Casos especials: aplicacions web, àrees separables, diverses versions i contingut canviant

La lliçó «Definir la mostra» explicava com mostrejar un lloc amb plantilles, processos i estats pensant en un portal més o menys típic. Però molts encàrrecs no ho són: una aplicació de gestió que viu en un sol URL, un portal amb seu electrònica, botiga i blog en subdominis diferents, un web en quatre idiomes, un diari digital que canvia cada hora. La mateixa WCAG-EM (s'obre en una finestra nova) esmenta diversos d'aquests casos, i el seu plantejament és sempre el mateix: els cinc passos no canvien, canvia com s'apliquen. Aquesta lliçó recorre els més freqüents i la manera d'adaptar l'abast i la mostra a cadascun.

Aplicacions web i SPA

En una aplicació web, i sobretot en una aplicació d'una sola pàgina (SPA), l'URL diu poc: la mateixa adreça mostra el llistat, el detall, el formulari d'edició i el diàleg de confirmació. Com vas veure en la lliçó «Abast de la conformitat», cada estat significatiu es tracta com una pàgina. Conseqüències per al mètode:

• La mostra es defineix per vistes i estats, no per URL. Cada element s'identifica amb l'URL de partida i la seqüència d'accions per arribar-hi: «/expedientes, filtrar per "en tràmit", obrir el primer, pestanya Documents». Sense aquesta seqüència, ningú no podrà reproduir la troballa.
• Els perfils compten. Si hi ha perfils diferents (ciutadania, personal tramitador, administració), cadascun veu interfícies diferents. L'abast ha de dir quins perfils s'avaluen, i la mostra, incloure vistes de cadascun.
• Les dades canvien la interfície. Un llistat buit, un amb 3 resultats i un altre amb 300 (paginació o càrrega progressiva) són estats diferents. Demana dades de prova que permetin reproduir-los tots.
• El que és dinàmic exigeix una atenció especial: la gestió del focus en canviar de vista, l'avís de canvis (4.1.3 Missatges d'estat), el títol que s'actualitza en cada vista (2.4.2 Pàgina titulada) i el tancament de sessió per inactivitat (2.2.1 Temps ajustable).

Llocs amb àrees separables

Moltes organitzacions tenen un portal informatiu, una seu electrònica, una botiga o un portal d'ocupació amb tecnologies i responsables diferents. WCAG-EM permet que l'abast sigui només una part del lloc si es pot delimitar amb claredat, però exigeix rigor en dos punts:

• La delimitació es declara. «S'avalua sede.ejemplo.es; en queda fora www.ejemplo.es, que serà objecte d'una altra avaluació.» Mai no es presenta el resultat d'una àrea com si fos el del conjunt.
• Els processos no es tallen a la frontera. Si «demanar cita» comença al portal i acaba a la seu, o si la seu envia a identificar-se amb Cl@ve o a pagar a la passarel·la d'un banc, aquestes pantalles formen part del procés. Si l'organització no les controla, s'identifiquen com a contingut de tercers, però s'avaluen i s'informa del seu resultat, perquè sense elles la tasca no es pot completar.

Llocs en diverses versions: idiomes, mòbil i disseny adaptable

Un mateix contingut es pot oferir en diverses versions. Els casos més comuns a Espanya són aquests:

Llocs grans, descentralitzats o canviants

• Moltes unitats editores. En una universitat o un ministeri cada departament publica amb criteris propis. Estratifica la mostra: a més d'una pàgina per plantilla, inclou-hi pàgines de diverses unitats editores, perquè la mateixa plantilla emplenada per equips diferents produeix problemes diferents (encapçalaments, enllaços, documents). Aquí la mostra aleatòria és especialment valuosa.
• Contingut que canvia cada dia. Notícies, ofertes, agenda. Avalues una fotografia: anota la data i l'hora de cada prova, desa les evidències i, si és possible, una còpia de la pàgina avaluada. Inclou a la mostra tant contingut estable com contingut de rotació ràpida, perquè aquest últim revela com treballa l'equip editorial dia a dia.
• Contingut generat per usuaris. Fòrums, comentaris, ressenyes. Avalua el component (el formulari per publicar i la manera com es mostren les aportacions) i una mostra del contingut. Recorda que la conformitat parcial per contingut de tercers només cobreix el que de debò l'autor no controla.
• Llocs petits. A l'extrem contrari, si el lloc té poques pàgines, la mostra estructurada les pot incloure totes. En aquest cas la mostra aleatòria deixa de tenir sentit i n'hi ha prou d'indicar-ho a l'informe.

Avaluar durant el desenvolupament

Cada vegada més auditories s'encarreguen abans de publicar: un lloc nou en preproducció o un redisseny a mig construir. WCAG-EM es pot aplicar igual, amb dues precaucions. La primera, l'abast ha d'identificar la versió avaluada (una etiqueta del repositori, una data de compilació), perquè el resultat només val per a ella. La segona, el contingut de prova no és el real: textos de farciment, imatges provisionals o llistats amb dos elements amaguen problemes que apareixeran amb el contingut definitiu. Indica-ho com a limitació i recomana una verificació posterior sobre el lloc publicat.

Resum

• En aplicacions web i SPA, la mostra es defineix per vistes i estats amb la seqüència per arribar-hi, per perfils i per dades.
• Una àrea separable pot ser l'abast si es declara, però els processos que travessen la frontera, inclosos Cl@ve o les passarel·les de pagament, s'avaluen complets.
• Cada versió del lloc (idioma, mòbil, disseny adaptable) necessita la seva part de la mostra; les versions alternatives només valen si compleixen totes les condicions de les WCAG.
• En llocs grans o canviants, estratifica per unitats editores, data cada avaluació i combina contingut estable i de rotació.
• En preproducció, identifica la versió avaluada i adverteix de les limitacions del contingut de prova.