Publicar de manera accessible a les xarxes socials: alt, etiquetes, emojis i vídeos

Les xarxes socials són el canal on es publica més contingut i on menys control es té sobre la plataforma. No pots canviar el codi d'Instagram, però sí que decideixes què escrius, quines imatges puges i com les descrius. I aquestes decisions marquen la diferència entre una publicació que arriba a tothom i una altra que exclou una part de la teva audiència. Aquesta lliçó dona pautes concretes per al text, les imatges, les etiquetes, els emojis i els vídeos, amb les particularitats de cada plataforma.

Text alternatiu a cada plataforma

Gairebé totes les xarxes permeten afegir text alternatiu a les imatges, tot i que sovint l'amaguen. Si no l'escrius, algunes en generen un d'automàtic («Pot ser una imatge de 3 persones i text»), que sol ser inútil. On és:

Les regles de l'alt són les mateixes que al web: breu, concret, amb el text que hi hagi a la imatge, sense «imatge de». Amb una particularitat: a les xarxes, la imatge sol ser el missatge, així que gairebé mai no és decorativa. Si la imatge és una captura d'un text (un tuit, un titular, un cartell), l'alt o el mateix text de la publicació n'ha de contenir el text complet.

El text de la publicació

• El més important primer. Moltes xarxes trunquen el text amb «mostra'n més»; la frase inicial ha de ser suficient.
• Llenguatge clar, frases curtes, sense jerga. Tot el que s'ha vist al primer curs del nivell s'aplica aquí amb més motiu.
• Enllaços amb context: abans de l'enllaç, digues on porta («Programa complet del congrés: [enllaç]»). Els escurçadors amaguen la destinació; fes-los servir només si la plataforma ho exigeix.
• Sense text en «fonts especials» (𝐧𝐞𝐠𝐫𝐞𝐭𝐞𝐬, 𝓬𝓾𝓻𝓼𝓲𝓿𝓮𝓼 Unicode): el lector de pantalla les lletreja com a símbols matemàtics o les omet. Si la plataforma no té negreta real, no la simulis.
• Majúscules amb moderació: CRIDAR EN MAJÚSCULES és més difícil de llegir i alguns lectors ho lletregen com una sigla.

Etiquetes (hashtags)

Una etiqueta llarga en minúscules, com #diadelaccessibilitatweb, el sintetitzador la llegeix com una paraula inintel·ligible i també resulta difícil de desxifrar per a persones amb dislèxia. La solució és la majúscula inicial a cada paraula (de vegades anomenada CamelCase): #DiaDeLAccessibilitatWeb. El lector de pantalla separa les paraules i la vista també. Altres pautes:

• Etiquetes al final de la publicació, no intercalades a la frase, per no interrompre la lectura.
• Poques: tres o quatre de rellevants millor que quinze.
• Sense accents si la plataforma els trenca, però amb majúscules que delimitin les paraules.

Emojis

El lector de pantalla pronuncia el nom de cada emoji. «Nova convocatòria 🎉🎉🎉🚀🚀!» se sent com «Nova convocatòria, tub de confeti, tub de confeti, tub de confeti, coet, coet». Regles:

• Un o dos per publicació, al final de la frase.
• Mai repetits ni en substitució de paraules («T'esperem 📍 Múrcia» obliga a endevinar).
• Mai com a pics de llista ni com a separadors decoratius.
• Compte amb el significat: els emojis canvien d'aspecte entre plataformes i es poden llegir de manera diferent del que pretens.

Vídeos, directes i històries

• Subtítols oberts en tots els vídeos (ja vas veure per què al curs de multimèdia) i, on la plataforma ho permeti, pista de subtítols tancats: YouTube, LinkedIn, Facebook, X i Instagram (subtítols automàtics editables en alguns casos).
• Descripció del vídeo al text de la publicació: què es veu i què es diu, en dues o tres frases.
• Històries i reels: el text superposat en zona segura, amb fons contrastat, el temps suficient per llegir-lo; evita adhesius que tapin els subtítols.
• Directes: activa els subtítols automàtics si la plataforma els ofereix, modera el xat i publica després l'enregistrament amb subtítols corregits.
• GIF animats: comprova que no centellegen (2.3.1) i afegeix-hi alt si la plataforma ho permet.

Resum

• Afegeix alt a cada plataforma (X, Instagram, Facebook, LinkedIn, Mastodon, Bluesky); on no n'hi hagi, descriu al text de la publicació.
• La informació essencial va sempre al text, mai només a la imatge; el més important primer.
• Etiquetes amb majúscula inicial a cada paraula, al final i poques; sense fonts Unicode decoratives ni majúscules sostingudes.
• Emojis: un o dos, al final, sense substituir paraules ni fer de pics.
• Vídeos amb subtítols oberts i tancats quan es pugui, descripció al text i sense flaixos.