Altres referències: RDL 1/2013, ADA, Section 508, sancions i reclamacions

El RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) i la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova) són les normes específiques d'accessibilitat digital, però no les úniques que importen. A Espanya, la llei general de drets de les persones amb discapacitat estableix el marc, els principis i, sobretot, el règim sancionador. I fora d'Europa, la legislació dels Estats Units marca tendència en litigis i en eines. En aquesta lliçó veuràs aquestes referències i les vies pràctiques de reclamació.

El Reial decret legislatiu 1/2013

El Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social. Unifica lleis anteriors i adapta la legislació espanyola a la Convenció de l'ONU. És la norma «mare» de l'accessibilitat. Convé conèixer-ne:

• Article 2, definicions: accessibilitat universal («la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis, així com els objectes, instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible»), disseny universal i ajustos raonables.
• Condicions bàsiques d'accessibilitat per a les tecnologies, productes i serveis relacionats amb la societat de la informació i els mitjans de comunicació social (article 23 i disposicions concordants), que és la base legal sobre la qual es dicten els reials decrets d'accessibilitat digital.
• Ajustos raonables: les modificacions i adaptacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega desproporcionada, quan es requereixin en un cas particular. Denegar-los és una forma de discriminació.
• Règim d'infraccions i sancions (títol III): l'incompliment de les exigències d'accessibilitat i la denegació d'ajustos raonables són infraccions. Les sancions es graduen en lleus (fins a 30.000 euros), greus (de 30.001 a 90.000 euros) i molt greus (de 90.001 a 1.000.000 d'euros). La competència sancionadora correspon en general a les comunitats autònomes, i a l'Administració General de l'Estat quan la infracció supera l'àmbit autonòmic.

Estats Units: ADA i Section 508

Encara que no s'aplica a Espanya, la legislació nord-americana influeix en tot el sector: moltes eines, metodologies i vocabulari neixen allà, i les empreses amb clients als Estats Units l'han de conèixer.

ADA (Americans with Disabilities Act, 1990)

És la llei de drets civils que prohibeix la discriminació per discapacitat. No esmenta el web (és de 1990), però els tribunals i el Departament de Justícia l'han aplicada als llocs web i a les aplicacions:

• Títol II (administracions estatals i locals): l'abril de 2024 el Departament de Justícia va publicar una norma que exigeix WCAG 2.1 nivell AA per als seus webs i aplicacions, amb terminis de compliment segons la mida de l'entitat que, després de la pròrroga d'un any aprovada l'abril de 2026, queden a l'abril de 2027 i l'abril de 2028.
• Títol III (establiments oberts al públic): és la base de milers de demandes anuals contra empreses per webs inaccessibles. En el cas Robles contra Domino's Pizza (2019), un tribunal federal d'apel·lació va concloure que l'ADA s'aplica al web i a l'aplicació de la cadena per la seva connexió amb els seus restaurants, que sí que són «llocs d'acomodació pública».

Section 508 de la Rehabilitation Act

Obliga les agències federals a fer que les seves TIC (webs, programari, documents, maquinari) siguin accessibles, i afecta els seus proveïdors. La revisió de 2017 va adoptar les WCAG 2.0 nivell AA com a requisit tècnic. És l'origen del programa Trusted Tester del Departament de Seguretat Nacional (DHS), una certificació d'avaluadors amb una metodologia de proves estructurada, i dels documents VPAT (Voluntary Product Accessibility Template), amb què els proveïdors declaren la conformitat dels seus productes.

Vies de reclamació a Espanya

Una persona que troba una barrera digital a Espanya té diverses vies:

1. Mecanisme de comunicació del RD 1112/2018 (sector públic): observació, sol·licitud d'informació accessible o queixa a través de la declaració d'accessibilitat, amb resposta en vint dies hàbils, i reclamació davant la unitat responsable d'accessibilitat.
2. Denúncia davant les autoritats de vigilància de la Llei 11/2023 (sector privat), que poden obrir un expedient sancionador.
3. Denúncia per infracció del RDL 1/2013 davant la comunitat autònoma competent o, en l'àmbit estatal, a través de l'Oficina d'Atenció a la Discapacitat (OADIS), que també atén consultes i queixes i pot fer de mediadora.
4. Defensor del Poble i defensories autonòmiques, per a actuacions de les administracions.
5. Via judicial: tutela de drets fonamentals i accions de cessació, que les associacions de persones amb discapacitat estan legitimades per exercir.

A la lliçó següent reuniràs els conceptes que apareixen en totes aquestes normes (accessibilitat universal, ajustos raonables, càrrega desproporcionada) i, després, aprendràs a decidir quina norma s'aplica a cada cas.

Resum

• El RDL 1/2013 defineix l'accessibilitat universal, el disseny universal i els ajustos raonables, i tipifica l'incompliment com a infracció amb multes de fins a un milió d'euros.
• Als Estats Units, l'ADA (títols II i III) i la Section 508 (agències federals, WCAG 2.0 AA) marquen la pauta; d'aquí vénen Trusted Tester i els VPAT.
• A Europa la via principal és administrativa (reclamació i sanció); als Estats Units, judicial.
• Vies a Espanya: mecanisme del RD 1112/2018, denúncia davant la vigilància del mercat (Llei 11/2023), OADIS i comunitats autònomes (RDL 1/2013), Defensor del Poble i tribunals.
• Una reclamació ben atesa evita sancions i millora el servei: respon dins del termini i ofereix alternatives.