IA aplicada a l'accessibilitat: remediació automàtica, overlays i agents

La intel·ligència artificial ha entrat en l'accessibilitat per dues portes. Per una, eines que ajuden de debò les persones amb discapacitat i els equips: descripció automàtica d'imatges, subtitulació en directe, simplificació de textos, detecció de problemes. Per l'altra, productes que prometen «accessibilitat total en una línia de codi» i que han generat una controvèrsia pública i accions legals. L'expert ha de distingir-les, saber què pot fer i què no pot fer la IA avui, i establir les regles de supervisió humana que exigeix qualsevol ús responsable. Aquesta lliçó et dona el mapa i els criteris.

On la IA aporta valor real

• Generació de text alternatiu: els models de visió i llenguatge descriuen imatges amb una qualitat molt superior a la de fa uns anys. Serveixen com a esborrany per al redactor i com a últim recurs per a la persona usuària (els lectors de pantalla moderns ja ofereixen descripcions automàtiques d'imatges sense alternativa). Límits: no coneixen el propòsit de la imatge en el seu context, descriuen el que és visible i no el que és rellevant, s'equivoquen amb text en imatges, gràfics i persones, i poden inventar detalls.
• Subtítols i transcripcions automàtiques: útils com a primer pas i imprescindibles en directe quan no hi ha subtitulador humà, però amb taxes d'error que depenen de l'àudio, els accents, la terminologia i els noms propis. En vídeo enregistrat, cal revisar-los sempre (1.2.2 Subtítols (enregistrat) exigeix subtítols correctes, no aproximats). En directe, cal informar que són automàtics.
• Simplificació i lectura fàcil assistida: els models de llenguatge produeixen bons esborranys de versions en llenguatge clar i poden ajudar en l'adaptació a lectura fàcil, però la norma UNE 153101 EX i la pràctica del sector exigeixen la validació per part de persones amb discapacitat intel·lectual; una IA no pot substituir aquesta validació.
• Detecció de problemes: la IA amplia el que detecten les regles automàtiques (per exemple, avaluar si un alt és plausible per a una imatge, o si un enllaç té sentit fora de context) i ajuda a prioritzar. Continua sent un suport que una persona confirma.

Overlays: què són i per què la controvèrsia

Un overlay d'accessibilitat és un script de tercers que s'afegeix a un web i que, mitjançant un giny visible, ofereix ajustos (mida del text, contrast, pausa d'animacions) i, en els productes més ambiciosos, intenta corregir automàticament el codi al navegador: afegir alt generats per IA, inferir etiquetes de formulari, reparar rols ARIA. Les crítiques de la comunitat d'accessibilitat, d'associacions de persones amb discapacitat i d'experts es resumeixen en el document col·lectiu Overlay Fact Sheet, signat per centenars de professionals, i són aquestes:

• No poden corregir el que no és al codi: un flux confús, un ordre de lectura il·lògic, un vídeo sense subtítols, un PDF sense etiquetar, un component que requereix arrossegar.
• Les correccions automàtiques fallen sovint (alt incorrectes, etiquetes inferides erròniament, ARIA que empitjora la semàntica) i introdueixen problemes nous; la mateixa superposició del giny de vegades és inaccessible.
• Dupliquen el que les persones usuàries ja tenen: qui necessita zoom, alt contrast o lector de pantalla els configura en el seu sistema; un tauler diferent a cada web és una molèstia, no una ajuda.
• Interfereixen amb les tecnologies de suport: hi ha nombrosos testimonis de persones cegues els lectors de pantalla de les quals funcionaven pitjor amb l'overlay actiu.
• Generen una falsa sensació de compliment que retarda la correcció real, i les seves afirmacions comercials («compliment WCAG/ADA garantit») han estat objecte de demandes i d'actuacions d'autoritats. Als Estats Units, la Comissió Federal de Comerç va anunciar el gener del 2025 un acord amb un conegut proveïdor d'overlays per publicitat enganyosa sobre la seva capacitat de garantir el compliment, amb el pagament d'un milió de dòlars.

No tot giny és il·legítim: una capa honesta d'ajustos de presentació, accessible ella mateixa i que no prometi compliment, pot complementar un web ja corregit. El que és inacceptable és vendre-la o adoptar-la com a substitut de l'accessibilitat del mateix codi. Per a una organització, el criteri és clar: l'overlay no redueix ni una línia la seva obligació legal ni la seva exposició, i la conformitat s'avalua sobre el contingut real.

Remediació automàtica a l'origen

Diferent dels overlays és la remediació assistida per IA en el codi font o en el flux de publicació: eines que proposen correccions al repositori (text alternatiu, etiquetes, rols) que un desenvolupador revisa i accepta, o que etiqueten automàticament documents i una persona valida. Aquí la IA accelera, el canvi queda a l'origen, es pot provar i versionar, i la responsabilitat i la revisió són clares. És l'enfocament recomanable, amb dues condicions: proves automàtiques i manuals després de cada correcció i registre del que ha generat la IA.

Agents d'IA que naveguen per nosaltres

Els agents que executen tasques en webs (comprar, emplenar formularis, comparar) depenen de la mateixa informació que les tecnologies de suport: semàntica, noms accessibles, estructura. Un web accessible és més fàcil d'operar per a un agent. Però també planteja riscos: que les organitzacions considerin que «l'agent ja ho fa tot» i descuidin la interfície; i que les persones amb discapacitat depenguin de serveis de tercers per exercir drets. La posició de l'expert ha de ser: els agents són una capa addicional d'accés, benvinguda, que no substitueix el dret a una interfície accessible.

Marc regulador de la IA i accessibilitat

El Reglament (UE) 2024/1689 (Reglament d'intel·ligència artificial) exigeix que els sistemes d'IA d'alt risc es dissenyin complint els requisits d'accessibilitat de les directives (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova) i 2019/882 (PDF, s'obre en una finestra nova), i recull l'accessibilitat i la no-discriminació entre els seus principis. Per a una organització, això reforça que un sistema basat en IA (un assistent conversacional en una seu electrònica, per exemple) ha de ser accessible com qualsevol altre servei digital i que la supervisió humana ha d'estar prevista.

Resum

• La IA aporta valor com a generadora d'esborranys (alt, subtítols, llenguatge clar, codi) i detectora de candidats; una persona competent revisa i decideix, i l'organització respon del resultat.
• Els overlays no corregeixen el que no és al codi, fallen sovint, interfereixen amb les tecnologies de suport i generen una falsa sensació de compliment; han estat objecte de demandes i d'actuacions d'autoritats.
• La remediació assistida per IA a l'origen (repositori, flux documental) amb revisió i proves és l'enfocament recomanable.
• Els agents d'IA es beneficien de l'accessibilitat i la complementen, però no substitueixen el dret a una interfície accessible; el Reglament d'IA reforça l'accessibilitat dels sistemes d'alt risc.