La línia de base de compatibilitat: triar i documentar navegadors i tecnologies de suport

En la lliçó anterior vas veure que una tècnica només serveix per complir un criteri si és compatible amb l'accessibilitat (accessibility supported), i que les WCAG deixen obert amb quines tecnologies de suport es comprova. WCAG-EM (s'obre en una finestra nova) tanca aquest buit en el subpas 1.c: la línia de base de compatibilitat. És una decisió tècnica amb conseqüències directes en el veredicte, en l'esforç i en la credibilitat de l'informe. Aquesta lliçó explica com triar-la, com fer-la servir durant l'avaluació i com documentar-la perquè una altra persona pugui repetir les teves proves.

Què és exactament la línia de base

La línia de base és la llista de combinacions de sistema operatiu, navegador i tecnologia de suport que l'equip auditor i el client accepten com a referència per decidir si una tècnica «funciona». No pretén recollir tot el que existeix al mercat, sinó un conjunt mínim raonable que representi qui farà servir el lloc. El més assenyat és acordar-la amb el propietari del lloc en la fase d'abast i, quan el públic és ampli, recolzar-la en dades sobre l'ús real de tecnologies de suport.

Té tres conseqüències pràctiques:

• Veredicte: si una tècnica falla en una combinació de la línia de base, no es pot fer servir per satisfer el criteri dins d'aquest abast.
• Esforç: cada combinació afegida multiplica les proves dels criteris que depenen de la tecnologia de suport.
• Comparabilitat: dues auditories del mateix lloc amb línies de base diferents poden arribar, legítimament, a conclusions diferents. Per això la línia de base figura sempre a l'informe.

Com triar les combinacions

Parteix de quatre preguntes:

1. Qui farà servir el lloc? Una seu electrònica o una botiga en línia donen servei al públic general: cal cobrir Windows, macOS, iOS i Android. Una intranet feta servir només en llocs de treball corporatius homogenis es pot limitar a la configuració estàndard de l'organització, sempre que es digui expressament.
2. Quines tecnologies de suport fan servir aquestes persones? Les enquestes periòdiques de WebAIM a persones usuàries de lectors de pantalla mostren, edició rere edició, que JAWS i NVDA dominen a l'ordinador amb Windows i que VoiceOver a l'iPhone és el més utilitzat al mòbil, seguit de TalkBack a Android. Si el client té dades pròpies (consultes al seu servei d'atenció, associacions amb què col·labora), fes-les servir.
3. Amb quin navegador es combina cadascuna? Cada lector es prova amb els navegadors amb què més es fa servir i per als quals està pensat: NVDA amb Chrome i Firefox, JAWS amb Chrome o Edge, VoiceOver amb Safari, TalkBack amb Chrome.
4. Quines altres tecnologies de suport importen? El lector de pantalla no és l'única. Per a criteris com 1.4.4 Canvi de mida del text, 1.4.10 Reajustament dels elements o 2.5.3 Etiqueta en el nom, la línia de base ha d'incloure el zoom del navegador, un ampliador de pantalla (la Lupa de Windows o el zoom de macOS) i un sistema de control per veu (Control per veu a macOS i iOS, Voice Access a Android o Dragon a Windows).

Què cal provar amb cada combinació

Provar els 55 criteris de nivell A i AA de les WCAG 2.2 amb cinc combinacions és inviable i innecessari: molts criteris no depenen de la tecnologia de suport (el contrast d'un text es mesura igual amb qualsevol lector). La pràctica habitual és una passada completa amb una combinació principal i proves dirigides amb les altres en els criteris i components en què la interpretació de la tecnologia de suport és decisiva.

Quan els resultats difereixen entre combinacions

Tard o d'hora un component funcionarà en una combinació i no en una altra. Abans de registrar el resultat, esbrina'n la causa. Hi ha tres situacions típiques:

1. El codi és incorrecte i una combinació ho dissimula. Alguns lectors apliquen heurístiques: per exemple, anuncien com a etiqueta el text més proper a un camp que no en té cap d'associada. Que «funcioni» en aquesta combinació no ho arregla: és un incompliment del criteri (aquí, 1.3.1 Informació i relacions o 4.1.2 Nom, funció i valor).
2. El codi és correcte, però la combinació no l'admet. Si aquesta combinació és a la línia de base, la tècnica no és compatible amb l'accessibilitat en aquest abast i el criteri no se satisfà. Registra-ho com a error, explica a la nota que es deu a la falta de compatibilitat i recomana una alternativa més robusta, normalment HTML natiu.
3. El problema és de la prova. Mode de navegació equivocat, verbositat reduïda, una versió desactualitzada, la memòria cau del navegador. Repeteix la prova en condicions netes abans de concloure res.

Documenta sempre en quina combinació s'observa cada resultat. Una troballa que diu «el lector no anuncia l'error» sense dir quin, amb quin navegador i en quina versió, no es pot reproduir i acaba discutint-se en lloc de corregir-se.

Documentar la línia de base

La línia de base s'escriu al document d'abast i es reprodueix a l'informe amb prou detall per repetir les proves:

• Sistema operatiu i versió de cada equip o dispositiu.
• Navegador i versió exacta.
• Tecnologia de suport, versió i configuració rellevant: idioma i veu, nivell de verbositat, si es fan servir els ajustos per defecte.
• En mòbil, model de dispositiu i mida de pantalla: els emuladors no substitueixen VoiceOver ni TalkBack en un dispositiu real.
• Dates de les proves i política d'actualització. El recomanable és fixar les versions al principi i no actualitzar-les fins a acabar, tret d'acord amb el client; si s'actualitza alguna cosa, s'anota a partir de quina troballa.

Per entendre bé el concepte de compatibilitat, convé llegir l'apartat sobre accessibility support del document Understanding Conformance del W3C, que explica per què les WCAG no fixen una llista tancada de tecnologies.

Resum

• La línia de base fixa les combinacions de sistema, navegador i tecnologia de suport amb què es decideix si una tècnica funciona; condiciona el veredicte, l'esforç i la comparabilitat.
• Es tria segons el públic del lloc i l'ús real de tecnologies de suport, i inclou també el zoom, l'ampliador de pantalla i el control per veu.
• Una combinació principal fa la passada completa; les altres es fan servir en els criteris i components que depenen del lector de pantalla.
• Si una combinació de la línia de base no admet una tècnica, el criteri no se satisfà en aquest abast; abans, descarta errors de codi o de prova.
• Documenta versions, configuració, dispositius i dates, i congela les versions durant l'auditoria.