El model de maduresa d'accessibilitat del W3C: dimensions i etapes

Moltes organitzacions viuen l'accessibilitat com una successió d'ensurts: una auditoria amb mals resultats, una reclamació, un seguiment de l'Observatori, un sprint de correccions i, mesos després, tornar a començar. La causa no és tècnica, sinó organitzativa: l'accessibilitat no està integrada en la manera com l'organització decideix, compra, dissenya, desenvolupa, forma i comunica. Per diagnosticar i planificar aquesta integració hi ha els models de maduresa, i el més rellevant avui és el W3C Accessibility Maturity Model, publicat per la Iniciativa d'Accessibilitat Web (WAI) del W3C com a nota de grup.

Què és un model de maduresa i per a què serveix

Un model de maduresa descriu, per a un conjunt de dimensions de l'activitat d'una organització, una escala d'etapes que van des de l'absència de pràctica fins a la pràctica optimitzada i mesurada. No avalua un producte (això ho fan les WCAG i l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova)), sinó la capacitat de l'organització per produir i mantenir productes accessibles de manera sistemàtica. La seva utilitat és triple: ofereix una fotografia honesta del punt de partida, permet fixar objectius per dimensió i dona un llenguatge comú per parlar amb la direcció, que entén millor «passar de l'etapa 1 a l'etapa 3 en contractació» que «corregir 240 fallades de l'1.3.1».

El model del W3C es va dissenyar perquè es pogués aplicar a qualsevol organització (administracions, empreses, universitats, ONG) i de qualsevol mida, i per complementar, no substituir, les normes tècniques. És coherent amb normes com la ISO/IEC 30071-1 (codi de pràctiques per a l'accessibilitat digital a les organitzacions) i s'inspira en models de maduresa de la indústria.

Les set dimensions

El model organitza l'activitat de l'organització en set dimensions de competència (proficiency dimensions). Per a cadascuna defineix què vol dir ser madur i una sèrie de punts d'evidència (proof points) que permeten comprovar l'etapa assolida:

1. Comunicacions: com comunica l'organització el seu compromís i les seves pràctiques d'accessibilitat, interna i externament, inclosa l'accessibilitat de la mateixa comunicació (web corporatiu, xarxes, documents, esdeveniments) i l'existència d'un canal de contacte sobre accessibilitat.
2. Coneixement i habilitats: formació i competències del personal segons el seu rol, plans de capacitació, recursos de referència i avaluació de la formació.
3. Suport: els serveis interns i externs que sostenen l'accessibilitat: suport a empleats amb discapacitat, ajustos raonables, atenció al client accessible, documentació d'ajuda i canals d'assistència.
4. Cicle de vida del desenvolupament de les TIC: integració de l'accessibilitat en els requisits, el disseny, el desenvolupament, les proves, el desplegament i el manteniment de productes i serveis digitals, inclosos els criteris d'acceptació i la definició de «fet».
5. Personal: contractació, incorporació i desenvolupament de persones, inclosa la contractació de persones amb discapacitat, l'accessibilitat dels processos de selecció i la inclusió de responsabilitats d'accessibilitat en les descripcions de lloc de treball.
6. Contractació (procurement): inclusió de requisits d'accessibilitat en la compra de productes i serveis, avaluació de proveïdors, verificació del que s'ha lliurat i gestió de les excepcions.
7. Cultura: fins a quin punt l'accessibilitat forma part dels valors, l'estratègia i les decisions quotidianes, amb patrocini de la direcció, participació de persones amb discapacitat i reconeixement de la feina ben feta.

La llista no és casual: la dimensió de contractació correspon directament al que s'ha vist al curs de contractació pública accessible d'aquest nivell, la de cicle de vida al que apliques des dels nivells de disseny, desenvolupament i auditoria, i les de comunicacions i suport connecten amb les obligacions del RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) (declaració, mecanisme de comunicació) i de la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) (informació sobre l'accessibilitat del servei, serveis de suport accessibles).

Les quatre etapes

Cada dimensió s'avalua en una escala de quatre etapes de maduresa:

Una organització poques vegades és a la mateixa etapa en totes les dimensions. És freqüent veure equips de desenvolupament en integració i una contractació inactiva, o una cultura molt compromesa amb un cicle de vida sense processos. El valor del model és precisament fer visible aquest desequilibri.

Com fer l'autoavaluació

1. Formar un grup avaluador transversal (direcció, TI, compres, recursos humans, comunicació, atenció ciutadana o al client) i, si és possible, incloure-hi persones amb discapacitat de l'organització o d'associacions.
2. Recórrer cada dimensió amb els seus punts d'evidència i recollir proves documentals: política, plecs recents, actes, plans de formació, informes d'auditoria, registres de queixes.
3. Assignar una etapa per dimensió de manera conservadora: si una pràctica no està documentada i no s'aplica de manera consistent, no és «integració».
4. Prioritzar dues o tres dimensions per al període següent, triant les que desbloquegen altres dimensions: la contractació i el cicle de vida solen ser les palanques amb més efecte.
5. Fixar objectius per dimensió (passar de llançament a integració en contractació en dotze mesos) amb les evidències que ho demostraran.
6. Repetir-la anualment i comunicar-ne els resultats.

Resum

• El W3C Accessibility Maturity Model avalua la capacitat d'una organització per produir i mantenir l'accessibilitat, no la conformitat d'un producte.
• Té set dimensions: comunicacions, coneixement i habilitats, suport, cicle de vida del desenvolupament, personal, contractació i cultura, cadascuna amb punts d'evidència.
• Cada dimensió se situa en una de quatre etapes: inactiva, llançament, integració i optimització.
• L'autoavaluació ha de ser transversal, documentada i conservadora, i repetir-se cada any.
• La contractació i el cicle de vida solen ser les dimensions palanca que arrosseguen la resta.