La Llei 9/2017 i l'accessibilitat en les prescripcions tècniques

La contractació pública és el punt on l'accessibilitat es guanya o es perd. Una administració pot tenir la millor unitat responsable i la declaració més honesta, però si el portal, la seu o l'app els desenvolupa una empresa el contracte de la qual no exigeix accessibilitat verificable, el resultat serà inaccessible i la correcció costarà el doble. La Llei 9/2017 (PDF, s'obre en una finestra nova), de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), que transposa les directives 2014/23/UE i 2014/24/UE, conté les eines per evitar-ho. Aquesta lliçó explica quines són i com encaixen amb el RD 1112/2018 (PDF, s'obre en una finestra nova) i la Llei 11/2023 (PDF, s'obre en una finestra nova).

L'accessibilitat com a principi i com a obligació

La LCSP declara, des del primer article, que en tota contractació pública s'incorporaran de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals. L'accessibilitat universal és un d'aquests criteris socials, i la llei la concreta en diversos llocs:

• Prescripcions tècniques: l'article 126 regula les regles per establir-les i disposa que, per a tots els contractes l'objecte dels quals estigui destinat a ser utilitzat per persones físiques, les prescripcions tècniques es redactaran, excepte en casos degudament justificats, tenint en compte els criteris d'accessibilitat universal i de disseny per a totes les persones, tal com es defineixen en la legislació de drets de les persones amb discapacitat. I afegeix que, quan hi hagi requisits d'accessibilitat obligatoris adoptats per la Unió Europea, les prescripcions es definiran per referència a aquests requisits. Aquest segon incís és decisiu: per als llocs web i les apps del sector públic existeixen aquests requisits (la Directiva (UE) 2016/2102 (PDF, s'obre en una finestra nova) i l'EN 301 549 (PDF, s'obre en una finestra nova)), de manera que el plec s'hi ha de remetre.
• Criteris d'adjudicació: la llei (article 145) permet valorar la qualitat de l'oferta i, entre els seus elements, esmenta expressament l'accessibilitat i el disseny universal o per a totes les persones, al costat de les característiques socials, sempre vinculats a l'objecte del contracte.
• Condicions especials d'execució: poden referir-se a consideracions de tipus social; l'accessibilitat hi encaixa com a obligació de fer durant l'execució.
• Solvència: es pot exigir experiència o personal qualificat en accessibilitat quan sigui proporcionat a l'objecte.

La lectura conjunta és clara: l'accessibilitat en un contracte de desenvolupament digital no és una opció que «es valora», sinó un requisit mínim de les prescripcions tècniques; a més, el que excedeixi el mínim es pot valorar en l'adjudicació. Un plec que només «valora» l'accessibilitat, sense exigir-la, incompleix l'article 126 i, per al sector públic, obre la porta a incomplir el RD 1112/2018.

Com encaixa amb el RD 1112/2018 i la Llei 11/2023

El RD 1112/2018 obliga l'entitat pública a fer que el seu lloc web i la seva app siguin accessibles; la LCSP és l'instrument per traslladar aquesta obligació al contractista. L'entitat continua sent la responsable davant la ciutadania (és ella qui signa la declaració d'accessibilitat i respon a les reclamacions), de manera que el contracte li ha de donar els mitjans per exigir: requisits clars, verificacions, penalitats i l'obligació de corregir el que detectin les queixes i el seguiment de l'Observatori.

La Llei 11/2023 hi afegeix una altra peça: els requisits d'accessibilitat de l'Acta Europea d'Accessibilitat s'apliquen també a la contractació pública dels productes i serveis que cobreix. Un ajuntament que compra quioscs d'autoservei, una universitat que contracta una plataforma de llibres electrònics o una administració que licita un servei de telefonia han d'incloure aquests requisits en el plec; i el producte ha de venir amb la seva declaració UE de conformitat.

A quins contractes afecta

Pràcticament a tots els d'àmbit digital i a molts més:

Les excepcions «degudament justificades»

La LCSP admet no aplicar criteris d'accessibilitat en casos degudament justificats. La justificació ha de constar a l'expedient, ser específica i referir-se a la naturalesa de l'objecte, no al seu cost o a la pressa. Exemples raonables: un sistema intern de control industrial que no utilitzaran persones amb discapacitat en cap lloc de treball (cosa cada vegada més difícil de sostenir, perquè qualsevol lloc de treball el pot ocupar una persona amb discapacitat) o un component sense interfície d'usuari. Exemples no raonables: «la plataforma és d'ús intern» (els empleats públics també tenen dret a l'accessibilitat i la normativa laboral exigeix ajustos raonables) o «el pressupost és limitat» (l'accessibilitat incorporada des del disseny no encareix el projecte de manera significativa).

Resum

• La LCSP imposa criteris socials de manera transversal i preceptiva; l'accessibilitat universal n'és un.
• L'article 126 obliga a redactar les prescripcions tècniques de qualsevol contracte destinat a persones amb criteris d'accessibilitat universal i, quan hi hagi requisits europeus obligatoris, per referència a aquests requisits.
• L'accessibilitat és un requisit mínim en les prescripcions; a més, es pot valorar en l'adjudicació i exigir com a condició d'execució i com a solvència.
• El RD 1112/2018 fa responsable l'entitat; el contracte trasllada l'obligació al contractista. La Llei 11/2023 estén els seus requisits a la compra pública dels productes i serveis que cobreix.
• Les excepcions s'han de justificar a l'expedient per la naturalesa de l'objecte, no pel cost o els terminis.