Àmbit subjectiu i objectiu, exclusions i càrrega desproporcionada

La primera pregunta que ha de respondre qualsevol responsable públic, proveïdor o auditor és si un web o una app concrets estan dins del Reial decret 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova), de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic. La resposta té dues parts: qui hi està obligat (àmbit subjectiu) i quins continguts i aplicacions queden coberts o exclosos (àmbit objectiu). A això s'hi afegeix una vàlvula d'escapament molt regulada, la càrrega desproporcionada, que convé entendre bé per no abusar-ne ni ignorar-la.

El marc europeu: la Directiva (UE) 2016/2102

La Directiva (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova), del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d'octubre de 2016, harmonitza a la Unió els requisits d'accessibilitat dels llocs web i aplicacions mòbils dels organismes del sector públic. Es basa en tres idees: un estàndard tècnic comú (la norma harmonitzada EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova), que remet a les WCAG), una transparència obligatòria (la declaració d'accessibilitat) i un sistema de seguiment i presentació d'informes per part de cada estat membre. Els seus terminis (llocs nous des del 23 de setembre de 2019, llocs existents des del 23 de setembre de 2020 i aplicacions mòbils des del 23 de juny de 2021) ja han vençut: no hi ha període transitori.

La Directiva és de mínims: els estats poden ampliar-ne l'àmbit o endurir-ne les obligacions. Espanya ho va fer en diversos punts, de manera que el text de referència per treballar a Espanya és el RD 1112/2018 i no la Directiva.

Àmbit subjectiu: qui hi està obligat

El RD 1112/2018 obliga les entitats del sector públic en el sentit de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic: Administració General de l'Estat, comunitats autònomes, entitats locals, organismes públics, universitats públiques, entitats de dret públic, consorcis, fundacions del sector públic i societats mercantils públiques. L'article 2 hi inclou, a més, l'Administració de Justícia i les associacions constituïdes per les administracions. I la disposició addicional primera obliga les administracions a exigir els requisits d'accessibilitat dels articles 5 i 6 a determinats llocs i apps privats: els que reben finançament públic per al seu disseny o manteniment, els vinculats a serveis públics gestionats per concessió o per una altra via contractual (educatius, sanitaris, culturals, esportius, socials…) i els de centres privats educatius, de formació i universitaris sostinguts totalment o parcialment amb fons públics. És un àmbit més ampli que el de la Directiva, que permetia excloure els centres escolars i les llars d'infants llevat de les seves funcions administratives essencials.

La Directiva exclou els organismes de radiodifusió de servei públic i les organitzacions no governamentals que no presten serveis essencials per al públic ni serveis adreçats específicament a persones amb discapacitat. El RD exclou els continguts multimèdia de base temporal dels prestadors del servei públic de radiodifusió (article 3.3), no els seus tràmits administratius; les ONG privades no formen part del sector públic i només en queden afectades si encaixen en la disposició addicional primera.

Àmbit objectiu: què hi està cobert i què no

El RD cobreix els llocs web (incloses intranets i extranets) i les aplicacions per a dispositius mòbils de les entitats obligades, amb els seus continguts: text, documents descarregables, formularis, multimèdia i processos d'interacció. Les exclusions objectives reprodueixen les de la Directiva, amb les dates de referència nacionals:

Una lectura correcta d'aquestes exclusions és restrictiva. Un PDF del 2017 amb el reglament d'una taxa que continua vigent és necessari per a un procés administratiu actiu: no està exclòs. Un vídeo d'una sessió plenària emès en directe està exclòs mentre s'emet, però si es publica al canal de vídeo de l'ajuntament deixa de ser «directe». I el contingut de tercers només en queda fora quan l'entitat no en té el control; un reproductor, un visor o un giny que l'entitat decideix integrar està sota el seu control, en el sentit que pot exigir-ne alternatives o substituir-lo.

La càrrega desproporcionada

El RD, seguint la Directiva, permet que una entitat no apliqui determinats requisits a determinats continguts quan fer-ho suposi una càrrega desproporcionada. No és una exempció general ni un permís per ajornar: és una decisió motivada, contingut per contingut, basada en una avaluació prèvia que ha de tenir en compte:

• la mida, els recursos i la naturalesa de l'entitat;
• el cost estimat de complir davant del benefici per a les persones amb discapacitat, considerant la freqüència i la durada de l'ús del lloc o l'app.

La Directiva aclareix, en els seus considerants, que no són motius legítims la manca de prioritat, de temps o de coneixements. Tampoc no ho és, en general, el cost de corregir una cosa que es va fer malament en un desenvolupament recent. La càrrega desproporcionada ha de figurar a la declaració d'accessibilitat, a l'apartat de contingut no accessible, amb l'explicació de quins requisits no es compleixen i per què, i s'ha d'oferir una alternativa accessible quan sigui possible. I és revisable: el RD exigeix revisar l'avaluació almenys un cop l'any, i també quan canvien les circumstàncies (nou contracte, migració de plataforma). A la lliçó 5 veuràs com fer i documentar aquesta avaluació pas a pas.

Un mètode per decidir si s'aplica el RD

1. L'entitat és a l'article 2 del RD (sector públic) o a la disposició addicional primera (finançament públic, concessió d'un servei públic, centre educatiu sostingut amb fons públics)? Si és així, li són exigibles els requisits.
2. El contingut forma part d'un lloc web, intranet, extranet o app d'aquesta entitat? Si en forma part, és dins de l'àmbit objectiu.
3. Encaixa exactament en alguna exclusió, amb les seves dates i condicions? Documenta quina.
4. S'invoca càrrega desproporcionada? Exigeix l'avaluació escrita i l'alternativa.
5. Reflecteix el resultat a la declaració d'accessibilitat.

Resum

• La Directiva (UE) 2016/2102 fixa l'estàndard comú (EN 301 549), la declaració d'accessibilitat i el seguiment; els seus terminis han vençut.
• El RD 1112/2018 obliga tot el sector públic i, per la seva disposició addicional primera, els seus requisits s'exigeixen també a llocs i apps amb finançament públic, a serveis públics gestionats per concessió i a centres educatius sostinguts amb fons públics.
• Les exclusions objectives (ofimàtica anterior al 20/09/2018, multimèdia pregravat anterior al 20/09/2018, directes, mapes, tercers, patrimoni, intranets antigues, arxius) són per contingut i amb condicions.
• La càrrega desproporcionada exigeix avaluació prèvia, justificació a la declaració i alternativa; la manca de temps, prioritat o coneixements no la justifiquen.
• Documenta sempre la decisió d'aplicabilitat i exclusions.