Desmuntant el capacitisme i promovent la diversitat

Per què les persones sense discapacitat poden mostrar actituds negatives cap a la discapacitat i les persones amb discapacitat? El capacitisme és el prejudici i la discriminació adreçats a les persones amb discapacitat, sovint amb un desig condescendent de 'curar-les' i fer-les 'normals'. Aquest comportament fa que les persones amb discapacitat se sentin tractades com si fossin inferiors a les persones sense discapacitat, encara que no hi hagi cap intenció conscient per part de qui genera aquest sentiment.

Entre els factors que caracteritzen el capacitisme i hi contribueixen, hi ha:

·L'ansietat en trobades socials no estructurades, en què les persones sense discapacitat se senten incòmodes al voltant de persones amb discapacitat.

·Els condicionaments socials i culturals, així com les normes (per exemple, 'la gent coneguda, que s'assembla a mi, és bona').

·Les respostes habituals cap a les minories, de manera que les persones amb discapacitat són marginades com altres grups per raó de la seva raça, religió, ètnia o orientació sexual, entre d'altres.

·Els pensaments de por a la mort, que apareixen quan persones sense discapacitat es troben amb persones amb problemes de mobilitat, pèrdua de funcions físiques...

·Les actituds jeràrquiques cap a la discapacitat, segons les quals, de manera simplista però errònia, alguns tipus de discapacitat (per exemple, les físiques) es consideren més acceptables que d'altres (per exemple, les mentals o intel·lectuals).

·Les creences morals incorrectes i ofensives sobre la discapacitat, que, tot i que estan desfasades, encara es donen, de manera que una discapacitat s'interpreta com un càstig pels pecats o un judici sobre una persona o la seva família

·Diversos factors relacionats amb la discapacitat, com ara la gravetat, la visibilitat i la previsibilitat (per exemple, les discapacitats temporals es veuen de manera més favorable que les permanents).

Les persones que no tenen cap discapacitat poden expressar explícitament creences i sentiments favorables cap a la discapacitat i, alhora, tenir actituds automàtiques, no conscients i clarament negatives (implícites). No són conscients que aquestes actituds implícites afecten el seu comportament cap a les persones amb discapacitat i anul·len qualsevol positivitat lligada a les seves actituds explícites.

Què en penses, de la discapacitat? 

És natural que, quan veiem la llista de factors que caracteritzen el capacitisme, ens vinguin al cap comportaments d'algunes persones o, de vegades, de nosaltres mateixos. Però per saber si es tracta de capacitisme o no, t'hauràs de respondre aquestes preguntes:

T'has basat en una o diverses d'aquestes raons per pensar sobre la discapacitat i les persones amb discapacitat? 

Quina o quines creus que utilitzes o potser vas utilitzar en el passat? 

Per què ho vas fer? Pots assenyalar alguna experiència o font (per exemple, la televisió o la publicitat) que t'hagi portat a associar la discapacitat amb sentiments o pensaments negatius?

Seguiment

El capacitisme és comú i, per a la majoria de nosaltres, inevitable, tret que treballem per canviar la nostra manera de pensar, sentir i actuar envers les persones amb discapacitat. Escriu una llista de raons per les quals tu o altres persones podríeu tenir un pensament capacitista. Quan l'hagis feta, reflexiona un moment: Com pots canviar la teva manera de pensar la pròxima vegada que et trobis amb una persona amb discapacitat o amb alguna cosa que et recordi la discapacitat?

Els psicòlegs distingeixen entre pensament ràpid i pensament lent. Quan pensem de pressa, recorrem a dreceres, com els estereotips, per donar sentit a la nostra experiència. Aquests prejudicis ens estalvien temps i energia mental -podem pensar amb rapidesa i facilitat-, però correm el risc de treure conclusions falses sobre les persones i d'actuar de manera discriminatòria.

Una cognició més lenta i acurada ens obliga a fer servir el pensament crític per revisar les conclusions anteriors. Si anem més a poc a poc i qüestionem les nostres suposicions, o fins i tot les nostres conclusions sobre la discapacitat, podrem reduir la probabilitat de caure en un pensament capacitista.

Pren-te uns minuts per reflexionar sobre les raons per les quals has tingut un pensament capacitista en el passat. Com pots intentar evitar-ho en el futur? Quines opinions o creences alternatives (més lentes) pots identificar ara per contrarestar les conclusions anteriors (més ràpides) sobre la discapacitat?

Com et recordaràs a tu mateix que has de pensar amb més calma i atenció la pròxima vegada que et trobis amb alguna cosa o algú que et faci reflexionar sobre com et sents respecte a la discapacitat?

Pablo Alcaraz Pérez

Tècnic de màrqueting i responsable de contingut audiovisual a les xarxes socials per a una major difusió de la visibilitat d'ADDAW, tasques d'atenció al client, resolució i explicació dels projectes d'accessibilitat web.