Aquesta és una traducció no oficial al català feta per ADDAW. Pot contenir errors: l'únic document oficial i normatiu és l'original en anglès de les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.2 del W3C. També la pots llegir en castellano.
Per a tots els components de la interfície d'usuari (incloent-hi, entre d'altres, elements de formulari, enllaços i components generats per scripts), el nom i la funció es poden determinar per programari; els estats, les propietats i els valors que pot assignar l'usuari es poden especificar per programari, i els canvis en aquests elements estan disponibles perquè els puguin consultar els agents d'usuari, incloses les tecnologies de suport.
Nota: Aquest criteri de conformitat s'adreça principalment als autors web que desenvolupen o programen els seus propis components d'interfície d'usuari. Per exemple, els controls estàndard d'HTML compleixen automàticament aquest criteri quan s'utilitzen d'acord amb la seva especificació.
La intenció d'aquest criteri de conformitat és assegurar que les tecnologies de suport puguin obtenir informació sobre l'estat dels controls de la interfície d'usuari presents en el contingut, activar-lo (o establir-lo) i actualitzar-lo.
Quan s'utilitzen els controls estàndard de les tecnologies accessibles, aquest procés és senzill. Si els elements de la interfície d'usuari s'utilitzen d'acord amb l'especificació, les condicions d'aquest requisit es compleixen. (Vegeu els exemples del criteri de conformitat 4.1.2 més avall.)
Tanmateix, si es creen controls personalitzats o es programen elements de la interfície (en el codi o mitjançant scripts) que tenen un paper o una funció diferents dels habituals, cal prendre mesures addicionals per garantir que els controls proporcionen la informació necessària a les tecnologies de suport i que les tecnologies de suport els poden controlar.
Un aspecte especialment important d'un control de la interfície d'usuari és poder saber si té el focus o no. L'estat del focus d'un control es pot determinar per programari, i els avisos sobre els canvis de focus s'envien als agents d'usuari i a les tecnologies de suport. Altres exemples són saber si una casella de selecció o un botó d'opció està seleccionat, o si una llista desplegable està desplegada o plegada.
Nota: El criteri de conformitat 4.1.2 requereix un nom que es pugui determinar per programari per a tots els components de la interfície d'usuari. Els noms poden ser visibles o invisibles. De vegades, el nom ha de ser visible, i en aquest cas s'identifica com una etiqueta. Consulteu la definició de nom i etiqueta al glossari per obtenir-ne més informació.
Proporcionar la informació de funció, estat i valor en tots els components de la interfície d'usuari assegura la compatibilitat amb les tecnologies de suport, com ara els lectors de pantalla, els ampliadors de pantalla i els programes de reconeixement de veu que fan servir les persones amb discapacitat.
API accessible
Una miniaplicació (applet) de Java utilitza l'API d'accessibilitat definida pel llenguatge.
Vídeo en castellà amb subtítols en català. Mira'l a YouTube (WCAG 4.1.2 Nom, funció i valor)
Tècniques suficients, tècniques recomanades i errors habituals que el W3C associa a aquest criteri de conformitat, traduïts per ADDAW. Una tècnica suficient n'hi ha prou per si sola per complir el criteri en la situació indicada; les recomanades van més enllà del mínim; els errors descriuen situacions que l'incompleixen. Les fitxes de cada tècnica estan en castellà.
G108: Fer servir els controls estàndard del llenguatge perquè es reconeguin bé fent servir una o més de les tècniques següents:
Exposar els noms i les funcions, permetre que les propietats configurables per l'usuari s'estableixin directament i notificar els canvis fent servir una de les tècniques següents:
G135: Fer servir els components accessibles de la tecnologia i donar-los nom fent servir una o més de les tècniques següents:
G10: Crear controls que comuniquin el seu nom, la seva funció i el seu estat fent servir una o més de les tècniques següents: