Addaw, anar a la pàgina d'inici Donar

Tècnica SMIL WCAG 2.2

SM1Afegir audiodescripció ampliada a un vídeo amb SMIL 1.0

Nom oficial al W3C: Afegir audiodescripció ampliada en SMIL 1.0

Versión en castellano

En poques paraules

De vegades les pauses del diàleg d'un vídeo no són suficients per descriure el que es veu. L'audiodescripció ampliada congela la imatge, reprodueix la descripció i després continua el vídeo. Aquesta tècnica ho aconsegueix amb SMIL 1.0, un llenguatge antic per sincronitzar vídeo i àudio.

Per què és important

Les persones cegues o amb baixa visió depenen de l'audiodescripció: una veu que explica el que passa d'important a la pantalla. En un vídeo amb molt de diàleg, com una xerrada tècnica, no queda espai per descriure gràfics, rètols o demostracions.

En posar en pausa el vídeo durant la descripció, no es perd ni la imatge ni el que es diu. Es relaciona amb els criteris 1.2.3, 1.2.5 i, sobretot, 1.2.7 (audiodescripció ampliada).

Com es fa

  1. Localitzeu els moments del vídeo en què cal descriure alguna cosa i no hi ha prou silenci.
  2. Enregistreu cada descripció en un fitxer d'àudio i anoteu-ne la durada.
  3. Al fitxer SMIL, dividiu el vídeo en fragments amb clip-begin i clip-end. Cada fragment va en un bloc par juntament amb el seu àudio.
  4. Doneu a cada fragment una durada (dur) igual a la del tros de vídeo més la de la seva descripció. Amb fill="freeze" l'últim fotograma es manté mentre sona la descripció.
  5. Oferiu una manera d'activar o desactivar la descripció ampliada, per exemple dos fitxers SMIL o dues versions del vídeo.
  6. Tingueu en compte que avui gairebé cap navegador no reprodueix SMIL. El més habitual és publicar una versió del vídeo amb la descripció ampliada ja muntada.

Com comprovar-ho

  1. Reproduïu la presentació SMIL amb un reproductor compatible.
  2. Comproveu que el vídeo es queda a l'últim fotograma mentre sona cada descripció i que després continua tot sol.
  3. Verifiqueu que les descripcions expliquen el que és important i no s'entén només amb l'àudio.
  4. Comproveu que hi ha la versió sense descripció ampliada o una manera de desactivar-la.
Veure el text complet del W3C (traducció al català)

Aquesta és una traducció no oficial al català de la tècnica SM1 de Techniques for WCAG 2.2, del W3C. Pot contenir errors. L'únic document oficial i normatiu és la versió original en anglès, publicada al lloc web del W3C.

Aplicabilitat

S'aplica sempre que hi hagi disponible un reproductor de SMIL 1.0

Descripció

El propòsit d'aquesta tècnica és permetre que hi hagi més audiodescripció de la que cap a les pauses del diàleg del material audiovisual.

Amb SMIL 1.0 no hi ha una manera senzilla de fer-ho, però es pot aconseguir dividint els fitxers d'àudio i de vídeo en una sèrie de fitxers que es reprodueixen de manera seqüencial. L'audiodescripció addicional es reprodueix aleshores mentre el programa audiovisual està congelat. Es congela l'últim fotograma del fitxer de vídeo perquè es mantingui a la pantalla mentre es reprodueix el fitxer d'àudio.

L'efecte és que el vídeo sembla reproduir-se de principi a fi, però es congela en determinats punts mentre es proporciona una audiodescripció més llarga. Després continua automàticament quan acaba l'audiodescripció.

Per activar i desactivar l'audiodescripció ampliada es podria utilitzar un script que alterni entre dos scripts SMIL, un amb les línies de l'audiodescripció ampliada i un altre sense. També es podria utilitzar un script per afegir o eliminar les línies de l'audiodescripció ampliada del fitxer SMIL, de manera que els fragments de vídeo simplement es reprodueixin de manera seqüencial.

Si no es disposa de scripts, es podrien proporcionar dues versions del vídeo, una amb audiodescripció ampliada i una altra sense.

Exemples

Vídeo en SMIL 1.0 amb audiodescripcions que posen en pausa el contingut principal en 4 punts per permetre una audiodescripció ampliada

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<smil xmlns:qt="http://www.apple.com/quicktime/resources/smilextensions"
 xmlns="https://www.w3.org/TR/REC-smil" qt:time-slider="true">
  <head>
    <layout>
      <root-layout background-color="black" height="266" width="320"/>
      <region id="videoregion" background-color="black" top="26" left="0"
       height="144" width="320"/>
    </layout>
  </head>
  <body>
    <par>
      <seq>
        <par>
          <video src="video.rm" region="videoregion" clip-begin="0s" clip-end="5.4"
           dur="8.7" fill="freeze" alt="videoalt"/>
           <audio src="no1.wav" begin="5.4" alt="audio alt"/>
        </par>
        <par>
          <video src="video.rm" region="videoregion" clip-begin="5.4" clip-end="24.1"
           dur="20.3" fill="freeze" alt="videoalt"/>
          <audio src="no2.wav" begin="18.7" alt="audio alt"/>
        </par>
        <par>
          <video src="video.rm" region="videoregion" clip-begin="24.1" clip-end="29.6"
           dur="7.7" fill="freeze" alt="videoalt"/>
          <audio src="no3.wav" begin="5.5" alt="audio alt"/>
        </par>
        <par>
          <video src="video.rm" region="videoregion" clip-begin="29.6" clip-end="34.5"
           dur="5.7" fill="freeze" alt="videoalt"/>
          <audio src="no4.wav" begin="4.9" alt="audio alt"/>
        </par>
        <par>
          <video src="video.rm" region="videoregion" clip-begin="77.4" alt="video alt"/>
        </par>
      </seq>
    </par>
  </body>
</smil>

El marcatge anterior està dividit en cinc segments par. En cadascun hi ha una etiqueta video i una etiqueta audio (l'últim par no té etiqueta <audio> de manera intencionada). La convenció amb les audiodescripcions ampliades és que el contingut principal es posa en pausa durant la descripció. La manera d'aconseguir-ho en SMIL 1.0 és establir un clip-begin i un clip-end, que determinen l'inici i el final del fragment de vídeo, i establir per al fragment una durada més gran que la definida per clip-begin i clip-end. El fill="freeze" manté l'últim fotograma del vídeo durant la descripció ampliada. L'etiqueta audio té un atribut begin el valor del qual és igual al valor de clip-end de l'etiqueta video anterior.

Per determinar els valors de clip-begin, clip-end i dur, localitzeu l'instant d'inici i de final de la part del vídeo que es descriu i esbrineu la durada total de l'audiodescripció ampliada. Els valors de clip-begin i clip-end es defineixen per si mateixos, però el valor de dur és la suma de la durada de la descripció ampliada i la del fragment definit per clip-begin i clip-end. En el primer par, el fragment de vídeo comença al segon 0, acaba al segon 5,4 i la descripció dura 3,3 segons, per la qual cosa el valor de dur és 5,4 s + 3,3 s = 8,7 s.

Proves

Procediment

  1. Reproduir el fitxer amb les audiodescripcions ampliades
  2. Reproduir el fitxer amb audiodescripció
  3. Comprovar si el vídeo es congela en determinats punts i es reprodueix l'audiodescripció ampliada

Resultats esperats

  • La comprovació núm. 3 és certa

Recursos

Com ho comprovem a ADDAW

En cada auditoria d'ADDAW revisem aquesta tècnica pàgina per pàgina i us lliurem els errors amb captures i la manera de corregir-los.

Sol·licitar una auditoria

Basat en la tècnica SM1 del W3C (WCAG 2.2). Explicació i exemples: ADDAW. Traducció no oficial del text del W3C © W3C, llicència de documents del W3C. Heu vist un error? Escriviu-nos.