Lectura fàcil i llenguatge clar: metodologia, validació i pictogrames

«Llenguatge clar» i «lectura fàcil» es confonen sovint, però són coses diferents amb públics, normes i mètodes propis. El llenguatge clar busca que qualsevol persona entengui un text a la primera; la lectura fàcil és una adaptació específica per a persones amb dificultats de comprensió lectora (discapacitat intel·lectual, entre d'altres) que segueix regles estrictes i es valida amb elles. Aquesta lliçó explica la metodologia de totes dues, les normes espanyoles i internacionals, el paper dels pictogrames i com integrar la lectura fàcil en un lloc web o un tràmit.

Llenguatge clar: ISO 24495-1 i la pràctica espanyola

La norma ISO 24495-1:2023 «Llenguatge clar. Part 1: Principis i directrius» defineix el llenguatge clar com aquell la redacció, l'estructura i el disseny del qual són tan clars que els lectors a qui va adreçat poden trobar fàcilment el que necessiten, entendre-ho i fer-ho servir. Els seus quatre principis: rellevant (el lector obté el que necessita), localitzable (ho troba amb facilitat), comprensible (ho entén a la primera) i utilitzable (pot actuar amb aquesta informació). A Espanya, l'Administració General de l'Estat ha impulsat guies de llenguatge clar i la Red Panhispánica de Lenguaje Claro y Accesible (amb la RAE) en promou l'ús; algunes comunitats i ajuntaments l'han incorporat a les seves normes de comunicació.

Tècniques essencials: pensar en qui llegeix i què necessita fer; el que és important, al principi; frases de 15-20 paraules amb una idea; veu activa i subjecte explícit («L'ajuntament li enviarà la resolució», no «La resolució serà tramesa»); verbs en lloc de substantius abstractes («sol·licitar» en lloc de «procedir a la presentació de la sol·licitud»); paraules comunes i termes tècnics explicats la primera vegada; llistes per als passos; encapçalaments que responen preguntes. Es comprova amb lectors reals i, de manera orientativa, amb índexs de llegibilitat per a l'espanyol (Fernández Huerta, INFLESZ), que mesuren la longitud de les frases i les paraules, no la claredat real.

Lectura fàcil: UNE 153101 EX i UNE 153102 EX

La lectura fàcil és un mètode de redacció, disseny i validació que produeix textos comprensibles per a persones amb dificultats de comprensió lectora. A Espanya està normalitzada per la UNE 153101:2018 EX «Lectura Fácil. Pautas y recomendaciones para la elaboración de documentos» i la UNE 153102:2018 EX «Guía en lectura fácil para validadores de documentos», totes dues experimentals (EX). Segueixen els principis europeus d'Inclusion Europe («Informació per a tothom»), el logotip de lectura fàcil dels quals identifica els textos validats.

Pautes de redacció

• Una idea per frase; frases curtes, en ordre subjecte-verb-complement, sense subordinades complexes.
• Paraules senzilles i d'ús comú; si una paraula difícil és imprescindible, s'explica a la mateixa pàgina o en un glossari destacat.
• Evitar les negacions dobles, les metàfores, la ironia, les sigles sense explicar i els nombres complexos (els percentatges s'expliquen: «1 de cada 4 persones»).
• Parlar directament al lector («Vostè pot…», «Tu pots…» segons el registre acordat) i repetir la mateixa paraula per al mateix concepte.
• Exemples concrets per a les idees abstractes.
• No partir una frase entre dues línies ni una idea entre dues pàgines: cada línia acaba on la frase fa una pausa natural.

Pautes de disseny i maquetació

• Tipografia sense gràcies, mida mínima de 12 punts (14 recomanat), interlineat d'1,5, text alineat a l'esquerra sense justificar, sense cursives ni majúscules sostingudes.
• Marges amplis, molt d'espai en blanc, un bloc de text per pàgina, fons llis amb contrast alt.
• Imatges que donen suport al text, al costat del paràgraf a què es refereixen; una imatge per idea.
• Encapçalaments clars i navegació mínima; el logotip europeu només si el text s'ha validat.

Validació: el pas que no es pot saltar

La UNE 153102 EX descriu la validació: persones amb discapacitat intel·lectual o dificultats de comprensió, formades com a validadores, llegeixen el text adaptat en sessions guiades per una persona dinamitzadora, assenyalen el que no entenen i proposen canvis; el text es revisa i es torna a validar fins que el grup el comprèn. Sense validació, un text no és lectura fàcil: és, com a molt, un text senzill. A Espanya, Plena inclusión i les seves entitats federades, i cooperatives i empreses especialitzades (moltes amb validadors contractats), ofereixen serveis d'adaptació i validació. Els validadors fan una feina professional i han de ser remunerats.

Pictogrames i comunicació augmentativa

Els pictogrames són imatges esquemàtiques que representen conceptes i donen suport a la comprensió de persones amb discapacitat intel·lectual, autisme, afàsia o que no dominen l'idioma. El repositori de referència en espanyol és ARASAAC (Centro Aragonés para la Comunicación Aumentativa y Alternativa), amb milers de pictogrames d'ús lliure (llicència Creative Commons BY-NC-SA). Usos digitals: senyalitzar seccions (contacte, horari, cita), acompanyar els passos d'un tràmit, il·lustrar documents en lectura fàcil. Regles: un pictograma per concepte, coherència en tot el lloc, sempre amb text (el pictograma dona suport, no substitueix), alt amb el seu significat («Correu electrònic», no «pictograma d'un sobre») i mida suficient.

Integrar la lectura fàcil en un lloc web o un tràmit

1. Seleccionar què s'adapta: no tot el lloc, sinó el que afecta drets i decisions: què és l'organisme, com contactar-hi, com demanar cita, drets i obligacions, convocatòries clau, informació d'emergències, normes d'un servei, consentiments.
2. Fer-ho trobable: enllaç «Lectura fàcil» amb el logotip a la capçalera o al peu de totes les pàgines, al mateix lloc (3.2.6), i des de cada document adaptat a la seva versió completa i viceversa.
3. Publicar en HTML preferentment, amb la maquetació de lectura fàcil (línies curtes, imatges al costat del text), a més d'un PDF accessible si es descarrega.
4. Mantenir: quan canvia la informació, canvia la versió en lectura fàcil; indicar la data de l'adaptació i l'entitat validadora.
5. Combinar amb vídeo en llenguatge senzill, pictogrames i, si escau, LSE.

Marc legal

L'RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova) reconeix la lectura fàcil entre els mitjans de suport a la comunicació; la Llei 8/2021 obliga a adaptar les comunicacions i resolucions judicials a les persones amb discapacitat, i ja hi ha sentències en lectura fàcil; la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) exigeix informació comprensible sobre productes i serveis, i diverses comunitats autònomes tenen normes o plans propis. A les WCAG, la lectura fàcil és una tècnica per a 3.1.5 Nivell de lectura (AAA) i una via per a l'objectiu 3 de COGA.

Resum

• Llenguatge clar (ISO 24495-1:2023): rellevant, localitzable, comprensible i utilitzable; tècniques d'estructura, frase, vocabulari i disseny aplicables a qualsevol text.
• Lectura fàcil (UNE 153101 EX i 153102 EX): pautes estrictes de redacció i maquetació per a persones amb dificultats de comprensió, i validació obligatòria per persones d'aquest públic; el logotip europeu, només després de validar.
• Els pictogrames (ARASAAC) donen suport al text, no el substitueixen; coherents, amb un alt significatiu i mida suficient.
• Al web: adaptar el que afecta drets i tràmits, enllaç visible i constant, publicar en HTML, mantenir i combinar amb vídeo i LSE.
• Marc: RDL 1/2013, Llei 8/2021 (justícia), Llei 11/2023 i normes autonòmiques; a les WCAG, tècnica per a 3.1.5 i objectiu 3 de COGA.