Accessibilitat cognitiva: COGA (Making Content Usable) i patrons de disseny

Les persones amb discapacitat intel·lectual, dificultats d'aprenentatge, TDAH, autisme, afàsia, demència, dany cerebral o simplement amb fatiga, estrès o poca experiència digital constitueixen el grup més nombrós d'usuaris amb barreres cognitives, i el menys cobert per les WCAG. El grup de treball COGA (Cognitive and Learning Disabilities Accessibility Task Force) del W3C va publicar el 2021 la nota «Making Content Usable for People with Cognitive and Learning Disabilities», que recull en vuit objectius i desenes de patrons allò que la recerca amb usuaris demostra que funciona. Aquesta lliçó la resumeix i la connecta amb els criteris WCAG 2.2 que sí que són exigibles.

Per què no n'hi ha prou amb les WCAG

Les WCAG se centren en allò comprovable: una imatge té alt o no en té. La comprensió depèn del context, del llenguatge, de la memòria i de l'atenció, dimensions difícils de convertir en criteris d'èxit binaris. Per això molts criteris cognitius van quedar en el nivell AAA (3.1.3 Paraules inusuals, 3.1.5 Nivell de lectura, 2.2.3 Sense temps, 3.3.5 Ajuda) o es van formular de manera limitada. WCAG 2.2 va fer passos importants amb 3.2.6 Ajuda coherent, 3.3.7 Entrada redundant i 3.3.8 Autenticació accessible (mínim), tots de nivell A o AA i tots nascuts de la feina de COGA. «Making Content Usable» va més enllà: és una guia de bones pràctiques, no una norma, però cada vegada apareix més com a referència en plecs i polítiques internes.

Els vuit objectius

Patrons aplicats als processos habituals

Autenticació

És el mur número u. 3.3.8 Autenticació accessible (mínim) prohibeix exigir una «prova de funció cognitiva» (recordar una contrasenya, resoldre un trencaclosques, transcriure un codi) sense oferir alternativa o ajuda: s'ha de permetre enganxar la contrasenya i fer servir gestors de contrasenyes, i els CAPTCHA de transcriure caràcters necessiten alternativa (els de reconèixer objectes s'admeten com a excepció en 3.3.8, encara que no en 3.3.9, de nivell AAA). Els patrons COGA van més lluny: inici de sessió mitjançant un enllaç al correu, biometria, codis que es copien amb un toc, sessions que no caduquen sense avís i recuperació de l'accés senzilla. A la banca, un segon factor que obliga a llegir un SMS i teclejar sis dígits en 30 segons exclou moltes persones; l'alternativa és la notificació a l'app amb confirmació d'un toc.

Formularis i tràmits

3.3.7 Entrada redundant exigeix no demanar dues vegades la mateixa dada en un procés (o emplenar-la automàticament). Patrons addicionals: dividir en passos curts amb un indicador de progrés visible; etiquetes i ajudes permanents (no només placeholders); exemples de format al costat del camp; acceptar variants (NIF amb guió o sense); desar esborranys; resum final abans d'enviar; missatges d'error que diuen què ha passat i com arreglar-ho, en llenguatge planer, al costat del camp i al principi del formulari. Les seus electròniques espanyoles solen fallar aquí: formularis de 60 camps en una pantalla, codis d'expedient que cal recordar, sessions que caduquen als 10 minuts sense avís (2.2.1 Temps ajustable).

Ajuda coherent

3.2.6 Ajuda coherent (nivell A, nou a la 2.2) exigeix que, si hi ha mecanismes d'ajuda (telèfon, xat, correu, formulari de contacte, preguntes freqüents), apareguin en el mateix ordre relatiu a totes les pàgines d'un conjunt. COGA hi afegeix: que hi hagi sempre una via humana, que l'ajuda sigui accessible des del punt on sorgeix el dubte i que existeixi un glossari o una explicació per als termes tècnics.

Llenguatge, presentació i distraccions

Encara que 3.1.5 Nivell de lectura és AAA, el llenguatge clar (lliçó següent) és l'eina més potent i barata d'accessibilitat cognitiva. Pel que fa a la presentació: línies de 60-80 caràcters, interlineat d'1,5, paràgrafs curts, text alineat a l'esquerra, espai en blanc, encapçalaments freqüents i literals («Com demanar cita» millor que «Procediment»). I sense límit de temps llevat que sigui necessari (amb avís i ampliació: 2.2.1), sense contingut que es mou sol (2.2.2) i sense finestres emergents que interrompen la tasca.

Personalització i símbols

L'objectiu 8 connecta amb l'especificació WAI-Adapt del W3C, que permet anotar el contingut perquè un agent d'usuari el simplifiqui, hi afegeixi símbols o redueixi distraccions, i amb ajustos propis del lloc (mode de lectura, mida del text, pictogrames, versió en lectura fàcil). La personalització legítima no és un overlay que promet «fer accessible» el lloc amb un script, sinó funcions que l'equip dissenya, prova amb usuaris i manté.

Com avaluar l'accessibilitat cognitiva

Atès que no tot és verificable com un criteri WCAG, l'avaluació combina: la revisió amb una llista basada en els patrons COGA (el document inclou una checklist per objectiu), l'avaluació dels criteris WCAG relacionats (3.1.x, 3.2.x, 3.3.x, 2.2.x) i, sobretot, proves amb persones usuàries amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, idealment a través d'associacions (Plena inclusión, Autismo España, FEDACE, entre d'altres a Espanya). Un test amb cinc persones que fan tres tasques descobreix barreres cognitives que cap auditor no detecta per inspecció.

Resum

• «Making Content Usable» (COGA, W3C 2021) organitza en vuit objectius i patrons provats allò que les WCAG no arriben a exigir en comprensió, memòria, atenció i ajuda.
• WCAG 2.2 va incorporar 3.2.6 Ajuda coherent, 3.3.7 Entrada redundant i 3.3.8 Autenticació accessible, d'origen COGA i de nivell A/AA (encara no inclosos a l'EN 301 549 v3.2.1 (PDF, s'obre en una finestra nova), com vam veure a la lliçó anterior).
• Patrons clau: autenticació sense memòria ni transcripció, formularis per passos amb exemples i errors clars, ajuda humana sempre a mà, sense temps ni distraccions, llenguatge i presentació clars.
• La personalització (WAI-Adapt, ajustos propis del lloc) és un objectiu de disseny, no un overlay.
• S'avalua amb llistes de patrons, criteris WCAG relacionats i, sobretot, proves amb persones amb discapacitat cognitiva.