Planificar la recerca inclusiva: preguntes, mètodes i moment

Abans de reclutar ningú cal saber què es vol aprendre i amb quin mètode s'aprèn millor. Moltes organitzacions que fan el pas de «fer alguna cosa amb usuaris» organitzen un test d'usabilitat al final del projecte perquè és l'únic que coneixen, i descobreixen barreres que ja no poden corregir. En aquesta lliçó aprendràs a convertir una necessitat de negoci en preguntes de recerca, a triar el mètode que respon a cada pregunta, a situar-lo en el cicle de vida del producte i a escriure un pla de recerca realista, amb el temps i el pressupost que exigeix treballar amb persones amb discapacitat.

Per què la conformitat no és suficient (i què no pot fer la recerca)

Ja saps de nivells anteriors que una auditoria segons WCAG-EM (s'obre en una finestra nova) comprova criteris de conformitat de les WCAG 2.2. Aquesta comprovació és imprescindible, però respon a una pregunta concreta: «compleix?». Hi ha altres preguntes que només responen les persones: «poden completar el tràmit?», «quant els costa?», «quines estratègies fan servir?», «confien en el resultat?». Un formulari pot complir el 3.3.2 Etiquetes o instruccions i continuar sent incomprensible; un flux pot complir el 2.4.3 Ordre del focus i exigir 200 pulsacions de tabulador.

La relació funciona també a l'inrevés. El mateix W3C, en la seva guia sobre implicar les persones usuàries en l'avaluació, recorda que la recerca amb usuaris no serveix per determinar la conformitat: vuit sessions no cobreixen totes les pàgines, estats i combinacions de tecnologies de suport. Recerca i auditoria són complementàries; cap no substitueix l'altra.

De la necessitat a les preguntes de recerca

Una bona recerca comença per preguntes, no per mètodes. Parteix de l'objectiu del projecte i formula de tres a cinc preguntes que, si es responen, permetin prendre decisions. Distingeix dues famílies:

• Preguntes generatives o de descobriment: què necessiten les persones, com resolen avui la tasca, quines barreres i estratègies de compensació troben. Es fan abans de dissenyar. Exemple: «Com demanen avui cita mèdica les persones usuàries de lector de pantalla i quins canals utilitzen quan el web falla?».
• Preguntes avaluatives: si una solució concreta funciona. Es fan sobre prototips o productes. Exemple: «Poden les persones usuàries de magnificació completar el nou formulari de cita sense ajuda en menys de cinc minuts?».

Les preguntes han de ser específiques (quina tasca, quin perfil), obertes a respostes que no esperes i connectades amb una decisió. «És accessible el nostre web?» no és una pregunta de recerca: és una pregunta d'auditoria, i a més massa àmplia.

El mapa de mètodes

Cada pregunta té un o dos mètodes que la responen millor. La infografia següent resumeix els vuit mètodes que veuràs al llarg del curs.

El moment en el cicle de vida

Com vas veure al curs «Accessibilitat en el cicle de vida del producte», com més aviat es detecta una barrera, més barat és corregir-la. Amb la recerca passa el mateix, però amb un matís: el que es decideix aviat no és només el detall tècnic, sinó què es construeix.

1. Descobriment: entrevistes, observació i diaris per entendre les persones abans de dissenyar. És on apareixen les necessitats que ningú de l'equip havia imaginat.
2. Disseny: codisseny i proves primerenques amb prototips navegables. Un prototip fet només d'imatges no es pot provar amb lector de pantalla; un prototip en HTML senzill, sí.
3. Construcció: tests moderats sobre versions intermèdies, en paral·lel a l'auditoria de components.
4. Producció: tests de validació després de les correccions, enquestes, estudis de diari i anàlisi de les comunicacions rebudes pel mecanisme de comunicació que exigeix el RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) o per atenció al client.

El pla de recerca

Un pla d'una o dues pàgines evita la improvisació i permet demanar pressupost amb arguments. Ha de contenir:

• Context i decisió: què es decidirà amb els resultats i qui ho decideix.
• Preguntes de recerca (3-5) i, per a cadascuna, el mètode triat.
• Perfils de participants per tecnologia de suport, experiència i context, com veuràs a la lliçó següent.
• Calendari: reclutar persones amb discapacitat porta més temps; compta amb tres o quatre setmanes des del primer contacte amb les associacions fins a la primera sessió.
• Pressupost: compensació, desplaçaments, intèrprets de llengua de signes, subtitulació en directe, versions en lectura fàcil, lloguer d'espais accessibles i hores de l'equip, que són més perquè les sessions són més llargues.
• Riscos ètics i de protecció de dades: dades de salut, enregistraments, temes sensibles, participants amb suports per a la presa de decisions. Revisió pel delegat de protecció de dades.
• Lliuraments i retorn: què rep cada audiència i què rebran les persones participants i les associacions.

Per aprofundir-hi, la guia del W3C Involving Users in Web Projects for Better, Easier Accessibility explica com implicar les persones usuàries en cada fase d'un projecte.

Resum

• L'auditoria respon «compleix?»; la recerca respon «funciona i per què?». Són complementàries i la recerca no determina la conformitat.
• Comença per 3-5 preguntes específiques, generatives o avaluatives, connectades amb una decisió, i tria el mètode després.
• Situa cada mètode en la seva fase: descobriment, disseny, construcció i producció; com més aviat, més capacitat de canviar l'essencial.
• Un pla d'una o dues pàgines recull decisió, preguntes, mètodes, perfils, calendari, pressupost, riscos ètics i retorn.