Litigis i jurisprudència: casos rellevants i lliçons

Les normes diuen el que cal fer; els litigis mostren què passa quan no es fa. Per a un responsable d'accessibilitat, un assessor jurídic o un auditor que actua com a perit, conèixer els casos rellevants aporta dues coses: arguments concrets per convèncer la direcció i una comprensió pràctica de quines conductes augmenten el risc i quines el redueixen. Aquesta lliçó repassa casos de diverses jurisdiccions, inclosa la realitat espanyola, i n'extreu lliçons aplicables.

Casos fundacionals

Maguire v. SOCOG (Austràlia, 2000)

El primer gran precedent. La Comissió de Drets Humans australiana va resoldre que el lloc web dels Jocs Olímpics de Sydney discriminava una persona cega (imatges sense text alternatiu, taules de resultats inaccessibles, navegació no operable) i va rebutjar l'al·legació de dificultat injustificada: el comitè organitzador havia rebut advertiments, el cost de corregir era conegut i limitat, i el benefici per al públic era clar. Lliçó: ignorar advertiments documentats i al·legar cost sense avaluar-lo agreuja la responsabilitat.

National Federation of the Blind v. Target (Estats Units, 2006-2008)

Una associació de persones cegues va demandar la cadena Target perquè el seu web de compres era inaccessible. El tribunal federal va admetre que l'ADA s'aplicava al web en la mesura que estava vinculat als establiments físics, va certificar l'acció col·lectiva i el cas va acabar amb un acord que va incloure una indemnització de sis milions de dòlars, la correcció del lloc i auditories periòdiques. Lliçó: les accions col·lectives converteixen un problema tècnic en un risc econòmic més gran, i els acords solen imposar obligacions de verificació continuada.

National Association of the Deaf v. Netflix (Estats Units, 2012)

Un tribunal federal va declarar que l'ADA s'aplica a un negoci exclusivament en línia (sense establiment físic) i que la manca de subtítols en el catàleg de vídeo a la carta era discriminació. L'acord posterior va obligar a subtitular tot el catàleg en un termini. Lliçó: els serveis purament digitals no queden fora de l'abast de les lleis antidiscriminació, i el multimèdia sense subtítols és un front de litigi tan clar com el lector de pantalla.

El litigi massiu als Estats Units

Robles v. Domino's Pizza (2016-2022)

Un usuari cec no va poder demanar una pizza al web i a l'aplicació de Domino's amb el seu lector de pantalla. L'empresa va al·legar que, sense una norma tècnica federal, exigir les WCAG vulnerava el dret a un procés degut. El Tribunal d'Apel·lacions del Novè Circuit va rebutjar aquest argument el 2019: l'ADA exigeix una comunicació efectiva i l'empresa coneixia des de feia anys la seva obligació; les WCAG poden servir com a mesura del remei. El Tribunal Suprem va declinar revisar el cas i el litigi va continuar fins a la resolució favorable al demandant i un acord. Lliçó: l'absència de norma tècnica no eximeix; «no sabíem quin estàndard calia aplicar» no és cap defensa quan l'estàndard de facto és conegut.

Gil v. Winn-Dixie (2017-2021)

Primer judici complet d'accessibilitat web als Estats Units: un tribunal de Florida va condemnar la cadena de supermercats per la inaccessibilitat del seu web, vinculat a serveis de la botiga (receptes, cupons). El 2021 el Tribunal d'Apel·lacions de l'Onzè Circuit va revocar la sentència amb una interpretació restrictiva del Títol III (el web no és un «lloc»), però aquesta decisió va ser anul·lada mesos després en quedar el cas sense objecte, de manera que no va deixar precedent. Lliçó: la interpretació judicial varia segons el circuit i la data; gestionar el risc recolzant-se en la jurisprudència més favorable és apostar, no gestionar.

Demandes en sèrie i «overlays»

Des del 2018 es presenten als Estats Units diversos milers de demandes l'any per accessibilitat web, moltes per despatxos especialitzats amb demandants recurrents, concentrades en el comerç electrònic, la restauració, l'hostaleria i la moda. Dues dades rellevants: una part creixent de les empreses demandades tenia instal·lat un overlay o giny d'accessibilitat, cosa que demostra que aquestes eines no eviten les demandes ni la inaccessibilitat; i el 2025 la Comissió Federal de Comerç va sancionar un proveïdor d'overlays per publicitat enganyosa en afirmar que el seu producte garantia la conformitat amb les WCAG. Lliçó: la conformitat s'aconsegueix en el codi, el contingut i el procés; la promesa d'una solució automàtica integral és un risc afegit.

Altres casos rellevants

• Jodhan v. Canadà (2010-2012): el Tribunal Federal canadenc va declarar que la inaccessibilitat dels llocs web del govern federal vulnerava el dret a la igualtat de la Carta de Drets i Llibertats i va ordenar corregir-los en un termini, decisió confirmada en apel·lació. Lliçó: per al sector públic, l'accessibilitat digital és una qüestió d'igualtat constitucional, no de bona administració.
• RNIB v. bmibaby (Regne Unit, 2012): l'organització britànica de persones cegues va iniciar accions contra una aerolínia de baix cost pel seu web de reserves inaccessible sota l'Equality Act; el cas es va resoldre amb el compromís de corregir el lloc.

La situació a Espanya

A Espanya la via principal no ha estat la judicial, sinó l'administrativa i la de reclamació: el mecanisme de comunicació i la reclamació del RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova), les denúncies davant les autoritats de la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova), l'Oficina d'Atenció a la Discapacitat i el sistema arbitral, a més de les queixes davant el Defensor del Poble i els defensors autonòmics, que han emès recomanacions sobre seus electròniques i serveis digitals inaccessibles. El règim sancionador del RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova) tipifica l'incompliment de les exigències d'accessibilitat i preveu multes graduades que en les infraccions molt greus són molt elevades, i les comunitats autònomes tenen lleis pròpies d'accessibilitat amb els seus règims sancionadors.

Lliçons per a la gestió del risc

1. Adopta un estàndard clar (WCAG 2.2 AA, EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova)) i documenta que el coneixes i l'apliques.
2. Avalua, planifica i corregeix amb dates; conserva les evidències de cada pas.
3. Respon les comunicacions de les persones usuàries de manera efectiva i ràpida: la majoria dels litigis comencen amb una queixa ignorada.
4. No confiïs en overlays ni en promeses de conformitat automàtica.
5. Ofereix alternatives accessibles mentre corregeixes, i digues-ho públicament a la declaració o a la informació d'accessibilitat.
6. Inclou l'accessibilitat en els contractes amb proveïdors, amb responsabilitat i verificació.

Resum

• Maguire (Austràlia, 2000), Target i Netflix (EUA) van establir que les lleis antidiscriminació s'apliquen a webs i serveis en línia, fins i tot sense establiment físic, i que el cost s'ha d'avaluar, no al·legar.
• Domino's (2019) va fixar que l'absència de norma tècnica no eximeix i que les WCAG serveixen com a mesura del remei; Winn-Dixie mostra la variabilitat judicial.
• El litigi massiu als EUA i la sanció a un proveïdor d'overlays el 2025 demostren que les solucions automàtiques no eliminen el risc.
• Jodhan (Canadà) i RNIB v. bmibaby (Regne Unit) mostren el paper de la igualtat constitucional i de les associacions.
• A Espanya la via és sobretot administrativa (reclamacions, denúncies, sancions); la millor defensa és avaluar, planificar, corregir, documentar i oferir alternatives.