El contingut de cada dia: persones, constants i obligacions

Una organització mitjana publica cada any unes quantes pàgines web noves, però milers de publicacions a les xarxes, correus, missatges, documents, presentacions i formularis. Aquest contingut quotidià el creen desenes de persones que no són de l'equip web, amb eines que permeten fer-lo accessible però no ho exigeixen, i gairebé sempre amb pressa. Aquesta lliçó posa el marc del curs: qui rep aquest contingut i com, quines constants d'accessibilitat s'apliquen en qualsevol canal i què diu la normativa sobre cadascun.

Un contingut, molts canals i moltes mans

Pensa en una convocatòria d'ajuts d'un ajuntament. La tècnica de comunicació la publica a Instagram i a X, el servei d'atenció l'envia pel canal de WhatsApp municipal, algú la inclou al butlletí mensual, les bases es redacten en Word i es pugen en PDF a la seu electrònica, la inscripció es fa amb un formulari i la regidoria l'explica en una reunió informativa per videotrucada. Set canals, sis persones diferents i n'hi ha prou amb una sola barrera perquè algú es quedi sense l'ajut.

Per això l'accessibilitat del contingut quotidià no es resol amb una auditoria del web. Es resol amb hàbits de qui crea cada peça, i amb unes poques plantilles ben fetes que aquestes persones reutilitzen.

Com rep la gent aquest contingut

Al nivell 1 vas veure les tecnologies de suport. Aquí interessa com es troben amb els canals quotidians, que es consumeixen sobretot al mòbil:

Persona o situació	Com hi accedeix	Què li trenca la comunicació
Persona cega	Lector de pantalla al mòbil (VoiceOver a l'iPhone, TalkBack a Android) i a l'ordinador (NVDA, JAWS)	Imatges sense alt, cartells amb tota la informació a dins, PDF escanejats, emojis en cadena, textos amb «fonts especials»
Baixa visió	Mida de lletra del sistema augmentada, ampliació, mode fosc, alt contrast	Text dins d'imatges que es pixela en ampliar, grisos clars, butlletins que no s'adapten a l'amplada
Persona sorda	Llegeix subtítols i text; pot preferir la llengua de signes	Vídeos sense subtítols, notes de veu sense transcripció, reunions sense subtítols
Dislèxia, discapacitat intel·lectual o poca familiaritat amb l'idioma	Lectura en veu alta, traductor automàtic, lectura pausada	Frases llargues, jerga, etiquetes il·legibles, majúscules sostingudes, terminis poc clars
Mobilitat reduïda	Teclat, control per veu, polsadors	Formularis que no funcionen amb teclat, enllaços diminuts, botons sense nom
Situacions temporals	Mòbil al sol, al tren sense so, amb mala connexió, en un rellotge intel·ligent	El mateix que a les anteriors: és la mateixa barrera en un altre context

Fixa't en l'última fila. Qui llegeix un correu amb les imatges bloquejades o mira un vídeo en silenci a l'autobús es troba exactament amb les mateixes barreres que una persona cega o sorda. Dissenyar per a la diversitat funcional millora la comunicació amb tot el públic.

Sis constants que viatgen a qualsevol canal

Cada plataforma té els seus botons i els seus límits, però les regles de fons són sempre les mateixes. Les veuràs aplicades canal per canal a la resta del curs:

1. Text real. La informació essencial va en text, no només en una imatge, un àudio o un vídeo. És la base de l'1.1.1 Contingut no textual i l'1.4.5 Imatges de text.
2. Estructura. Títols, llistes i taules fets amb l'eina, no amb l'aparença: una negreta grossa no és un títol, un guió no és una llista (1.3.1 Informació i relacions).
3. Alternatives. Alt a les imatges, subtítols als vídeos, transcripció als àudios (1.1.1 i pauta 1.2).
4. Llegibilitat i contrast. Lletra de mida suficient, contrast de 4,5:1 al text, res que depengui només del color (1.4.3 Contrast (mínim) i 1.4.1 Ús del color).
5. Llenguatge clar. El més important primer, frases curtes, sense jerga, sigles explicades; ho vas veure al primer curs del nivell.
6. Enllaços amb sentit. El text de l'enllaç diu on porta; res de «aquí» ni d'URL crues (2.4.4 Propòsit dels enllaços (en context)).

Infografia · Conceptes clau

Sis constants d'accessibilitat per a qualsevol canal

Valen igual a les xarxes, la missatgeria, el correu, els documents, les presentacions i els formularis.

• Text realL'essencial en text, no només en imatge, àudio o vídeo (1.1.1, 1.4.5)
• EstructuraTítols, llistes i taules amb l'eina, no amb l'aparença (1.3.1)
• AlternativesAlt a les imatges, subtítols als vídeos, transcripció als àudios
• LlegibilitatLletra suficient, contrast 4,5:1 i res només pel color (1.4.3, 1.4.1)
• Llenguatge clarEl més important primer, frases curtes, sigles explicades
• Enllaços amb sentitL'enllaç diu on porta: res de «aquí» ni URL crues (2.4.4)

Llegeix la infografia com a text

Sis targetes amb les constants d'accessibilitat que s'apliquen en qualsevol canal quotidià. Primera, text real: la informació essencial va en text, no només en una imatge, un àudio o un vídeo (1.1.1 i 1.4.5). Segona, estructura: títols, llistes i taules fets amb l'eina, no amb l'aparença (1.3.1). Tercera, alternatives: alt a les imatges, subtítols als vídeos i transcripció als àudios. Quarta, llegibilitat: lletra suficient, contrast de 4,5:1 i res només pel color (1.4.3 i 1.4.1). Cinquena, llenguatge clar: el més important primer, frases curtes i sigles explicades. Sisena, enllaços amb sentit: el text de l'enllaç diu on porta, sense «aquí» ni URL crues (2.4.4).

Què diu la normativa sobre aquests canals

Al curs de marc legal del nivell 1 vas veure les normes principals. Així s'apliquen al contingut quotidià:

• Sector públic: RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova), que transposa la Directiva (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova). Obliga els llocs web i les aplicacions mòbils del sector públic, i això inclou els documents que s'hi publiquen (bases, formularis, actes, memòries). En queden fora, entre altres excepcions, els documents ofimàtics publicats abans de setembre de 2018 que no siguin necessaris per a processos administratius actius, i el contingut de tercers que l'organisme ni finança ni controla. Les intranets i extranets també hi estan incloses, amb les seves pròpies dates.
• La norma tècnica: EN 301 549 v3.2.1 (PDF, s'obre en una finestra nova). El capítol 9 s'aplica al web i el capítol 10 als «documents no web» (Word, fulls de càlcul, presentacions, PDF descarregables), amb requisits equivalents als criteris A i AA de les WCAG 2.1 adaptats a documents. Els criteris nous de les WCAG 2.2 encara no són en aquesta versió de la norma, però convé aplicar-los.
• Sector privat: Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova), que transposa l'Acta Europea d'Accessibilitat (Directiva (UE) 2019/882 (PDF, s'obre en una finestra nova)) i s'aplica des del 28 de juny de 2025 a serveis com el comerç electrònic, la banca per a consumidors, els llibres electrònics o el transport de viatgers. La informació sobre el servei, i els documents i comunicacions que en formen part (per exemple, un bitllet electrònic o les condicions d'un compte), han de ser accessibles.
• Xarxes socials i missatgeria. La plataforma no és teva ni en pots canviar el codi, i hi ha debat sobre fins on arriben les obligacions en un perfil institucional. Però el contingut que publiques sí que el controles tu, i la Llei general de drets de les persones amb discapacitat (RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova)) prohibeix la discriminació en l'accés a la informació. La pràctica prudent és tractar-lo amb els mateixos criteris que el web i no deixar mai un canal de xarxes com a única via per a informació rellevant.

Qui fa què

En el contingut quotidià, l'accessibilitat es reparteix així:

• Qui crea el contingut és responsable del que escriu: text, alt, subtítols, estructura, enllaços, emojis, adjunts.
• Qui prepara les plantilles (butlletí, document corporatiu, presentació, formulari tipus) decideix colors, tipografies, estils i estructura: si la plantilla és accessible, cada peça neix gairebé accessible.
• Qui tria les eines (gestor de butlletins, plataforma de videotrucades, eina de formularis) ha de demanar que permetin alt, subtítols i navegació amb teclat. És una decisió de compra, i en el sector públic una qüestió de plecs que veuràs al nivell 5.

Resum

• El contingut quotidià el creen moltes persones en molts canals; la seva accessibilitat depèn d'hàbits i plantilles, no d'una auditoria del web.
• Les barreres que pateixen les persones amb discapacitat són les mateixes que troba qualsevol persona amb el mòbil al sol, sense so o amb les imatges bloquejades.
• Sis constants en qualsevol canal: text real, estructura, alternatives, llegibilitat i contrast, llenguatge clar i enllaços amb sentit.
• El RD 1112/2018 cobreix els documents publicats pel sector públic; la EN 301 549 (cap. 10) fixa els requisits dels documents; la Llei 11/2023 arriba a serveis privats com el comerç electrònic i la banca.
• A les xarxes i la missatgeria, tracta el contingut amb els mateixos criteris que el web i no facis servir mai un sol canal per a informació rellevant.