Tests d'usabilitat accessibles: tasques, moderació, remot i presencial

Un test d'usabilitat amb persones amb discapacitat segueix la mateixa lògica que qualsevol test: tasques realistes, observació sense interferir, anàlisi del que passa. Però exigeix decisions addicionals sobre la configuració tècnica, el ritme, la moderació i el format. Un test mal preparat mesura els problemes del mateix test (un lector de pantalla que no funciona a l'equip del laboratori, un moderador que «ajuda» massa) en lloc dels del producte. En aquesta lliçó aprendràs a dissenyar tasques, a preparar l'entorn, a moderar i a decidir entre remot i presencial.

Què s'avalua: el producte, no la persona

Repeteix-ho al principi de cada sessió: «no t'estem avaluant a tu, sinó el producte; si alguna cosa no funciona, l'error és nostre». Les persones amb discapacitat han viscut massa vegades l'experiència que se'ls atribueixi la barrera a elles («és que no el saps fer servir»). L'enquadrament correcte millora la qualitat de les dades: la persona explora amb més llibertat i verbalitza més.

Disseny de tasques

• Realistes i amb objectiu: «vols canviar l'adreça d'enviament de la teva última comanda» en lloc de «ves al menú del compte i prem a adreces». La tasca descriu un objectiu, no el camí.
• Prioritzades per risc: els processos crítics i els components que l'auditoria va assenyalar com a dubtosos van primer; si s'acaba el temps, el que és important ja s'ha observat.
• De quatre a sis tasques per hora amb lector de pantalla; les sessions amb tecnologies de suport solen requerir entre un 50 % i un 100 % més de temps que un test general. Planifica 60-90 minuts i no més.
• Criteri d'èxit definit per endavant per a cada tasca: èxit complet, èxit amb dificultat, fracàs, abandonament. I què compta com a «dificultat».
• Sense trucs ni carrerons sense sortida: si saps que una tasca és impossible per una barrera ja identificada, no la incloguis; frustra la persona i no aporta res de nou. Si vols observar com s'enfronta a la barrera, avisa que la pot abandonar quan vulgui.
• Formulació accessible: lliura les tasques en el format que la persona prefereixi (llegides pel moderador, en document accessible, en lectura fàcil, en llengua de signes).

Configuració tècnica: el seu equip, la seva configuració

La regla d'or: la persona utilitza el seu propi dispositiu amb la seva pròpia configuració de tecnologia de suport sempre que sigui possible. Un laboratori amb JAWS en anglès amb la configuració per defecte no s'assembla a l'entorn de ningú. Si el producte només és en un entorn de proves, dona-hi accés amb antelació o porta el producte al seu equip. Prepara:

• Comptes i dades de prova que funcionin de principi a fi, verificats amb la mateixa tecnologia de suport el dia anterior.
• Captura de la pantalla i de l'àudio del lector de pantalla (sortida pels altaveus, no pels auriculars, o captura de l'àudio del sistema); sense l'àudio del lector no podràs analitzar després.
• Captura del teclat o del gest si és possible (algunes eines mostren les tecles premudes); ajuda a entendre què va fer la persona.
• Per a magnificació: captura de la pantalla completa, no només de la finestra del navegador, per veure quina part és visible a cada moment.

Moderació

El moderador d'un test accessible necessita més disciplina que en un test general, perquè la temptació d'ajudar és més gran i perquè algunes tècniques habituals no serveixen:

• Pensar en veu alta amb matisos: demanar a una persona usuària de lector de pantalla que verbalitzi mentre escolta la síntesi de veu és demanar-li que faci dues coses alhora. Alterna: deixa que completi un pas i pregunta després («què acabes d'escoltar?, què esperaves?»). Amb persones amb discapacitat intel·lectual, utilitza preguntes concretes i curtes.
• Silenci productiu: espera. El que sembla un bloqueig sol ser una estratègia d'exploració (recórrer els encapçalaments, llistar els enllaços). Interrompre destrueix la dada.
• Ajuda graduada i registrada: si la persona porta un temps acordat sense avançar (per exemple, tres minuts), ofereix una pista mínima i anota-la; la tasca passa a «èxit amb ajuda».
• Comunicació accessible amb el participant: amb persones sordes signants, intèrpret professional i contacte visual amb la persona, no amb l'intèrpret; amb persones sordcegues, potser un guia intèrpret i descansos freqüents; amb persones amb baixa visió, verbalitza el que fas.
• Ritme i descansos: ofereix pauses; la fatiga amb lector de pantalla o magnificació és real.
• Dues persones: moderador i observador que pren notes amb marques de temps; el moderador no pot anotar i moderar bé alhora.

Remot o presencial

En remot, dedica deu minuts a l'inici a comprovar que la persona comparteix la pantalla amb àudio del sistema i que sents el seu lector de pantalla; fes una prova tècnica dies abans si és possible.

Plantilla de guió de test accessible

1. Benvinguda, enquadrament («avaluem el producte») i consentiment oral.
2. Comprovació tècnica: pantalla, àudio del lector, enregistrament, teclat o gestos.
3. Context: tecnologies de suport, versions, experiència, hàbits.
4. Tasques (4-6) amb objectiu, criteri d'èxit i temps de referència; preguntes després de cadascuna.
5. Protocol d'ajuda: quan, com, com s'anota.
6. Preguntes finals i escala de valoració.
7. Tancament i compensació.

Resum

• S'avalua el producte, no la persona; digues-ho explícitament i actua en conseqüència.
• Tasques realistes per objectiu, prioritzades per risc, 4-6 per hora, amb criteris d'èxit previs i sense carrerons sense sortida.
• La persona utilitza el seu propi equip i configuració; verifica l'entorn amb la mateixa tecnologia de suport el dia anterior i enregistra la pantalla i l'àudio del lector.
• Modera amb silenci, ajuda graduada i registrada, comunicació accessible i un observador; tria el remot per abast i realisme i el presencial per a dispositius físics i perfils que ho requereixin.