Definir la mostra: pàgines, processos, estats i mostra aleatòria

La qualitat d'una auditoria depèn de la mostra tant com de la perícia de l'auditor. Una mostra petita i mal triada deixa fora precisament els continguts problemàtics (el PDF, el mapa, el pas de pagament). Una mostra enorme encareix l'avaluació sense aportar informació nova. WCAG-EM (s'obre en una finestra nova), en el seu pas 3, dona regles per trobar l'equilibri. Aquesta lliçó les converteix en un procediment pràctic.

Per què mostrejar i què vol dir «representativa»

Avaluar manualment totes les pàgines d'un lloc és inviable en gairebé tots els casos; a més, la majoria comparteixen plantilla i components, així que avaluar la pàgina de notícia número 300 no aporta res que no donés la número 1. El que sí que varia són les plantilles, els components, els tipus de contingut i els processos. Una mostra és representativa quan cobreix tota aquesta varietat, de manera que un problema que existeixi al lloc tingui moltes probabilitats d'aparèixer a la mostra.

WCAG-EM no fixa una mida mínima absoluta, perquè depèn de la complexitat del lloc. Sí que indica que la mida creix amb el nombre de plantilles, tecnologies i processos, i amb la freqüència d'actualització del contingut.

La mostra estructurada (pas 3.a)

Es construeix a partir de l'exploració del pas 2 incloent-hi, com a mínim:

1. Totes les pàgines comunes: inici, contacte, ajuda, accessibilitat, avís legal, mapa web, resultats de cerca.
2. Almenys una instància de cada tipus de pàgina o plantilla identificat: llistat, detall, fitxa de tràmit, formulari, notícia, agenda, tauler privat, pàgina d'error 404.
3. Pàgines que facin servir cadascuna de les tecnologies de les quals depèn el lloc: vídeo, mapes, PDF descarregables, gràfics SVG, components ARIA complexos (pestanyes, modals, quadres combinats).
4. Pàgines que cobreixin la funcionalitat essencial.
5. Les pàgines rellevants per a persones amb discapacitat i les de més trànsit.

És útil portar una taula amb les columnes «pàgina», «URL», «plantilla», «tecnologies», «motiu d'inclusió». Aquesta taula va a l'informe i justifica la mostra davant del client.

Els processos complets (pas 3.c)

Un procés és una seqüència de passos necessaris per completar una activitat: registrar-se, presentar una sol·licitud, comprar, demanar cita. WCAG exigeix la conformitat de processos complets: si una pàgina del procés falla, el procés no és conforme i, per tant, tampoc no ho és cap de les seves pàgines. Per això, si la mostra inclou una pàgina que pertany a un procés, s'hi han d'incloure totes les pàgines del procés, des de la d'inici fins a la de confirmació.

A la pràctica això exigeix tenir dades de prova: un usuari de test, una targeta de proves, un certificat digital de proves o un entorn de preproducció. Cal demanar-los al client en la fase d'abast, no quan ja s'està avaluant.

Estats, components i contingut dinàmic

Un URL no és una pàgina en sentit estricte. Les WCAG parlen de pàgina web com a recurs obtingut d'un URI més qualsevol altre recurs que es carregui amb ell per presentar-lo; i d'estats d'una pàgina: el menú desplegat, el modal obert, el formulari amb errors, l'acordió expandit, la taula reordenada. WCAG-EM demana tractar com a part de la mostra els estats que resultin de la interacció. En definir la mostra, enumera per a cada pàgina els estats que es comprovaran:

• Formularis: buit, amb errors de validació, enviat correctament.
• Components: menú tancat i obert, pestanyes en cada panell, modal obert, indicador de funció visible.
• Llistats: sense resultats, amb paginació, amb filtres aplicats.
• Sessió: usuari anònim i usuari identificat, si canvia la interfície.
• Viewport: escriptori i mòbil, si el lloc adapta la navegació (menú hamburguesa, taules que es transformen en targetes).

La mostra aleatòria (pas 3.b)

La mostra estructurada té un biaix inevitable: la tria l'auditor segons el que ha vist. Per controlar-lo, WCAG-EM hi afegeix una mostra aleatòria d'aproximadament el 10 % de la mida de l'estructurada, triada sense criteri (per exemple, prenent URL a l'atzar del mapa del lloc o del rastrejador). Si el lloc té poques pàgines, n'hi ha prou amb una o dues. Les pàgines aleatòries han de ser diferents de les que ja formen part de la mostra estructurada; si en surt una de repetida, se substitueix per una altra. Que una aleatòria comparteixi plantilla amb una estructurada no és motiu per descartar-la: precisament serveix per comprovar si la plantilla es comporta igual amb un altre contingut.

La comparació de resultats (pas 4.c) és el que dona sentit a aquesta mostra: si a les aleatòries apareixen problemes d'un tipus nou, o una plantilla no contemplada, la mostra estructurada era incompleta i cal ampliar-la i tornar a avaluar. Si els resultats coincideixen, es guanya confiança que l'informe descriu el lloc i no només les pàgines triades.

Mida orientativa i com ajustar-la

Com a orientació, i sense que WCAG-EM ho imposi, un lloc corporatiu senzill (una plantilla de pàgina, un formulari de contacte) es pot mostrejar amb 8-12 pàgines; un web municipal amb seu electrònica, amb 20-35 pàgines més 3-5 processos complets; un comerç electrònic o una aplicació de gestió, amb 30-50 pàgines i estats més els seus processos crítics. La Decisió d'Execució (UE) 2018/1524 (PDF, s'obre en una finestra nova), que regula el seguiment que fan els estats membres, no fixa un nombre de pàgines per lloc (en demana un d'adequat a la mida i la complexitat), però el seu annex enumera els tipus de pàgina que ha d'incloure la mostra del seguiment en profunditat (inici, inici de sessió, mapa del lloc, contacte, ajuda, informació legal, almenys una pàgina per tipus de servei, cerca, declaració d'accessibilitat, mecanisme de comunicació, pàgines d'aspecte diferent i documents descarregables) més almenys un 10 % de pàgines a l'atzar; si el client és una administració, convé cobrir aquests tipus perquè l'auditoria sigui comparable amb la revisió oficial.

Ajusta sempre a l'alça quan trobis: moltes plantilles diferents, contingut generat per diverses unitats (cadascuna amb el seu editor), tecnologies «rares» (visors, applets, PDF massius) o canvis freqüents. Documenta la decisió: «s'amplia la mostra amb tres fitxes de tràmit perquè l'aleatòria va revelar PDF sense etiquetar».

Resum

• La mostra estructurada cobreix les pàgines comunes, cada plantilla, cada tecnologia, la funcionalitat essencial i les pàgines rellevants; es documenta en una taula amb el motiu de cada inclusió.
• Si una pàgina forma part d'un procés, el procés sencer entra a la mostra, amb les seves dades de prova.
• Els estats (menús, modals, errors, filtres, sessió, viewport mòbil) formen part de la pàgina i s'han d'enumerar.
• La mostra aleatòria (≈10 %) serveix de control: si revela problemes nous, s'amplia la mostra estructurada.
• La mida depèn de la complexitat; justifica sempre per escrit com i per què es va triar.