Iberoamèrica, Àsia i altres regions

Per a moltes organitzacions espanyoles, el primer mercat exterior no són els Estats Units ni el Regne Unit, sinó Iberoamèrica: banca, assegurances, telecomunicacions, turisme, editorials i plataformes educatives amb clients a Mèxic, Colòmbia, l'Argentina, Xile o el Brasil. I cada vegada arriben més projectes des d'Àsia, on el Japó i l'Índia tenen marcs propis. Aquesta lliçó no pretén ser un catàleg exhaustiu, perquè la normativa d'aquests països canvia sovint, sinó donar-te un mapa fiable dels marcs principals, dels patrons que comparteixen i de les diferències que més afecten un projecte real.

El marc regional comú

Tots els països d'aquesta lliçó són part de la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat que vas estudiar al principi del curs, i el seu Comitè els avalua amb els mateixos criteris: l'article 9 i l'Observació general núm. 2 s'apliquen igual a Bogotà que a Madrid. A Amèrica, a més, la Convenció Interamericana per a l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra les Persones amb Discapacitat, adoptada el 1999 en el marc de l'Organització dels Estats Americans, reforça l'obligació d'eliminar barreres. A partir d'aquest fonament, cada país ha aprovat una llei general de discapacitat i, en molts casos, una norma tècnica per als llocs web de l'Estat.

Iberoamèrica: cinc marcs de referència

Brasil

La Llei Brasilera d'Inclusió (Llei 13.146/2015, també anomenada Estatut de la Persona amb Discapacitat) és una de les més ambicioses de la regió en l'àmbit digital: el seu article 63 fa obligatòria l'accessibilitat dels llocs web mantinguts per empreses amb seu o representació comercial al país i per òrgans de govern, per a ús de les persones amb discapacitat. És a dir, abasta expressament el sector privat. Per a l'administració, el govern federal manté el model eMAG (Model d'Accessibilitat en Govern Electrònic), basat en les WCAG. El Brasil reconeix, a més, la llengua de signes brasilera (Libras) com a mitjà legal de comunicació des del 2002.

Argentina

La Llei 26.653 (2010), d'accessibilitat de la informació a les pàgines web, obliga l'Estat nacional i les empreses privades concessionàries de serveis públics, contractistes de l'Estat o que reben subsidis o beneficis estatals a fer que els seus llocs respectin normes d'accessibilitat. La seva normativa de desplegament pren les WCAG com a referència tècnica.

Mèxic

La Llei General per a la Inclusió de les Persones amb Discapacitat (2011) estableix el dret d'accés a la informació i a les tecnologies de la informació i la comunicació, i la Llei Federal de Telecomunicacions i Radiodifusió (2014) inclou obligacions d'accessibilitat per als operadors i per als portals de l'administració. El marc tècnic és menys precís que l'europeu, cosa que fa que les WCAG funcionin com a estàndard de facto.

Colòmbia

La Llei Estatutària 1618 de 2013 garanteix l'exercici dels drets de les persones amb discapacitat, inclòs l'accés a les TIC. El Ministeri de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions va fixar en la seva Resolució 1519 de 2020 els estàndards de publicació i accessibilitat web per a les entitats obligades, amb un annex de directrius basat en les WCAG 2.1 nivell AA. Colòmbia compta, a més, amb la norma tècnica NTC 5854, la seva adaptació nacional de les WCAG.

Xile

La Llei 20.422 (2010), sobre igualtat d'oportunitats i inclusió social de les persones amb discapacitat, es completa amb una norma tècnica de 2015 per als llocs web dels òrgans de l'administració de l'Estat que remet a les WCAG.

Àsia-Pacífic i Pròxim Orient

• Japó: la norma JIS X 8341-3:2016, harmonitzada amb la ISO/IEC 40500 (WCAG 2.0), és la referència per al web. La llei per a l'eliminació de la discriminació per motius de discapacitat es va reformar perquè, des de l'abril de 2024, la provisió d'ajustos raonables sigui obligatòria també per a les empreses privades, no només per a l'administració.
• Índia: la Llei de Drets de les Persones amb Discapacitat de 2016 inclou obligacions d'accessibilitat de la informació i les TIC; les directrius per a llocs web del govern (GIGW) s'alineen amb les WCAG, i el país ha publicat una norma nacional de requisits d'accessibilitat TIC basada en l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova).
• Israel: el seu reglament d'adaptacions d'accessibilitat dels serveis (2013) obliga molts proveïdors de serveis, públics i privats, a fer que els seus llocs compleixin la norma israeliana SI 5568, basada en les WCAG 2.0 nivell AA. És un dels pocs marcs que fixa des de fa anys un estàndard tècnic per al sector privat.
• Nova Zelanda: el govern aplica als seus organismes un estàndard d'accessibilitat web basat en les WCAG en nivell AA.

El que més pesa en un projecte real

Amb els marcs a la mà, en un projecte concret solen decidir quatre factors:

1. Presència jurídica: tenir filial, seu o representació comercial al país (el cas brasiler) o contractar amb l'Estat (l'argentí) activa obligacions directes.
2. Tipus de client: si vens a l'administració, el plec citarà la norma tècnica nacional; si vens a consumidors, hi pesen la llei general, les normes de protecció del consumidor i la reputació.
3. Exigències dels clients multinacionals: moltes empreses globals apliquen la seva pròpia política de compres accessibles i demanen un ACR o un informe amb l'EN 301 549 a tots els seus proveïdors, siguin on siguin.
4. Vigilància real: en alguns països el control administratiu és feble i la via efectiva són les reclamacions de les associacions i els òrgans de defensa dels drets humans o del consumidor.

Resum

• Iberoamèrica comparteix la Convenció de l'ONU i la Convenció Interamericana de 1999; cada país té una llei general de discapacitat i, sovint, una norma tècnica basada en les WCAG.
• El Brasil obliga les empreses amb seu o representació al país (Llei 13.146/2015, art. 63); l'Argentina, les concessionàries, contractistes i subvencionades (Llei 26.653); Colòmbia fixa les WCAG 2.1 AA (Resolució 1519 de 2020).
• El Japó obliga les empreses a oferir ajustos raonables des del 2024; Israel exigeix un estàndard tècnic (SI 5568) a molts serveis privats; l'Índia alinea les seves normes amb les WCAG i l'EN 301 549.
• L'accessibilitat tècnica s'exporta amb una política WCAG 2.2 AA; la lingüística (llengua de signes del país, lectura fàcil validada localment) s'ha de refer.
• Verifica sempre la versió vigent de cada norma a la font oficial del país abans de comprometre't en un contracte.