Explorar el lloc a fons: inventari de plantilles, components i processos

En la lliçó anterior vas veure que el pas 2 de WCAG-EM (s'obre en una finestra nova) demana identificar pàgines comunes, funcionalitat essencial, tipus de pàgina, tecnologies i altres pàgines rellevants. Dit així sembla una llista senzilla, però l'exploració és la fase que més condiciona la resta de l'auditoria: el que no apareix a l'inventari no entra a la mostra, i el que no entra a la mostra no s'avalua. En aquesta lliçó aprendràs a explorar un lloc de manera sistemàtica: amb quines fonts, en quin ordre, què cal buscar i quin lliurable ha de sortir d'aquesta fase.

L'objectiu: un inventari, no una llista d'errors

Explorar és construir un mapa del lloc pensat per avaluar-lo. En acabar has de poder respondre cinc preguntes: quines plantilles hi ha, quins components interactius es repeteixen, quines tecnologies i quins continguts de tercers es fan servir, quins processos permeten completar les tasques essencials i quins documents descarregables hi ha. La resposta és l'inventari, i d'ell en surt la proposta de mostra del pas 3.

Durant l'exploració veuràs errors evidents: un menú que no s'obre amb teclat, un gris il·legible al peu. Anota'ls en una columna d'observacions, perquè t'ajudaran a decidir quines pàgines cal mostrejar, però no els avaluïs encara. Encara no coneixes el context de cada component, i una avaluació prematura consumeix el temps que necessites per conèixer el lloc. Com a referència, la lliçó «Planificar una auditoria» estima l'exploració en un 10-15 % de l'esforç total.

Fonts per explorar: del que és visible al que és ocult

Cap font no n'hi ha prou per si sola. Combina aquestes, de la més evident a la més oculta:

1. Navegació manual. Recorre el menú principal, els menús secundaris, el peu i el mapa web. Obre almenys una pàgina de cada secció. Fes servir també el cercador intern amb un terme genèric i amb un que no doni resultats: la pàgina de resultats i la de «sense resultats» solen ser plantilles pròpies.
2. Fitxers del lloc. El fitxer /sitemap.xml (o l'índex de sitemaps) llista URL que la navegació no mostra. El fitxer /robots.txt sol indicar on és el sitemap i deixa veure àrees que existeixen encara que no estiguin enllaçades.
3. Cercadors externs. Consultes com site:ejemplo.es o site:ejemplo.es filetype:pdf revelen subdominis oblidats i el volum aproximat de documents indexats.
4. Rastreig automàtic. Un rastrejador segueix els enllaços i retorna els URL accessibles amb el seu tipus de contingut. Les eines concretes s'estudien en el curs N4-C2; aquí el que importa és fer servir el seu resultat per agrupar els URL per patrons i detectar documents.
5. Analítica web. Si el client la comparteix, indica quines pàgines i quins processos es fan servir més i des de quins dispositius. Si la majoria de les visites arriben des del mòbil, l'exploració en mòbil deixa de ser opcional.
6. El mateix client. L'equip tècnic sap quin gestor de continguts fa servir, quantes plantilles té, si hi ha un design system (biblioteca documentada de components reutilitzables) i quins serveis són de tercers. Mitja hora amb aquest equip estalvia hores de deducció.

Identificar plantilles i components

Una plantilla és una estructura de pàgina que es repeteix amb continguts diferents: la fitxa de notícia, la fitxa de tràmit, el llistat amb filtres. Per identificar-les combina dues pistes: els patrons d'URL (totes les notícies sota /actualidad/noticias/) i l'estructura visual i del codi (les mateixes regions, les mateixes classes al contenidor principal). No et fiïs només dels URL: dues pàgines amb el mateix patró poden fer servir plantilles diferents si unes es van migrar i les altres no, i una mateixa plantilla pot servir adreces molt diferents.

Dins de les plantilles, inventaria els components, perquè són la unitat en què es repeteixen els errors. Un acordió defectuós fet servir en 40 fitxes de tràmit és un sol problema de codi amb 40 aparicions. Components que convé buscar sempre:

• Globals: capçalera, menú principal i la seva versió mòbil, cercador, fil d'Ariadna, peu, bàner de galetes, botó de xat o d'ajuda, selector d'idioma.
• De contingut: carrusels, pestanyes, acordions, taules de dades, gràfics, mapes, galeries, reproductors de vídeo o d'àudio, publicacions incrustades de xarxes socials.
• D'interacció: formularis, selectors de data, autocompletats, finestres modals, avisos emergents, paginació, filtres, carretons.
• De sessió: inici de sessió, àrees privades, notificacions i tancament de sessió per inactivitat, que caldrà avaluar davant de 2.2.1 Temps ajustable.

Tecnologies, tercers i documents

Inspecciona el DOM amb les eines de desenvolupament del navegador per saber de què depèn cada plantilla: HTML i CSS estàtics, JavaScript que construeix la interfície al navegador, un framework (marc de desenvolupament com React, Angular o Vue), WAI-ARIA (s'obre en una finestra nova), SVG, elements iframe d'altres dominis. Aquesta informació alimenta la línia de base, perquè indica quines combinacions de tecnologia de suport convé provar amb més cura, i també l'estimació de l'esforç.

Marca expressament el contingut de tercers: passarel·les de pagament, plataformes d'identificació (a l'Administració, sovint Cl@ve), mapes, gestors de cites, xats, reproductors i bàners de consentiment. Per a cadascun anota qui el controla i si forma part d'un procés, perquè, com veuràs en la lliçó «Abast de la conformitat», això decideix com compta en el veredicte de la pàgina.

Els documents mereixen un inventari propi: quants n'hi ha, de quin tipus (PDF, fulls de càlcul, presentacions), qui els genera i si són essencials per a algun tràmit. Un formulari PDF que cal emplenar per sol·licitar una ajuda no pesa el mateix que la memòria anual de fa deu anys. Avaluar-los s'estudia en el nivell 6; decidir quins entren a la mostra és tasca d'aquesta fase.

Descobrir els processos

La funcionalitat essencial es tradueix en processos. Per a cada tasca per la qual existeix el lloc, documenta el punt de partida, cada pantalla o estat intermedi, les bifurcacions (pagament amb targeta o amb Bizum, persona física o jurídica, amb certificat o sense), el punt final i el que genera (justificant PDF, correu de confirmació). Anota també les dades de prova que necessitaràs per recórrer-lo. Aquesta llista és la base dels processos complets del pas 3.c i del document d'abast; detectar ara que falta un certificat de proves evita descobrir-ho a mitja avaluació.

El lliurable: inventari i proposta de mostra

L'exploració acaba amb un inventari que es comparteix amb el client i que justifica la mostra. Un format mínim, amb dades d'un portal municipal d'exemple:

Amb aquest inventari, la mostra estructurada es construeix gairebé sola: una instància de cada fila, les pàgines comunes i els processos complets amb tots els seus passos. La lliçó següent explica com fer-ho amb rigor.

Resum

• L'exploració produeix un inventari de plantilles, components, tecnologies, tercers, documents i processos; encara no és una avaluació.
• Combina fonts: navegació manual, sitemap i robots.txt, cercadors externs, rastreig, analítica i entrevista amb el client.
• Identifica les plantilles per patrons d'URL i per estructura, i comprova-ho; inventaria els components, perquè és on es repeteixen els errors.
• Explora també les àrees privades, la versió mòbil i el contingut de tercers, i anota qui controla cada cosa.
• Documenta cada procés de principi a fi, amb les seves bifurcacions i les dades de prova que necessitarà.