professional un argument de fons que cap discussió sobre costos o prioritats no pot desactivar.

La Convenció: origen i naturalesa

La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (CDPD) va ser adoptada per l'Assemblea General de l'ONU el 13 de desembre de 2006 i va entrar en vigor el 3 de maig de 2008. És el primer tractat de drets humans del segle XXI i el primer que la Unió Europea va ratificar com a organització (el 2010, amb entrada en vigor per a la Unió el gener de 2011), cosa que la converteix en part integrant del dret de la Unió i en criteri d'interpretació de directives com la 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova) i la 2019/882 (PDF, s'obre en una finestra nova). Espanya va signar i ratificar la Convenció i el seu Protocol facultatiu, que són en vigor al nostre país des del 3 de maig de 2008, de manera que formen part de l'ordenament intern amb el rang que la Constitució reconeix als tractats internacionals.

La Convenció consolida el model social de la discapacitat: la discapacitat resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres de l'entorn i de les actituds; eliminar barreres és, per tant, una obligació de la societat i dels estats. Aquesta idea és l'arrel conceptual de l'accessibilitat universal i del disseny per a totes les persones que recull el RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova).

Què diu sobre accessibilitat

Diversos articles són directament rellevants per a l'accessibilitat digital:

• Article 2 (definicions): defineix la «comunicació» incloent-hi expressament la tecnologia de la informació i les comunicacions de fàcil accés, el «disseny universal» com el disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin fer servir totes les persones en la màxima mesura possible sense adaptació, i els «ajustos raonables» com les modificacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda.
• Article 4 (obligacions generals): compromet els estats a emprendre o promoure la recerca i el desenvolupament de béns, serveis i tecnologies de disseny universal, a promoure'n la disponibilitat i l'ús, i a promoure l'accés de les persones amb discapacitat a les noves tecnologies, incloses les de la informació i les comunicacions.
• Article 9 (accessibilitat): és l'article central. Obliga els estats a adoptar mesures per assegurar l'accés, en igualtat de condicions, a l'entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic. Entre les mesures, cita desenvolupar i supervisar normes mínimes d'accessibilitat, assegurar que les entitats privades que ofereixen serveis al públic tinguin en compte l'accessibilitat, promoure l'accés als nous sistemes i tecnologies de la informació, inclosa Internet, i promoure el disseny de TIC accessibles en una etapa primerenca perquè ho siguin al mínim cost.
• Article 21 (llibertat d'expressió i accés a la informació): obliga a facilitar la informació adreçada al públic en formats accessibles i amb tecnologies adequades, a acceptar l'ús de la llengua de signes, el braille i altres mitjans accessibles en les relacions oficials, i a encoratjar les entitats privades i els mitjans de comunicació a fer que la seva informació i els seus serveis siguin accessibles.

El Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que supervisa el tractat, va aprovar el 2014 l'Observació general núm. 2 sobre l'article 9, que aclareix dues coses importants per al nostre àmbit: que l'obligació d'accessibilitat és ex ante i incondicional (no depèn que una persona concreta la sol·liciti, a diferència de l'ajust raonable, que és individual i es pot limitar per càrrega desproporcionada), i que les TIC, inclosa Internet, formen part dels serveis oberts al públic als quals s'aplica.

La Convenció en l'ordenament espanyol

La ratificació va obligar Espanya a adaptar la seva legislació: la Llei 26/2011 d'adaptació normativa a la Convenció i, després, el Reial decret legislatiu 1/2013, que va refondre la legislació de discapacitat i va incorporar els conceptes d'accessibilitat universal, disseny per a totes les persones i ajustos raonables. Més recentment, la reforma de l'article 49 de la Constitució aprovada el 2024 va substituir el terme «disminuïts» per «persones amb discapacitat» i va encomanar als poders públics que promoguessin la seva plena autonomia i inclusió, amb especial atenció a les necessitats específiques, recollint l'esperit de la Convenció en el text constitucional. El RD 1112/2018 i la Llei 11/2023 citen la Convenció com a fonament, i els tribunals espanyols la fan servir com a criteri d'interpretació.

L'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible

L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, adoptada per l'ONU el 2015, no és un tractat vinculant, però orienta les polítiques públiques i la responsabilitat social de les empreses, i esmenta expressament les persones amb discapacitat en diversos objectius i metes:

• ODS 4 (educació de qualitat): accés igualitari a l'educació per a les persones amb discapacitat i instal·lacions educatives adaptades (metes 4.5 i 4.a). Les plataformes educatives accessibles en formen part.
• ODS 8 (treball decent): ocupació plena i productiva per a totes les persones, incloses les persones amb discapacitat (meta 8.5). Les eines de treball accessibles en són una condició necessària.
• ODS 10 (reducció de les desigualtats): inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de la seva discapacitat (meta 10.2).
• ODS 11 (ciutats sostenibles): transport i espais públics accessibles amb atenció a les persones amb discapacitat (metes 11.2 i 11.7); els serveis digitals de mobilitat hi entren.

Resum

• La Convenció de l'ONU (2006, en vigor des del 2008) és un tractat vinculant per a Espanya i per a la Unió Europea, i consolida el model social de la discapacitat.
• Els seus articles 2, 4, 9 i 21 obliguen a garantir l'accés a les TIC, promoure el disseny universal, exigir accessibilitat a les entitats privades que serveixen el públic i facilitar informació en formats accessibles.
• L'Observació general núm. 2 (2014) distingeix l'accessibilitat (general, prèvia, per a grups) de l'ajust raonable (individual, a petició, limitable).
• Espanya va adaptar la seva legislació (Llei 26/2011, RDL 1/2013) i va reformar l'article 49 de la Constitució el 2024.
• L'Agenda 2030 esmenta les persones amb discapacitat als ODS 4, 8, 10 i 11, cosa que permet vincular l'accessibilitat a l'estratègia de sostenibilitat.