Pressupost, cas de negoci i retorn

Tard o d'hora, el responsable d'accessibilitat ha de demanar diners: per a auditories, formació, eines, proves amb persones usuàries, correccions o personal. I ho ha de justificar davant de qui decideix entre moltes peticions legítimes. Aquesta lliçó explica com estimar un pressupost d'accessibilitat realista, com construir un cas de negoci (business case) sòlid per a una administració o una empresa, i com parlar de retorn sense inventar xifres.

Què costa l'accessibilitat (i què costa no tenir-la)

El cost de l'accessibilitat depèn sobretot de quan s'incorpora. Incorporada des dels requisits i el disseny, el seu cost marginal és baix: una mica més de temps en disseny i desenvolupament, revisió en QA i formació. Incorporada al final, com a remediació d'un producte ja construït, el cost es multiplica: cal redissenyar components, reescriure codi, tornar a provar i, de vegades, canviar de proveïdor o de plataforma. L'experiència del sector coincideix que la remediació tardana és diverses vegades més cara que el disseny accessible des de l'inici, encara que la xifra exacta variï segons el projecte. L'argument pressupostari més potent és, per tant, el de la prevenció: invertir en capacitat (formació, processos, clàusules, sistema de disseny) per no pagar remediacions.

El cost de no tenir-la també es pot estimar: sancions i costos jurídics, correccions urgents a preu d'urgència, reputació, pèrdua de clients o de ciutadans que no completen tràmits en línia i van al canal presencial (més car), exclusió de licitacions i, en el sector privat, incompliment de la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) des del juny de 2025.

Estructura d'un pressupost d'accessibilitat

Un pressupost plurianual (tres anys és un horitzó raonable) sol incloure aquestes partides:

En el sector públic, part d'aquest pressupost es trasllada als contractes: l'accessibilitat del portal la paga el contracte del portal, no una partida a part; la partida pròpia cobreix capacitat, verificació i el que no és en cap contracte (documents dels departaments, formació, proves amb usuaris).

El cas de negoci

Un cas de negoci és un document breu que respon quatre preguntes: què proposem, què aconseguim, què costa i què passa si no ho fem. Per a l'accessibilitat, els arguments s'agrupen en quatre famílies, que la WAI del W3C resumeix en el seu document sobre el cas de negoci de l'accessibilitat digital:

1. Compliment i risc: RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) i seguiment de l'Observatori, Llei 11/2023, LCSP, RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova); reclamacions i sancions; exclusió de licitacions; litigis en mercats internacionals si l'organització opera fora. Quantifica-ho amb el que hi hagi: queixes rebudes, resultats del seguiment, contractes en risc.
2. Abast i mercat: a Espanya més de quatre milions de persones declaren alguna discapacitat segons l'enquesta de l'INE de 2020, i la població de més de 65 anys supera el 20 %; a això s'hi sumen situacions temporals i contextuals. En el sector públic, cada tràmit que una persona no pot completar en línia acaba en una oficina o en un telèfon, amb un cost més alt. En el privat, és quota de mercat i fidelitat.
3. Qualitat i innovació: l'accessibilitat obliga a codi semàntic, disseny clar i proves rigoroses; millora el rendiment, el posicionament en cercadors, la compatibilitat amb dispositius i la usabilitat general. Els equips que treballen amb accessibilitat produeixen menys defectes.
4. Reputació i valors: imatge institucional, compliment de la Convenció de l'ONU, compromisos de responsabilitat social, atracció de talent.

L'estructura del document: resum executiu (mitja pàgina), situació actual amb dades (resultat de l'autoavaluació de maduresa i de les auditories), proposta (pla a tres anys amb fites), pressupost per partida i any, beneficis esperats per família amb els indicadors que els mesuraran, riscos de no actuar i decisió que se sol·licita. Adreçat a qui decideix, en el seu llenguatge: risc, cost, servei, reputació.

Parlar de retorn amb honestedat

El retorn de l'accessibilitat és real però difícil d'aïllar, i les xifres espectaculars que circulen solen no tenir base. És preferible un enfocament prudent:

• Costos evitats: remediacions que no caldrà pagar, sancions i reclamacions evitades, tràmits presencials desviats al canal en línia (cost unitari de l'atenció presencial davant de l'electrònica, que moltes administracions tenen calculat).
• Ingressos o ús incrementat: taxa de conversió del procés de compra o del tràmit abans i després de corregir les barreres; abandonament en els passos crítics.
• Eficiència: temps de desenvolupament estalviat en reutilitzar components accessibles del sistema de disseny; reducció d'incidències en producció.
• Indicadors intermedis: quan no hi ha xifra econòmica, fes servir els KPI del quadre de comandament com a evidència de progrés.

Resum

• El cost de l'accessibilitat depèn de quan s'incorpora: la prevenció és barata, la remediació tardana és cara; invertir en capacitat redueix la remediació any rere any.
• Un pressupost plurianual inclou personal, diagnòstic, formació, eines, proves amb persones usuàries, remediació, auditoria externa i contingència; en el sector públic, l'accessibilitat de cada producte la paga el seu contracte.
• El cas de negoci combina compliment i risc, abast i mercat, qualitat i innovació, i reputació, amb dades pròpies i una proposta a tres anys.
• El retorn s'expressa amb costos evitats, conversió, eficiència i indicadors intermedis, sense xifres espectaculars sense font.
• El document s'adreça a qui decideix, en el seu llenguatge, i acaba amb la decisió que se sol·licita.