Harmonització tècnica: WCAG, ISO/IEC 40500, EN 301 549 i WCAG2ICT

Cada país té la seva llei, però gairebé totes acaben remetent al mateix nucli tècnic: les WCAG. Aquesta convergència és una gran notícia per a qui treballa en diversos mercats, perquè permet fer servir un únic mètode d'avaluació; però amaga un parany: no totes les jurisdiccions exigeixen la mateixa versió ni el mateix abast. En aquesta lliçó veuràs com es relacionen les WCAG, la norma ISO/IEC 40500, l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova) i la nota WCAG2ICT, quina versió exigeix cada marc que estudiarem al curs i com construir un estàndard intern que els satisfaci tots alhora. És el llenguatge comú que necessites abans d'anar país per país.

Un nucli comú: les WCAG 2.x

Les WCAG les publica el W3C a través de la seva Iniciativa d'Accessibilitat Web (WAI). La versió 1.0 és de 1999; la 2.0, de desembre de 2008, va introduir els quatre principis i els criteris de conformitat comprovables que coneixes des del nivell 1; la 2.1 (juny de 2018) va afegir criteris per a dispositius mòbils, baixa visió i discapacitat cognitiva; i la 2.2 (octubre de 2023) va afegir nou criteris més, sis dels quals de nivell A o AA:

• 2.4.11 Focus no ocult (mínim), AA.
• 2.5.7 Moviments d'arrossegament, AA.
• 2.5.8 Mida de l'objectiu (mínim), AA.
• 3.2.6 Ajuda coherent, A.
• 3.3.7 Entrada redundant, A.
• 3.3.8 Autenticació accessible (mínim), AA.

A més, la 2.2 va declarar obsolet i va retirar el criteri 4.1.1 Processament, i el W3C va afegir a les versions 2.0 i 2.1 una nota que indica que, per al contingut en HTML o XML, aquest criteri s'ha de considerar sempre satisfet.

La propietat més útil de la família 2.x és la seva compatibilitat cap enrere: el contingut que compleix les WCAG 2.2 en un nivell compleix també les 2.1 i les 2.0 en aquest nivell, perquè cada versió conserva els criteris de l'anterior (amb l'excepció ja explicada del 4.1.1). Per això, quan una llei exigeix la 2.0 i una altra la 2.1, complir la 2.2 les resol totes dues.

ISO/IEC 40500: la versió «formal»

Alguns ordenaments només poden citar normes d'organismes de normalització formals. Per això les WCAG 2.0 es van aprovar com a norma internacional ISO/IEC 40500:2012, amb un contingut idèntic. El Japó, per exemple, hi va harmonitzar la seva norma nacional JIS X 8341-3:2016. El W3C ha impulsat que les versions posteriors segueixin el mateix camí; si un plec o una llei cita la ISO/IEC 40500, comprova quina edició cita, perquè determina quina versió de les WCAG s'exigeix.

L'EN 301 549: una norma europea exportada

Com vas estudiar al curs N5-C1, l'EN 301 549 va néixer d'un mandat de la Comissió Europea (M/376) als organismes europeus de normalització CEN, CENELEC i ETSI, i la seva primera versió és de 2014. Es va elaborar en coordinació amb el U.S. Access Board, que preparava alhora l'«actualització» de la Section 508; per això totes dues comparteixen estructura: requisits funcionals (capítol 4 de l'EN, capítol 3 de la 508), maquinari, programari, documentació i serveis de suport. La v3.2.1 (2021), norma harmonitzada vigent per al RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) (a través de la Decisió d'Execució (UE) 2021/1339) i referència tècnica pràctica per a la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) mentre no hi hagi una norma harmonitzada específica, incorpora les WCAG 2.1 nivell AA als seus capítols 9 (web), 10 (documents) i 11 (programari).

La seva influència ja és global: Austràlia la va adoptar com a AS EN 301 549 per a la compra pública de TIC, el Canadà l'ha adoptada com a norma nacional i altres països la fan servir com a base de les seves pròpies normes de requisits TIC. Un bon informe de conformitat amb l'EN 301 549 és, per tant, reutilitzable en moltes licitacions fora de la Unió.

WCAG2ICT: les WCAG fora del web

Les WCAG es van escriure per al contingut web, però les lleis també exigeixen documents, aplicacions d'escriptori, aplicacions mòbils i terminals. La nota del W3C WCAG2ICT explica com interpretar cada criteri en TIC no web: substitueix «pàgina web» per «document» o «programari», i «conjunt de pàgines web» per «conjunt de documents» o «conjunt de programari». L'EN 301 549 i la Section 508 es basen en aquesta interpretació per aplicar els criteris a documents i programari, i el W3C la va actualitzar el 2024 per cobrir les WCAG 2.2.

El desfasament de versions: qui exigeix què

Cada marc va fixar el seu estàndard en un moment diferent i no tots l'actualitzen igual. Alguns fan servir referències estàtiques (una versió concreta, per exemple «WCAG 2.0 AA») i només canvien mitjançant una reforma; d'altres apliquen referències dinàmiques o actualitzacions administratives (l'autoritat decideix passar a la versió nova, com va fer el Regne Unit amb la 2.2). La taula resumeix el que veuràs a les properes lliçons:

El desfasament té conseqüències pràctiques. Una auditoria feta amb les WCAG 2.0 no demostra la conformitat al Regne Unit; una feta amb la 2.2 sí que serveix a Ontàrio. I als contractes convé escriure la versió de manera explícita, perquè «complir les WCAG» sense més és ambigu.

L'estratègia del superconjunt

Per a una organització que opera en diversos països, la resposta tècnica més eficient és definir un estàndard intern únic que sigui el superconjunt de tots els aplicables:

1. WCAG 2.2 nivell AA com a base per a web, aplicacions i documents (amb WCAG2ICT per al que no és web). Satisfà les versions 2.0 i 2.1 que demanen altres normes.
2. Els requisits de l'EN 301 549 que no provenen de les WCAG i que siguin aplicables al producte: reproductors, comunicacions, documentació i suport, maquinari.
3. Les diferències locals que no són tècniques: idioma i llengua de signes de cada país, format de la declaració o de l'informe que exigeixi cada autoritat, canals de contacte i terminis de resposta.

Així s'avalua una sola vegada amb un mètode documentat (WCAG-EM (s'obre en una finestra nova), del nivell 4) i es «tradueix» el resultat a cada marc: una declaració conforme al model europeu, un ACR en edició INT per a clients nord-americans, un informe de compliment per a Ontàrio. Ho veuràs aplicat a la lliçó sobre estratègia de compliment i al cas pràctic final.

Resum

• Les WCAG 2.x són el nucli tècnic comú de gairebé tots els marcs; la 2.2 afegeix sis criteris de nivell A o AA respecte de la 2.1 i retira el 4.1.1.
• La compatibilitat cap enrere permet que complir les WCAG 2.2 AA satisfaci les normes que exigeixen la 2.0 o la 2.1 en nivell AA.
• La ISO/IEC 40500 és la via formal de les WCAG; l'EN 301 549 comparteix estructura amb la Section 508 i s'ha adoptat a Austràlia i el Canadà; WCAG2ICT aplica els criteris a documents i programari.
• Les jurisdiccions exigeixen versions diferents (2.0, 2.1 o 2.2) i algunes afegeixen requisits fora de les WCAG: escriu sempre la versió exacta als contractes i als plecs.
• L'estratègia eficient és un estàndard intern de superconjunt: WCAG 2.2 AA més els requisits aplicables de l'EN 301 549 més les diferències locals.