Personalització i preferències: la interfície que s'adapta a cada persona

Durant dues dècades, l'accessibilitat web ha funcionat sobretot com una única interfície que ha de servir a tothom. Aquesta interfície comuna continuarà sent la base, però la tendència de fons és una altra: que cada persona pugui adaptar la presentació i, cada vegada més, la complexitat del contingut a les seves necessitats. A la lliçó sobre HTML i CSS modern vas veure les consultes prefers-* i forced-colors; aquí fem el pas següent: com dissenyar una arquitectura de personalització que respecti les preferències del sistema, quins treballs del W3C apunten a personalitzar també el significat, com encaixa l'accessibilitat cognitiva i quins errors converteixen la personalització en un problema.

Per què la talla única no n'hi ha prou

Les necessitats d'accessibilitat de vegades xoquen entre si. Una persona amb baixa visió pot necessitar text gran i contrast màxim; una persona amb fotofòbia o amb certes dificultats de lectura pot llegir millor amb fons fosc o amb menys contrast. Qui té una discapacitat intel·lectual pot necessitar menys opcions a la pantalla; una persona experta que utilitza lector de pantalla vol totes les opcions accessibles sense passos addicionals. WCAG resol part d'aquest conflicte fixant mínims comuns i exigint que el contingut aguanti les adaptacions que fa l'usuari: 1.4.4 Canvi de mida del text, 1.4.10 Reajustament dels elements (reflow), 1.4.12 Espaiat del text i 1.3.4 Orientació són, en el fons, criteris de personalització: no demanen que el web s'adapti sol, sinó que no es trenqui quan la persona l'adapta.

Tres capes de personalització

Convé pensar la personalització en tres capes, de la més general a la més específica, i dissenyar perquè se sumin i no es contradiguin:

1. Sistema operatiu i navegador. És la capa preferent perquè la persona la configura una vegada i s'aplica a tot: mida del text, mode fosc, reducció de moviment, augment de contrast, colors forçats, subtítols. El web l'ha de llegir mitjançant les consultes de mitjans i no anul·lar-la.
2. Ajustos del lloc o l'aplicació. Útils per al que el sistema no ofereix o per canviar alguna cosa només en un servei: densitat de la informació, amagar contingut animat decoratiu, triar un mode de lectura simplificat, recordar l'idioma. Han de ser accessibles ells mateixos, persistir entre sessions i no duplicar el que ja ofereix el sistema.
3. Eines de la persona. Extensions, modes de lectura del navegador, lectors de pantalla, ampliadors i, cada vegada més, assistents d'IA que resumeixen o reformulen. El web no les controla, però sí que les pot facilitar amb una semàntica correcta i un contingut ben estructurat.

La diferència amb un overlay, del qual parlarem a la lliçó sobre IA, és clara: aquí els ajustos del lloc complementen les preferències del sistema i es construeixen sobre un codi ja accessible; l'overlay pretén substituir totes dues coses amb un tauler genèric.

Respectar el sistema i permetre canviar-lo

El patró tècnic recomanable és: per defecte, seguir la preferència del sistema; si la persona tria una altra cosa al lloc, recordar-ne l'elecció i aplicar-la per sobre. Amb propietats personalitzades de CSS i la funció light-dark(), disponible als navegadors principals des del 2024, es resol amb poc codi:

:root {
  color-scheme: light dark;            /* segueix el sistema */
  --texto: light-dark(#1a1a1a, #f2f2f2);
  --fondo: light-dark(#ffffff, #121212);
}
:root[data-tema="claro"]  { color-scheme: light; }   /* elecció de l'usuari */
:root[data-tema="oscuro"] { color-scheme: dark; }
body { color: var(--texto); background: var(--fondo); }

@media (prefers-reduced-motion: reduce) {
  :root:not([data-movimiento="si"]) * { animation: none; transition: none; }
}

<fieldset>
  <legend>Tema de colors</legend>
  <label><input type="radio" name="tema" value="sistema" checked> Com el meu dispositiu</label>
  <label><input type="radio" name="tema" value="claro"> Clar</label>
  <label><input type="radio" name="tema" value="oscuro"> Fosc</label>
</fieldset>

Fixa't en els detalls: l'opció per defecte és «Com el meu dispositiu», el control és un grup de botons d'opció natius amb <legend>, i la reducció de moviment del sistema només s'anul·la si la persona ho demana de manera explícita. Comprova sempre el contrast en totes dues paletes (1.4.3 Contrast (mínim), 1.4.11 Contrast no textual) i que l'ajust es desa al perfil de la persona si ha iniciat sessió, no només al navegador.

Personalitzar el significat: WAI-Adapt i accessibilitat cognitiva

Les preferències de presentació canvien com es veu el contingut; el pas següent és canviar com s'entén. El grup d'arquitectures de plataformes accessibles del W3C treballa en WAI-Adapt, un conjunt d'especificacions en desenvolupament que proposen afegir al codi informació semàntica addicional perquè l'agent d'usuari pugui adaptar el contingut. El seu mòdul més avançat se centra en els símbols: permet associar paraules i controls a conceptes d'un vocabulari de símbols perquè una persona usuària de comunicació augmentativa i alternativa vegi els pictogrames que coneix. Altres línies de treball exploren marcar el contingut essencial davant del secundari o indicar les ajudes disponibles. El seu estat i la seva sintaxi poden canviar: en el radar de la lliçó sobre processos de normalització serien a «Vigilar».

En paral·lel, l'accessibilitat cognitiva ha guanyat pes normatiu a Espanya. La Llei 6/2022 (PDF, s'obre en una finestra nova), de 31 de març, va modificar el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat (RDL 1/2013 (PDF, s'obre en una finestra nova)) per establir i regular l'accessibilitat cognitiva com a part de l'accessibilitat universal, inclosa la comprensió d'entorns, productes i serveis. Per a un servei digital, això reforça el que ja coneixes de lectura fàcil (UNE 153101 EX) i dels patrons de la nota del W3C Making Content Usable: llenguatge clar, passos curts, ajuda visible, prevenció d'errors. La personalització hi afegeix una via: oferir, per exemple, una versió resumida o simplificada d'un tràmit triada per la persona.

Límits, privadesa i equitat

• Pregunta per preferències, no per diagnòstics. «Prefereixes textos més breus?» és acceptable; «Tens una discapacitat cognitiva?» no ho és. Les dades de salut són categoria especial en el Reglament general de protecció de dades (article 9) i no són necessàries per adaptar una interfície.
• No detectis tecnologies de suport. Intentar esbrinar si algú utilitza lector de pantalla per servir-li una versió diferent és poc fiable, envaeix la privadesa i crea webs paral·lels que queden desactualitzats.
• Mantén la paritat funcional. Un mode simplificat no pot amagar opcions, terminis ni drets: ha d'oferir el mateix d'una altra manera o enllaçar clarament a la resta.
• Ajustos accessibles i fàcils de trobar. L'accés a les preferències ha de ser en un lloc consistent (pensa en el 3.2.6 Ajuda coherent) i operable amb teclat i lector de pantalla.

Resum

• La personalització complementa la conformitat: criteris com l'1.4.4, l'1.4.10, l'1.4.12 i l'1.3.4 garanteixen que el contingut aguanti les adaptacions de la persona.
• Dissenya en tres capes: primer les preferències del sistema, després ajustos del lloc que les complementen i persisteixen, i eines de la persona facilitades per una bona semàntica.
• Segueix el sistema per defecte, permet canviar-lo amb controls natius i prova sempre en colors forçats, zoom i totes dues paletes.
• WAI-Adapt (en desenvolupament) i la Llei 6/2022 d'accessibilitat cognitiva apunten a adaptar també la comprensió, sempre amb paritat funcional.
• Pregunta per preferències i no per diagnòstics, i no detectis tecnologies de suport.