Més enllà de la pantalla: terminals, televisió, veu i realitat estesa

L'accessibilitat digital va néixer mirant el web d'escriptori i després el mòbil, però els serveis ja no viuen només en una pantalla amb navegador. Comprem el bitllet en una màquina de l'estació, traiem diners d'un caixer, mirem la televisió en aplicacions de plataformes, parlem amb altaveus intel·ligents i comencem a utilitzar la realitat virtual i augmentada en formació, museus o comerç. L'Acta Europea d'Accessibilitat ha portat diverses d'aquestes superfícies al terreny de l'obligació legal. Aquesta lliçó et dona el mapa de les noves superfícies, les seves barreres característiques i, sobretot, el mètode per avaluar-les quan WCAG no n'hi ha prou per si sola.

Quines superfícies cobreix ja la llei

La Directiva (UE) 2019/882 (PDF, s'obre en una finestra nova), transposada per la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova), inclou en el seu àmbit productes i serveis que van molt més enllà del web:

• Terminals d'autoservei: terminals de pagament, caixers automàtics, màquines expenedores de bitllets, màquines de facturació i terminals interactius que faciliten informació.
• Equips de consum: ordinadors i els seus sistemes operatius, telèfons intel·ligents, lectors de llibres electrònics i equips amb capacitat interactiva per accedir a serveis de comunicació audiovisual, com els televisors connectats.
• Serveis: comunicacions electròniques, accés a serveis audiovisuals, elements dels serveis de transport de viatgers, banca per a consumidors, llibres electrònics, comerç electrònic i la resposta a les comunicacions d'emergència al 112.

En el cas dels terminals d'autoservei, la Directiva permet transitoris llargs per als equips que ja estaven en ús abans del 28 de juny de 2025: poden continuar funcionant fins al final de la seva vida econòmicament útil, amb un màxim de 20 anys des de la seva posada en servei. Per això el moment decisiu és la compra o renovació: cada licitació de màquines que s'adjudica avui fixa l'accessibilitat d'un servei durant molts anys.

El mètode: prestacions funcionals i requisits genèrics

Per avaluar una superfície nova no cal inventar un estàndard: l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova) ja està pensada per a tot tipus de TIC, no només per al web. Tres parts són clau:

1. Capítol 4, declaracions de prestacions funcionals: onze necessitats que tot producte ha d'atendre: ús sense visió, amb visió limitada, sense percepció del color, sense audició, amb audició limitada, sense capacitat vocal, amb manipulació o força limitades, amb abast limitat, minimitzant els desencadenants de crisis fotosensibles, amb capacitat cognitiva limitada i amb privadesa. Són la brúixola quan no hi ha un requisit tècnic específic.
2. Capítol 5, requisits genèrics: inclou la funcionalitat tancada (equips en què la persona no pot connectar el seu propi lector de pantalla, com un caixer o una màquina de bitllets, que han d'oferir la seva pròpia sortida de veu) i la biometria, que vam veure a la lliçó anterior.
3. Capítol 8, maquinari: connexions estàndard, abast dels equips fixos per a persones usuàries de cadira de rodes, tecles identificables al tacte i parts mecàniques operables sense força ni gir de canell.

La interfície de programari del terminal s'avalua amb el capítol 11 (que aplica els criteris de WCAG al programari) i el seu web o la seva app associada amb els capítols 9 o 11. La nota WCAG2ICT del W3C ajuda a interpretar cada criteri fora del navegador.

Superfícies, barreres i respostes

Televisió i serveis audiovisuals

L'accés a serveis audiovisuals combina dos marcs: la Llei 11/2023, per als equips i les aplicacions que donen accés al contingut, i la Llei 13/2022 general de comunicació audiovisual, que fixa obligacions de subtitulació, audiodescripció i llengua de signes per als prestadors. Que un canal emeti amb audiodescripció no serveix de res si l'app del televisor amaga l'opció en un tercer nivell de menú que no s'anuncia per veu. L'expert ha d'avaluar la cadena completa: contingut amb serveis d'accessibilitat, transmissió d'aquestes pistes i una interfície del receptor que permeti activar-les sense veure-hi ni sentir-hi.

Veu, realitat estesa i el que vindrà

Les interfícies de veu són un gran avenç per a moltes persones cegues o amb mobilitat reduïda, i una barrera completa per a persones sordes, sense parla o amb parla atípica si són l'única via. La regla és la multimodalitat: tota tasca que es pugui fer parlant s'ha de poder fer per una altra via, i el que es comunica per so ha de tenir una alternativa visual. El grup d'arquitectures de plataformes accessibles del W3C publica documents de requisits d'usuari per a aquests contextos que convé conèixer.

En realitat estesa, la referència és la nota del W3C XR Accessibility User Requirements (XAUR), que recull necessitats com navegar i interactuar sense moviments corporals concrets, personalitzar la mida i la posició dels subtítols, rebre descripció de l'entorn, evitar el mareig i disposar d'alternatives a la interacció per gestos o per mirada. És una nota informativa, no un requisit de conformitat: en el radar, la realitat estesa queda a «Vigilar» pel que fa a la normativa, però a «Adoptar» per al disseny de qualsevol pilot que l'organització llanci.

Pots consultar el text de la Directiva a EUR-Lex, amb la llista completa de productes i serveis del seu article 2.

Resum

• La Llei 11/2023 cobreix terminals d'autoservei, equips de consum com els televisors connectats i serveis com el transport, la banca, el comerç electrònic i l'audiovisual, no només webs.
• Per avaluar superfícies noves utilitza l'EN 301 549: prestacions funcionals (capítol 4), requisits genèrics i funcionalitat tancada (capítol 5), maquinari (capítol 8) i programari (capítol 11), amb el suport de WCAG2ICT.
• La compra o renovació d'equips és el moment decisiu: el que s'adjudica avui fixa l'accessibilitat durant anys.
• La veu i la realitat estesa exigeixen multimodalitat i alternatives equivalents; XAUR orienta el disseny encara que no sigui un requisit de conformitat.